Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 20 d’abril de 2018

Contraatac | Ramón Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"




Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà.

Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos. 

Les últimes declaracions dels presos polítics davant del citat jutge són el que haurien d’haver sigut en un principi: reivindicació del dret d’autodeterminació del poble català, defensa de les conviccions independentistes dels presos, compromís ferm, pacífic i democràtic amb la república i l’emancipació del poble català. Afirmació del dret dels injustament presos a les conviccions independentistes, agradi o no agradi a aqyesr jutges franquistes i monàrquics. 

És obvi que uns jutges, que tenen la inclinació de sotmetre la justícia a un ideari nacional-catòlic, mai admetran que el drets dels catalans a la independència és igual que al dels espanyols. Ni més ni menys. Mai tampoc que no són ningú per jutjar un litigi polític en el qual no està en joc la legalitat, sinó la legitimitat. Confiar en què rebaixant les aspiracions dels ostatges i amagant les seves conviccions s’estovarà el propòsit d’un jutges és il·lús i contraproduent. Els presos són ostatges de l’arbitrarietat repressiva; el seu destí és exemplificador i intidimatori; no té res a veure amb la justícia; tracta de desmobilitzar la població castigant amb crueltat als seus representants democràticament elegits.

L’única via d’acabar amb la vergonya d’aquesta causa general contra l’independentisme és la que, per fi, s’ha prés en els últims dies: una unitat ferma del moviement en tots els seus aspectes: ferme defensa del dret de Catalunya a la independència davant dels jutges inquisitorials de l’Estat espanyol: ferm i massiu suport de la societat catalana als seus representants empresonats i a l’exili: i ferma voluntat dels dirigents legítims a l’exili de prosseguir amb la construcció d’una República Catalana en els fòrums internacionals.

L’única forma d’acabar amb la repressió d’un Estat fallit és obligar-lo a mostrar-se com és a ulls del món.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El Consell Departamental de Perpinyà i els partits d'esquerres manifestaran demà el seu suport als presos.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Socialistes i comunistes participaran a l’enllaçada de groc a Perpinyà per la llibertat dels presos

 Hermeline Malherbe, presidenta socialista del Consell Departamental de la Catalunya Nord ha fet una crida en nom de la majoria d’esquerres de la seva institució

 El Partit Comunista Francès de Catalunya Nord col·labora amb el Comitè de Solidaritat per exigir la llibertat dels presos polítics

La pancarta i els llaços en suport dels presos polítics sud catalans, a la façana del Consell Departamental a Perpinyà
Hermeline Malherbe, presidenta socialista del Consell Departamental de la Catalunya Nord (principal administració oficial francesa a les comarques catalanes de l’estat francès) ha fet una crida, en nom de la majoria d’esquerres de la seva institució, a participar dissabte a l’enllaçada de groc de Perpinyà, convocada pel Comitè de Solidaritat Catalana. La crida Malherbe l’ha enviat per correu electrònic a la premsa, càrrecs electes municipals, regionals i estatals i, a través seu, a la població nord-català. L’enllaçada de groc de Perpinyà començarà dissabte a partir de dos quarts de 10 del matí a la cèntrica plaça Aragó de la capital nord-catalana.
Per la seva banda, el Partit Comunista Frances de Catalunya Nord ha fet també una crida per participar a la iniciativa del Comitè de Solidaritat per exigir la llibertat dels presos polítics. El secretari general del partit comunista a la Catalunya Nord, Nicolas Garcia ha declarat que “són passos endavant per la democràcia. Ni un pas enrere!”.

Hermeline Malherbe, presidenta dels Consell Departemantal, i Nicolàs García, vicepresident, en roda de premsa Foto: N.G.
Per celebrar Sant Jordi i per a recordar que els Jordis són a la presó des de fa sis mesos, el Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord ha organitza una campanya per enllaçar de groc la capital de les comarques catalanes sota administració francesa i totes les poblacions nord-catalanes on es celebra Sant Jordi. La campanya es fa “per la llibertat i la democràcia a la Catalunya sud.”
A partir de dos quarts de deu del matí el Comitè de Solidaritat Catalana convoca a la plaça Aragó de la capital nord-catalana, on repartiran llaços grocs per a denunciar “les derives repressives de l’estat espanyol i el silenci còmplice d’alguns dels estats de la Unió Europea.”
Aquest comitè agrupa gent diversa, de l’independentisme fins a l’esquerra francesa, i afirma en un comunicat que “els empresonats, els exiliats, els represaliats de l’estat espanyol són persones que han actuat de manera pacífica i democràtica, han actuat per a fer realitat el desig d’un poble, desig expressat a les urnes.”
Divendres passat el batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol, va fer retirar els llaços grocs que durant la nit havien col·locat membres del Comitè de Solidaritat Catalana.
___________________________________________________________________

Perpignan : le conseil départemental affiche son soutien aux prisonniers politiques catalans

Une banderole a été apposée ce jeudi 19 avril sur le fronton du conseil départemental. 
C'est une étape de plus dans le soutien affiché des élus du conseil départemental à la situation en Catalogne et l'emprisonnement de plusieurs leaders indépendantistes suite au référendum d'autodétermination du 1er octobre 2017. 

Ce jeudi 19 avril, les services de l'institution départementale, présidée par la socialiste Hermeline Malherbe, ont accroché sur le fronton de l'immeuble du quai Sadi-Carnot une banderole où l'on peut lire en français et en catalan: "Pour les libertés et des droits fondamentaux" - "Pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals". Un texte court entre deux rubans jaunes, le symbole depuis six mois utilisé pour exprimer l'indignation face à ces emprisonnements politiques. 

A noter qu'Hermeline Malherbe et la majorité départementale appellent l'ensemble des élus des Pyrénées-Orientales à s'associer samedi 21 avril au rassemblement organisé par le comité de Solidaritat catalana à 9h30 place Arago à Perpignan.
Julien Marion


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dijous, 19 d’abril de 2018

La revolta dels presos | Vicent Partal

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Llarena apareix ara com un home acorralat que ha perdut els estreps. La sorprenent, i intempestiva, demanda que va fer ahir contra Montoro posa en relleu que la situació ja s'ha descontrolat»



El canvi d’actitud dels presos polítics catalans no ha passat desapercebut. Ans al contrari. És evident que en les darreres visites a Llarena la major part han tingut una actitud molt diferent de la que vàrem veure els primers dies. Ara en compte de penediment hi ha defensa dels principis propis, i en compte de remordiment pel que va passar hi ha orgull. És un canvi molt gros, doncs, i molt significatiu. I encoratjador.

Segurament respon a múltiples raons. La constatació que no serveix de res penedir-se ja és impossible de passar per alt. Ni jurant la constitució espanyola amb la màxima solemnitat no eixiran de la presó. Però no crec que siga només això. Evidentment, la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein sobre el president Puigdemont ha estat un revulsiu molt notable. La ficció bastida pels tribunals espanyols ha caigut estrepitosament i això, a banda l’impacte sobre la causa mateixa, forja un relat diferent i una visió diferent de la situació. En aquesta línia, les mesures cautelars de l’ONU en favor de Jordi Sànchez és clar que també alteren, molt positivament, el guió.

Llarena apareix ara com un home acorralat que ha perdut els estreps. La sorprenent, i intempestiva, demanda que va fer ahir contra Montoro posa en relleu que la situació ja s’ha descontrolat. No tenia necessitat de fer-la pública, la demanda d’informació. Si volia, la podia tenir tota pels canals més discrets possibles. Però és que Llarena, ara, sembla que cerque l’enfrontament amb el govern espanyol, un enfrontament que ja és més polític que no judicial. L’extrema dreta l’aclama com a probable president i el govern espanyol comença a desesperar-se pel ridícul internacional. Insultar Alemanya en una interlocutòria no sembla gens assenyat, precisament. Intentar fer empassar als fiscals alemanys que hi ha una prova secreta que no poden veure però que s’han de creure no és tampoc una estratègia que hom puga qualificar de brillant.

Entre unes coses i unes altres, el panorama ha canviat molt, doncs. I, si fa poques setmanes l’estat espanyol semblava una roca inamovible, avui sembla més aviat una paret esquerdada. Furgar en aquesta esquerda, i picar fort allà on més mal fa, és aparentment l’orientació de la defensa política, vibrant, que els presos polítics han començat a practicar aquesta setmana. Si això, com caldria esperar, es trasllada també al camp polític, aleshores el gir copernicà de la situació catalana serà un fet i les possibilitats de reprendre el camí de la República, que Rajoy va intentar estroncar a l’octubre amb el colp d’estat, serà una perspectiva bastant immediata.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 18 d’abril de 2018

Errors i ràbia dependentistes

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Jordi 
Sales
Barcelona, 1943. Professor de Filosofia a la UB. Ha estat Degà de la Facultat de Filosofia i President de la Societat Catalana de Filosofia. Codirigeix l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Membre de la Fundació Relleu. Rector de la Universitat Catalana d'Estiu i President de Persona i Democràcia Joaquim Xicoy.

Escena de ràbia al Parc Vigeland d'Oslo
Els xinesos ens regalen les urnes. Visca els xinesos!
No els passa. La ràbia dependentista davant l'1 d'octubre els dura. Que hi hagi dependentistes en un país ocupat per la força de les armes deriva de la feblesa de caràcter o de l'afany de lucre. Als que manen Espanya cada cinquanta anys els cal, segons repetida confessió pròpia, bombardejar Barcelona. Ara es veu que tenen com una síndrome d'abstinència que cursa amb convulsions, histerisme i deliris verbals. Que els dependentistes escriguin llibres com ‘Escucha Cataluña, Escucha España’, sortit el mes de setembre del 2017, és senyal que tenen ganes de cridar. Ho edita aquesta màquina de deslleialtat dels ocupants que és el grup Planeta sota el segell Península. D'això de la Península n' haurem de parlem algun dia, perquè es veu que Portugal no existeix pas, ni Andorra, ni Gibraltar. En un tot geogràfic que hi ha quatre entitats de dret internacional, també hi poden haver-n'hi cinc? O no? Doncs, prou cantarella de península! Els Balcans també són una península.
El sorprenent amb la prepotència que gasten els autors del llibre esmentat és que facin profecies i no encertin pas, que s'equivoquin. Com s'han equivocat, ara estan més rabiosos. El DIEC diu de ràbia que és torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Sentiment de disgust o de contrarietat. Antipatia. També és la malaltia infecciosa aguda produïda per un virus, que l’ésser humà contreu generalment per la mossegada d’un animal que la pateix, com ara el gos. La ràbia dependentista és una mica de tot barrejat. El notari López Burniol escriu que la política catalana estarà definida l'any 2017 per tres fets, el primer dels quals és que no se celebrarà cap referèndum (op. cit.: p. 252). Bingo! En Piqué, el que fou ministre i després treballador de la construcció en la trinitat OHL (Obrascón, Huarte, Lain), diu tot seriós que Puigdemont convoca un referèndum per l'1 d'octubre tot i sabent que no se celebrarà (op. cit.: p. 291). Bingo! L'1 d'octubre es va celebrar un referèndum en el qual, en repetida afirmació del ministre Montoro, les urnes dels xinesos no es varen pagar pas amb diners públics. Els xinesos ens regalen les urnes. Visca els xinesos!
Aquest dos senyors, en Piqué i en López, van pel mon dient coses com ara aquestes: el comportament de l’independentisme és molt adolescent (Piqué). Bingo: la maduresa es demostra cobrant de les portes giratòries! Presentant el llibre que ens ocupa es diu que dels quatre grans problemes que tenia Espanya a inicis del segle vint, que eren el militar, el religiós, l'agrari i el català, només queda per resoldre el català (López). Bingo per la propera Espanya sense cap problema! Segons Piqué, una de les víctimes principals del procés és la ciutat de Barcelona. Això ho diu amb solemnitat en un dinar col·loqui que es fa dir 'Nuevo escenario global: Un mundo postoccidental' i que es celebra al Círculo Ecuestre de Barcelona. Bingo, elitisme i pedanteria! Podríem afegir-hi unes quantes perles més  d'aquests genis, però és molt cansat. Algú s'imagina que tals llumeneres post-sentit-comú poguessin guiar els nostres passos en els camins d'una Catalunya  postprocés en una Espanya postaporètica en un món postoccidental esgotant la nostra paciència post-juancarlera? Fora post distret.
Font: El Matí Digital - Errors i ràbia dependentistes: Els xinesos ens regalen les urnes. Visca els xinesos!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 17 d’abril de 2018

David Fernàndez: «No es pot entendre l'extrema dreta sense la claveguera de l'Estat»

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

David Fernàndez (Barcelona, 1974) no només va ser el portaveu de la CUP al Parlament Català. S'ha convertit en el seu referent, tot i que actualment està allunyat de la primera línia política. Periodista de professió, va ser editor del setmanari La Directa, en el qual va coordinar la seua secció d'investigació. Com a parlamentari, Fernàndez va destacar per la seua reivindicació de la figura del jove assassinat per l'extrema dreta, Guillem Agulló.

David Fernández, exparlamentari de la CUP i periodista| Jordi Play
David Fernández, exparlamentari de la CUP i periodista| Jordi Play
-Com vas viure l'assassinat de Guillem Agulló?
Recordo una convocatòria a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per part de Maulets. No hi havia les comunicacions que hi ha ara, no hi havia internet. Només sabíem que l'extrema dreta havia assassinat un noi al País Valencià. Encara no coneixia la família del Guillem. Però fou una mena de sotrac, de punt d'inflexió, de punt de ruptura. Amb aquell crim, vam perdre tota la nostra innocència d'un cop, d'una tacada. Tenia 18 anys acabats de fer. L'assassinat de Guillem fou una ferida oberta, que mai ha cicatritzat i que encara supura.
-Que va significar per a la lluita antifeixista el crim?
Crec que hi ha una generació Guillem Agulló, una fornada de gent que va perdre la innocència, que vam obrir els ulls. El Xavi [Sarrià], el Miquel [Ramos], el Feliu [Ventura]... Tots érem molt joves en aquell moment. Era un clima marcat per l'assassinat feia sis mesos de Lucrecia Pérez a Madrid per part d'un grup neonazi anomenant Bases Autónomas. Al seu torn, una altra banda neonazi, Vanguardia Nacional Revolucionaria, havia matat un any i mig abans Sònia a Barcelona. Tots aquells fets, a banda del desenllaç del judici posterior, ens va fer veure l'Estat espanyol com un col·laborador en la situació d'impunitat de la qual gaudia i encara gaudeix l'extrema dreta. Fou, com he dit abans, quan vam perdre la innocència, quan vam mirar enrere i vam descobrir l'assassinat de Miquel Grau, els crims d'Atocha, l'atemptat del Papus... Vam fer la nostra recerca fins al 1945, fins als camps de concentració de Mauthausen. Cap persona ens havia parlat d'aquestes coses. I vam descobrir-ho llavors, arran de l'assassinat de Guillem.
-Al País Valencià, i més concretament a València, hi havia la banda neonazi Acción Radical, que va estar lligada al crim de Guillem Agulló. Quina era la realitat de la ultradreta a Catalunya?
A Catalunya, encara estàvem en la ressaca de la Barcelona Olímpica. Era una realitat amb similituds, però també amb marcades diferències respecte del País Valencià. A València, per exemple, els anys 90 havien estat precedits d'uns anys foscos, grisos durant tota la violència de la Batalla de València. A Barcelona, en canvi, començava a haver-hi skins al món del futbol, caps rapats als estadis. Era una època caracteritzada per les agressions del feixisme d'una manera descarada. Ara bé, mai com al País Valencià. L'extrema dreta catalana estava atomitzada entre els nostàlgics del franquisme, les bandes neonazis i altres segments. No hi havia cap figura com El Cojo [en referència al líder d'España 2000 i empresari ultra José Luis Roberto] al País Valencià, que començava a fer-se veure com un dels manifassers de tot l'entramat feixista valencià.
-Com era viure en aquella situació de violència ultradretana creixent?
Recordo tornar a casa junts, ja que era jove i teníem la por al cos. I més quan sempre passava alguna cosa: cada setmana hi havia una ressenya dient que s'ha produït alguna agressió. També, en aquell moment, començaven a créixer les actituds xenòfobes. De fet, crec recordar que és quan naix Sos Racisme... I després crec que vindria una travessa del desert de l'extrema dreta. Excepte, a parer meu, al País Valencià. Precisament, la mort de Guillem, del maltractament policial, judicial, mediàtic i institucional que hi ha en aquell moment a la figura de Guillem, es genera un laboratori de la impunitat de la ultradreta. Una situació que és específica del País Valencià, ja que es genera un marc de tolerància, per exemple, del que va significar el Cojo.Aquests tipus de figures, cal recordar, que a Catalunya no van existir. Recordo l'Operació Armagedón, les bombes contra partits polítics, el Frente Antisistema... Insisteixo: el País Valencià era el laboratori d'avantguarda de l'extrema dreta, un fet que a Catalunya no ocorria.
-A Catalunya, però, també van produir-se aquestes agressions i hi havien fets sospitosos...
Sí, sí. Catalunya no era aliena de les connexions entre la policia espanyola i aquests grupuscles nazis. O, si més no, pel que deixaven veure les seves actuacions. Cal recordar que durant l'assassinat de Sònia, que va produir-se en uns termes força similars al crim de Guillem Agulló, la policia va estar un any i mig amb la investigació. El jutge, que no es refiava de la policia espanyola i va demostrar a la sentència que era conscient de la dimensió d'aquests crims, va derivar la recerca judicial als Mossos d'Esquadra. La policia catalana va tardar només tres mesos a resoldre el crim. Ara, Catalunya també ha patit accions violentes, com ha passat al País Valencià de manera més reiterativa. Recordo, tot i que va ocórrer molts anys després d'aquella època, un atemptat amb bomba a un concert de Fermin Muguruza. L'artefacte va esclatar quan estaven col·locant-lo i els responsables van ser condemnats a set anys de presó. Entre els condemnats, hi havia un fill del Reduela, un històric de la ultradreta a Barcelona. L'altre moment, molt més recent que ens fa glaçar l'ànima, fou en les eleccions del 2010, quan Plataforma per Catalunya va quedar-se a les portes d'entrar al Parlament. Per sort, no ho van fer i ara aquest partit està desarticulat. Ara, i arran del procés polític a Catalunya, s'ha produït una revifada important de la violència ultradretana.
"El Cojo, amb les manifestacions que feia contra la immigració, representava el somni humit de la ultradreta catalana"| Jordi Play

-Com es veia aquesta impunitat de l'extrema dreta al País Valencià des del Principat? Els trets a Ca Revolta, els atacs a llibreries, les agressions... Us hauria de sobtar, com a mínim.
A Catalunya, que teníem diverses especificitats com la llibreria Europa o el 12 d'Octubre, va actuar-se, més enllà de l'independentisme d'esquerres, d'una manera més contundent. Vam ser el primer territori a tenir una Fiscalia de Crims d'Odi. En aquells anys, vivíem alarmats del grau d'impunitat de l'extrema dreta a València. Després, va venir l'Operació Panzer, amb gent armada i parlant de fer caceres. I van quedar absolts pel Tribunal Suprem. Per cert, per la mateixa sala que ara empresona dirigents polítics. Hi havia un risc d'expansió a Catalunya, i nosaltres estàvem atents. Ara bé, després va entrar la visió europea, amb una extrema dreta de vestit i corbata com pogués ser el Josep Anglada, amb Plataforma per Catalunya.
-Hi havia connexions entre la ultradreta catalana i la valenciana?
Hi havia un cert emmirallament: l'extrema dreta catalana volia ser com la valenciana. Especialment, quan España 2000 obté diversos regidors. El Cojo, amb les manifestacions que feia contra la immigració, representava el somni humit de la ultradreta catalana. A Catalunya, s'han fet molts tallafocs, a banda que estaven molt dividits i fragmentats. Ara bé, hi havia relacions entre el Frente Antisistema, els protagonistes de l'Operació Panzer, amb gent de les Brigades Blanquiazules.
-Dos exemples d'impunitat de l'extrema dreta, un al País Valencià i l'altre a Catalunya. D'una banda, les agressions del 9 d'Octubre. I d'altra, la violència ultradretana en els moments més intensos del procés.
Crec que hi ha el mateix pòsit al darrere d'aquests dos exemples que cites. Uns diuen «Guillem, jódete» i els altres diuen «a por ellos». Es tracta d'aquest nacionalisme d'estat que ha derivat en més de 140 agressions des de l'1 d'Octubre. Unes agressions que, cal insistir-ne, s'ha produït en el transcurs de les manifestacions unionistes. Hem vist vidres trencats a Catalunya Ràdio, agressions a immigrants i a periodistes, aquestes brigades d'ultradreta que es dediquen a arrancar llaços grocs a favor de l'alliberament dels presos... I tot això, en un context de banalització, minimització, impunitat i justificació per part del Govern espanyol. La telefonada de Rajoy a l'ultra de Balsareny és l'exemple. En recordo tant del Xavier Vinader, que va complir-se el dilluns passat tres anys de la seva mort... Ell va estudiar-ho perfectament: no es pot entendre l'extrema dreta sense la claveguera de l'Estat. El clima de persecució contra el moviment republicà, contra l'independentisme és molt semblant a la por que aquests grups l'any 1993 volien imposar contra tot el que significava el País Valencià. Només cal recordar la Batalla de València. L'única alternativa que tenen és la por, el sotmetiment i la humiliació.
-Quin impacte va tenir el crim de Guillem Agulló per a l'independentisme combatiu?
De continuïtat de la lluita política davant d'un règim polític que tolerava la impunitat del franquisme. Hi havia un dolor psicosocial inesgotable per l'assassinat del Guillem, però per a molta gent el crim ens va canviar la vida. I ens va fer adquirir a nosaltres mateixa el compromís de no defallir mai en lalluita antifeixista.
-Perquè va convertir-se Guillem Agulló en un símbol antifeixista?
Pel que va significar. La seva mort ens va trencar per dins. Crec que aquell dia tots vam morir un mica. I vam renàixer un altre cop.
-Quines van ser les sensacions després de conèixer la sentència judicial?
Val a dir que durant el judici vaig patir la meva primera càrrega policial. Havia baixat en autobús a Castelló i recordo com nosaltres vam ser a qui ens van controlar i reprimir la policia. L'absolució de la majoria dels responsables i la condemna de Pedro Cuevas, l'assassí de Guillem, va mostrar-nos la impunitat. Va deixar-nos una sensació d'indefensió, d'absoluta vergonya. I també, cal esmentar-ho, de frustració. Vam descobrir que encara quedava molt per fer. La família tenia una mínima aspiració de reparació, de reconeixement. I no va ser així. Només cal veure les hemeroteques d'aleshores. O, per exemple, com van passar 23 anys fins que les Corts Valencianes reconegueren Guillem Agulló per unanimitat. Són molts anys per reconèixer una víctima del feixisme.
-Què vas sentir quan vas baixar a València per assistir a l'homenatge?
Estima per la família. Recordo molt de silenci per fora i, especialment, per dins, i tenir poques paraules, tot i que la família va demanar-me si podia parlar en el seu nom. Tornant, recordo una sensació ambivalent. Però la part bona era que la família després d'anys de lluita contra la llei del silenci, havia guanyat. Amb les paraules del president de les Corts Valencianes expressant «ni oblit ni perdó», crec va tancar-se un cicle. Però no la reivindicació i memòria de Guillem que sempre estarà viva.
"23 anys són molts per reconèixer una víctima del feixisme"| Jordi Play

-Com es recorda la figura de Guillem Agulló a Catalunya?
Forma part del patrimoni i de la memòria de moltes persones, siguin independentistes o no. Forma part d'un patrimoni d'esperança, del país que volem, del país de l'olivera que encara hem de fer. Forma part del nosaltres col·lectiu, del nosaltres majestàtic, i és una referència ineludible pels moments bons i pels dolents. T'empenta a seguir endavant.
-Creus que és un bon reconeixement un passeig al Jardí de Vivers de València en honor a Guillem Agulló, i no un carrer com van reclamar els impulsors de la campanya?
Amb això sempre per respecte i per estima infinita, estaré amb l'opinió de la família.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 16 d’abril de 2018

Palma i València contra la repressió, per la democràcia i la llibertat.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Llaços grocs i clams de llibertat omplin l'Estació del Nord de València en suport als presos catalans

Centenars de persones s'ha reunit allí amb pancartes i cartells el mateix dia que se celebra una gran manifestació a Barcelona

Els manifestants s'han reunit a les 13 hores a l'Estació del Nord.. Teresa Rodríguez
Els manifestants s'han reunit a les 13 hores a l'Estació del Nord. © Teresa Rodríguez
Unes cent persones han acudit al voltant de les 13 hores a l'Estació del Nord de València per a mostrar el seu suport als presos polítics catalans. Els llaços grocs i els crits a favor dels empresonats han omplit els voltants de l'estació quan es compleixen 6 mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l'ANC i Òmnium Cultural.
El concentrats han denunciat en un manifest la "degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco", la "vulneració" de drets i la "manca de separació de poders". El text fa una crida a la mobilització i organització de la ciutadania "des de la resistència pacifica, democràtica i no violenta", a alçar-se "contra totes les formes de repressió i abús autoritari del poder". 
El manifest ha finalitzat reclamant "l'alliberament dels presos polítics i el lliure retorn d'exiliades i exiliats". Moments abans de la convocatòria un dels portaveus de l'acte, Manel Rodríguez Castelló, ha explicat que la concentració s'ha organitzat per "afermar la solidaritat del País Valencià amb Catalunya en aquests moments de causa generalitzada i repressió contra l'independentisme". Rodríguez ha afegit que "el mínim que podem fer és mostrar el nostre suport i demanar el retorn dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i afermar els llaços que ens uneixen al país"
Els assistents han cridat a favor de la república i de la llibertat dels presos polítics. / TERE RODRÍGUEZ
La concentració està organitzada per l'Espai Democràcia i Convivència, organització que agrupa diferents associacions polítiques, econòmiques i culturals. Aquesta mateixa associació ha organitzat una gran mobilització a Barcelona en què han participat milers de persones, inclosos familiars i amics dels empresonats.
A València, els crits d''El País Valencià serà republicà', 'Llibertat Presos Polítics' i 'Visca el País Valencià' són els predominants en un acte d'ambient pacífic però també reivindicatiu. El to festiu de la jornada l'ha posat una muixeranga al final de l'acte.
_______________________________________________________

Un centenar de persones crida “No tenim por” davant la Delegació del govern

La manifestació “per la democràcia, contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics" s'ha duit a terme de manera pacífica i ordenada
Un centenar de persones crida “No tenim por” davant la Delegació del govern. / JAUME ROSSELLÓ
Un centenar de persones crida “No tenim por” davant la Delegació del govern. / JAUME ROSSELLÓ
“Els carrers seran sempre nostres”, “No tenim por”, “Poder judicial, feixista criminal”, “Som gent de pau” i “Llibertat presos polítics” han estat alguns dels crits massius i repetits que s'han sentit aquest diumenge al matí davant l’edifici de la Delegació del govern central a les Illes Balears.
La manifestació “per la democràcia, contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics" s'ha duit a terme de manera pacífica i ordenada. Durant el transcurs de la mobilització, que ha culminat al passeig del Born, s'hi han anat sumant desenes de persones.
Els manifestants també han fet referència a la condemna del raper Valtonyc a tres anys i sis mesos de presó per enaltiment del terrorisme i calúmnies a la corona. Seguidament s'han sentit crits, de manera reiterada, que entonaven un  “Llibertat d’expressió, Valtonyc absolució”.
Una vegada al Born, diferents col·lectius –com l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, el CDR Mallorca, Jubilats de Mallorca, entre d'altres– han llegit diversos manifests. Han dirigit paraules a Valtonyc. Des del CDR Mallorca s'hi han referit com a “víctima d'aquest estat autoritari per exercir la llibertat d'expressió artística”. Tots els col·lectius també han fet especial menció dels “deu presos polítics i les set persones exiliades del Principat”.
Per finalitzar l'acte, els Músics per la Llibertat han cantat algunes cançons, la darrera de les quals ha estat 'La Balanguera'.
___________________________________________________________________
Fonts: 
Llaços grocs i clams de llibertat omplin l'Estació del Nord de València en suport als presos catalans - Diari La Veu https://www.diarilaveu.com/noticia/81121/manifestacio-valencia-presos-catalans-abril-2018

Un centenar de persones crida “No tenim por” davant la Delegació del govern https://www.arabalears.cat/politica/manifestacio-presos-repressio-delegacio-govern-palma_0_1997200443.html

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 14 d’abril de 2018

El cas dels joves d'Altsasu. Manifest per signar

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Les mares i pares dels imputats per l'altercat en un bar d'Altsasua, amb l'objectiu d'aportar totes les dades i informació, hem creat aquesta pàgina web on podràs trobar contingut relatiu a aquest cas i bona mostra de tota la solidaritat que hem rebut .


Volem donar les gràcies als diferents mitjans i persones de les quals ens hem nodrit per molts dels continguts d'aquesta web: Guaixe, Ahotsa.info i Ekinklik. I especialment a Entzun Altsasu, que a més d'aportar-nos material per a la web, estan fent un treball immens tirant endavant diferents dinàmiques i actes per donar a conèixer aquest cas.


Arran dels fets esdevinguts el 15 d'octubre DE 2016, de matinada, en un bar de la localitat d'Alsasua, onze joves de la localitat han estat imputats per actes de terrorisme i set d'ells han estat empresonats provisionalment. Després d'un mes a la presó, quatre d'ells han estat posats en llibertat amb càrrecs i tres segueixen a la presó. Des del compromís per la convivència, la llibertat, la justícia i el respecte pels drets humans i els principis de l'Estat de Dret, les persones sotasignants mostrem la nostra preocupació pel desenvolupament dels esdeveniments al voltant d'aquest cas.

Considerem fonamental que la societat, els seus representants institucionals, els mitjans de comunicació i el sistema judicial observin els criteris de cautela, equanimitat i proporcionalitat. En aquest sentit, hem de ser respectuosos amb la presumpció d'innocència i, per això, vam mostrar la nostra preocupació per la publicació de les identitats dels joves -dos d'ells menors d'edat-, i per la forma en què s'han produït les detencions, sense citació judicial, en llocs i horaris públics tot i haver-se personat anteriorment i de forma voluntària a declarar. Se'ls ha negat el dret al jutge natural i, com han assenyalat prestigiosos juristes, les garanties processals (dret a la defensa, individualització de les responsabilitats, interpretacions no extensives, proporcionalitat, no arbitrarietat ...) han quedat en entredit.

D'altra banda, vam mostrar la nostra preocupació per la qualificació judicial dels fets com a delicte de terrorisme. La manca de proporcionalitat i la interpretació extensiva vulneren les llibertats, les garanties processals i la seguretat jurídica que a totes les persones ens han de protegir. En aquest sentit volem ressaltar que els primers informes policials, redactats per la Policia Foral i la Guàrdia Civil, contradiuen i rebutgen la qualificació dels fets com a delicte de terrorisme.

Si ens atenim a les conseqüències penals derivables de la qualificació com a acte de terrorisme, la privació de llibertat entre 10 i 15 anys, equivalent a la d'un delicte d'homicidi, no resulta ajustada al grau de gravetat de les lesions recollides en els informes mèdics . Hem d'assenyalar el perjudici irreparable que ocasionaria el compliment de penes desproporcionades en el futur d'aquests joves. Hem de subratllar l'excepcionalitat d'una mesura cautelar com la presó provisional. Preocupa la seva implementació en joves que reiteradament han demostrat la seva voluntat de presentar-se davant dels jutjats. Entenem el sentiment d'indefensió i desemparament que han mostrat les famílies.

D'altra banda, durant el transcurs d'aquestes setmanes hem assistit a un sobredimensionament mediàtic que ha distorsionat la imatge del municipi navarrès danyant-ho en gran manera, fent cap favor a la convivència.

"Per tot això, demanem que imperin els principis de proporcionalitat, justícia i equitat, i requerim l'eliminació de la qualificació penal com a delicte de terrorisme, la devolució de la competència al Jutjat d'Instrucció nº 3 de Pamplona, ​​i la consegüent posada en llibertat de els set joves."

Alhora, sol·licitem a les autoritats competents (Fiscalia General, Audiència Nacional i Audiència Provincial de Navarra) al fet que reconsiderin les seves actuacions en el sentit esmentat ia les administracions públiques, mitjans de comunicació, agents socials i polítics ia la societat en general que col·laborin en la consecució d'aquestes peticions.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 13 d’abril de 2018

Memòria, discussió pública i unitat d'acció

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Jordi
Sales

Barcelona, 1943. Professor de Filosofia a la UB. Ha estat Degà de la Facultat de Filosofia i President de la Societat Catalana de Filosofia. Codirigeix l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Membre de la Fundació Relleu. Rector de la Universitat Catalana d'Estiu i President de Persona i Democràcia Joaquim Xicoy.

Ens cal destriar el que són maniobres per obtenir posicions hegemòniques en la vida catalana del que són crides a una unitat robusta.

“Doncs bé, farem les Espanyes, farem les Espanyes. Jo personalment en soc –crec que en som tots– un enamorat d’aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica. No ens n’inhibim, les volem canviar una mica. És el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells: és que nosaltres som ells, també. Volem canviar una mica això a què pertanyem.” Aquestes són paraules del president Pasqual Maragall el 30 de setembre de 2005! No s'ha pogut pas i jo, com molts, creiem que no es podrà pas fer-ho mai més. El projecte d'Estatut de 2005 va sortir del Parlament de Catalunya amb 120 vots a favor i 15 en contra. A favor, Iniciativa Verds-Esquerra Alternativa, ERC, Socialistes-Ciutadans pel Canvi i Convergència i Unió. És possible que sigui un dels moments de voluntat política ‘més ampla’ en la història catalana. En contra, el PP d'en Josep Piqué. Convé recordar tot el trajecte que va des de 2005 fins ara, quan sentim de manera repetida invitacions al camí del diàleg. Aquest camí nosaltres ja l'hem fet  amb els tristos resultats de tots coneguts. No el volem tornar a repetir, qui ens convidi al diàleg ho hauria de saber: no ens agraden pas les preses de pèl.
En el moment present cal mesurar molt bé la dificultat en la qual ja estem i que tot fa suposar, ara per ara, que creixerà molt: com conciliar la discussió pública i la unitat d'acció? Unitat d'acció entre tots els hereus del vot esperançat del setembre de 2005. Ens cal destriar el que són maniobres per obtenir posicions hegemòniques en la vida catalana del que són crides a una unitat robusta de tot un poble en defensa de la seva supervivència com a tal. És una assignatura pendent de la vida catalana a la qual convé fer-hi front amb seriositat i promptitud. Des d'almenys 1906, amb Solidaritat Catalana, es fan servir els crits d'ajuntar-se per obtenir l'hegemonia d'uns quants. Hi ha una zona del nostre país que ha abusat tant d'aquesta manera de fer que li cal amb molta  urgència rectificar i presentar-se com el que és, sigui el que sigui, i ajuntar-se després amb els altres que són el que són. Poca broma. Les dificultats d'ara foren menys complicades si no s'hagués fet servir tant la causa nacional com a excusa per dominar el país des de posicions de privilegi poc contrastades amb el vot popular. Els hereus d'aquests tics cal que actuïn sobretot amb lleialtat i honor.
No serà pas fàcil, tenim molts vicis que tota la nostra agitada història de clandestinitats i legalitats més o menys manipulades i fràgils ha contribuït a formar. Com que és una tasca força difícil, convé que ens hi posem des d'ara mateix. Fer front als que ens amenacen d'una manera greu exigeix una unitat d'acció habitual. Fer-la compatible amb una discussió pública sincera entre diferents opcions polítiques determinades és ara la nostra tasca. Ara volem fer tres coses ben fetes: memòria, discussió pública i unitat d'acció. Ens hi posem tot seguit.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA