Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dijous, 12 d’abril del 2018

La veritat us farà lliures | Àlex Ribes

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Àlex
Ribes
És autor del blog Societat Anònima. El seu llibre 'Benvolgut, o no' (Viena Edicions) és un recull de respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Twitter: @blogsocietat


Potser la veritat es compon de fragments diminuts d'una veritat més gran, però la realitat és la que és. Al final, la veritat està esperant a ser contemplada en tota la seva cruesa.
[Original en castellà.]
L'estel més proper al nostre Sistema Solar es diu Pròxima del Centaure. Es troba a diversos bilions de quilòmetres de la Terra. Tenint en compte que la velocitat de la llum és de 300.000 km/s, aquesta estrella "pròxima" està concretament a 4,2 anys llum. És a dir, la llum que desprèn en aquest mateix instant trigarà més de quatre anys a arribar a les nostres retines (si no és que ens agafa mirant el mòbil, la qual cosa és molt possible). No, tranquils, no reflexionaré sobre la fugacitat de la vida, com som de petitons, ni xafardejaré dins la vostra ànima (per a això ja hi ha en Zoido). Però, si penso en la possibilitat que un dia la Pròxima del Centaure desaparegui, m'adono que trigarem més de quatre anys a saber-ho. Un dia, qualsevol astrònom que no estigui jugant al Candy Crush i que tingui el costum de mirar al cel, ens dirà que ja no existeix, que va morir fa quatre anys. Ens dirà la veritat. És curiós que la postverdad ja existeixi des del Big Bang.
Si llegeixo els diaris, sento alguns polítics i visc el dia a dia d'aquest país anomenat Espanya, anomenat així perquè un dia va ser Hispània (terra de conills), em sento una mica com un astrònom davant la contemplació del cel. Quantes d'aquestes estrelles ja estan mortes? Què hi ha ara mateix de veritat i de mentida en el cel? Quins són els referents?
Espanya necessita bones infraestructures, una bona sanitat, un bon sistema educatiu, una bona política de prestacions socials per cobrir les necessitats dels sectors més desfavorits... però, sobretot, necessita veritat. Hem perdut el costum d'exigir la veritat. Potser la primera que ha perdut aquest costum és la professió periodística. Mal negoci quan és la seva principal raó de ser. Qualsevol societat que es faci dir democràtica necessita saber la veritat. Potser la veritat com a absolut no existeixi. Potser la veritat es compon de fragments diminuts d'una veritat més gran, però la realitat és la que és. Al final, la veritat està esperant a ser contemplada en tota la seva cruesa.
Si Cristina Cifuentes o Pablo Casado presumeixen d'una formació acadèmica que no van tenir, estan mentint, estan faltant a la veritat. Perquè el saber no ocupa lloc, però costa temps, esforç i diners. I això és així per a un càrrec polític o per a un jove de l'extraradi que agafa cada dia un tren de rodalies per aconseguir una titulació oficial. I si un polític menteix per salvar el cul, està fent un flac favor a la societat, perquè està convertint les titulacions acadèmiques de la resta d'estudiants en un paper sense valor social.
Si un jutge deté uns joves que van tallar carreteres o aixecar barreres a les autopistes acusant-los de terrorisme, està faltant a la veritat. Perquè això no és terrorisme en cap altre lloc del món que es vulgui dir democràtic. I això fa mal. Sobretot a les veritables víctimes del terrorisme, a les quals els hauria encantat tenir al davant algú que li aixequés la barrera de l'autopista i no algú que els posés una bomba al cotxe.
Si es publiquen fotos en què apareixen policies amb la paraula Police a l'esquena intentant criminalitzar els CDR, s'està mentint. Si Antena 3 assegura que els Mossos d'Esquadra van desallotjar un grup de radicals quan eren estudiants d'una escola de música que no podien accedir a les seves classes perquè s'havia acordonat sobretot a causa de la visita del rei, es menteix.
Portem anys de mentida, massa. Anys en què s'ha pervertit el llenguatge, s'han inventat delictes i en els quals els ciutadans (alguns) s'han menjat amb patates un relat pervers sobre el que passa a Catalunya. Què va passar amb l'imam de Ripoll? Per què els nazis no solen anar a la presó? Per què els delictes d'odi es persegueixen depenent de l'emissor i del receptor? Per què Jordi Pujol no és a la presó i què sap? Què va passar realment a La Camarga? Per què l'M.Rajoy dels papers de Bárcenas no està imputat? Per què ens hem quedat sense la guardiola de les pensions? A quant ha de pujar el deute extern per estar preocupats? Qui va donar l'ordre de col·locar un geolocalitzador al cotxe de Puigdemont sense autorització judicial i en països en els quals no tenia autoritat? Per què no es dialoga amb els ciutadans de Múrcia sobre un mur que provoca tant rebuig social? Per què ens diuen germans als catalans quan només rebem incomprensió, repressió i amenaces?
Necessitem la veritat. I necessitem que la veritat generi conseqüències polítiques. Estem despistats, adormits, anestesiats, conformats o, simplement, ens ho hem cregut. "La veritat us farà lliures", va dir algú crucificat per les seves idees i per oposar-se a la llei que imperava llavors. I és clar que si la veritat ens fa lliures, la mentida ens fa esclaus.
Tens davant encara la Pròxima del Centaure? A primera vista no la podràs veure, ja que la seva intensitat lumínica és massa feble per ser observada sense instruments astronòmics. Així és la veritat quan te n'han allunyat massa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial