Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 19 de gener de 2018

Per què l'Alguer parla català?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Pere el Cerimoniós en va expulsar la població i la va repoblar amb gent catalana, sobretot procedent del Penedès i del Camp de Tarragona

L'AlguerThinkstock
Un graner cobejat
Sardenya va ser concedida a la corona d'Aragó el 1297 gràcies a les gestions diplomàtiques de Jaume II, que concloïa així una agressiva política d'expansió per satisfer el desenvolupament de la burgesia mercantil catalana. Precisament, el papa Bonifaci VIII havia cedit els drets sobre aquesta illa i sobre Còrsega als catalans. I l'infant Alfons, més tard Alfons III el Benigne, va fer efectiva la conquesta tres dècades després, entre els anys 1323 i 1324. Fet i fet, Sardenya era una font de recursos (com ara minerals, entre els quals argent, sal o blat) molt atractiva, alhora que la seva situació estratègica sobre la Mediterrània occidental la convertia en un punt de domini necessari per materialitzar amb èxit el salt comercial a l'Orient.

Justament per aquesta raó, durant la segona meitat del segle XIV Sardenya va ser un motiu constant d'enfrontament entre els catalans, els pisans i els genovesos, que incentivaven el descontentament dels sards i ajudaven militarment els seus aliats nadius, a més de participar en accions de pirateria per castigar els interessos econòmics dels mercaders barcelonins. I és que el bloqueig imposat anys abans per la flota genovesa al voltant de Sicília per tal d'impedir la importació de cereals de l'illa als territoris peninsulars de la corona no va tenir efecte per la bona productivitat dels conreus de Sardenya.
Gènova: l'enemic
L'any 1350, un cop resolta la reannexió de Mallorca a la corona, Pere el Cerimoniós va tenir les mans lliures per passar comptes amb Gènova. Sardenya era el territori més feble de les possessions mediterrànies de la corona a causa del seu estat permanent de revolta, que s'havia agreujat el 1347 per la derrota a Aidu de Turdu dels exèrcits catalans de Guillem de Cervelló, governador de l'illa, i de la posterior rebel·lió del jutge Marià IV d'Arborea, màxima autoritat política autòctona, ben amatent a conservar la seva autonomia. Les corts de Barcelona, València i Aragó abonaven una acció expeditiva de càstig, i amb l'ajuda dels venecians, que se sentien amenaçats per la bel·ligerància de la Senyoria de Gènova, la corona es va preparar per a la guerra naval.

El 13 de febrer del 1352, un estol format per galeres catalanes, venecianes i gregues (Bizanci també s'havia afegit a l'aliança) es va enfrontar a la flota genovesa a la batalla del Bòsfor, just davant de Constantinoble, en un intent d'arrabassar-hi el domini dels ports orientals. Però tot i guanyar, la victòria de l'aliança va tenir uns costos molt elevats i Gènova va poder refer aviat el seu monopoli en aquella part de la Mediterrània.

En qualsevol cas, la Senyoria es trobava en una posició difícil per la pressió dels catalans i els venecians. I el rei de França, l'emperador d'Alemanya i el papa Climent VI van intercedir perquè el conflicte perjudicava seriosament el comerç internacional. Llavors, Pere va imposar duríssimes condicions per a la pau: el lliurament de Còrsega a la Santa Seu per part de Gènova, a fi que el papa fes complir les clàusules del tractat d'Anagni que cedien l'illa a la corona catalanoaragonesa; el compromís de no donar suport als rebels sards; i indemnitzacions pels costos de la guerra. El Cerimoniós sabia que Gènova no s'avindria a acceptar unes peticions tan exigents i, com havia previst, les negociacions es van trencar. La guerra continuava.

Pere el Cerimoniós
Guerra i pau (i guerra)
Després d'un esforç ingent, l'estiu del 1353 una nova flota de cinquanta galeres de Catalunya, València i Mallorca, sota comandament de Bernat de Cabrera, estava llesta i a punt per a salpar des de Maó. L'estol va anar de dret cap a l'Alguer, on les forces de Riambau de Corbera assetjaven la ciutat. Allí se'ls va unir l'esquadra veneciana de Niccolò Pisano, composta de vint galeres més. El 27 d'agost, la batalla naval del Port del Comte va representar un sever cop a la Senyoria, que va patir milers de baixes, i els algueresos es van rendir. Quan Bernat de Cabrera va posar rumb a la capital salda, Càller, per continuar la reconquesta, l'Alguer es va tornar a revoltar i el motí es va escampar per bona part de l'illa. Però Cabrera va marxar amb les forces terrestres contra els sards i els va tornar a derrotar a la batalla de Quartu.

De nou, es va aconseguir una pacificació formal i el gruix de l'esquadra va partir deixant contingents repressius importants. Però el jutge Marià IV d'Arborea continuava organitzant la revolta, i davant la incertesa sobre el domini català a l'illa, el rei Pere va decidir encapçalar en persona un nou exèrcit per mirar de liquidar definitivament la resistència sarda. Era la primera vegada que un sobirà català anava personalment a l'illa, i això demostra la importància que la corona atribuïa al domini de Sardenya.

El Cerimoniós va preparar a consciència la nova expedició i, a tal efecte, buscà la complicitat de la noblesa, de la burgesia i de les classes populars urbanes, fins i tot a través d'autèntics mítings davant de grups de ciutadans. La marina reial, formada per unes cent naus, es va concentrar a Roses i va salpar el 15 de juny del 1354. El dia 21, es va plantar davant l'Alguer. I el dia 24, una altra vegada amb la col·laboració de trenta galeres venecianes, els aliats van decidir assaltar la ciutat per mar i per terra, per bé que les bones defenses i la perícia dels ballesters genovesos van ensorrar l'esperança d'una conquesta ràpida.
Setge i colonització
El rigorós setge dels atacants va durar sis mesos, ja que la ciutat rebel no es va rendir fins al 22 de desembre, i la resposta de Pere va ser contundent: “l’Aleguer s’era ja retut a nós e per nós a mossèn Bernat de Cabrera, lladoncs capità nostre, s’era contra nós prodicionalment rebelat, no voguem ne consentim que algun dels pobladors antics pus avant hi romangués, ans tots ne foren foragitats ensems ab lo capità e ab tots los altres que hi eren per defensió del dit lloc, e que el lloc romangués a nós en guisa que fos poblat a volentat e ordinació nostra”. Pere el Cerimoniós en va expulsar, doncs, tota la població i la va repoblar amb gent catalana, sobretot procedent del Penedès i del Camp de Tarragona.

Una preocupació constant de la corona, a partir de la instal·lació del seu poder a Sardenya, va ser la catalanització de les ciutats. Però aquesta política va ensopegar amb grans dificultats, sobretot per l'escàs interès dels súbdits del re a afrontar l'aventura de l'emigració en un país pobre i malsà (entre el 1348 i el 1476, Sardenya va patir set epidèmies de pesta). La colonització de Càller, que va tenir des del començament un caràcter essencialment mercantil, va esdevenir una tasca impossible de realitzar utilitzant exclusivament ciutadans de Catalunya i Aragó. En aquest sentit, la corona es va acontentar amb la concessió de franquícies i privilegis comercials per atreure-hi pobladors. En canvi, a Sàsser (ciutat del nord de l'illa) i l'Alguer, després de l'expulsió dels antics habitants i la confiscació de llurs béns, es va posar en marxa una veritable política de colonització. Una pràctica que en el cas de l'Alguer és encara ben visible.

Una altra imatge actual de l'AlguerWikimedia Commons
Centre del poder català

Tanmateix, malgrat la victòria del 1354, la situació de Sardenya va empitjorar els anys següents, i els problemes i desencerts del rei Pere es van fer evidents. Des de l'agosarada expedició al Bòsfor, les pretensions de consolidació del domini català a Sardenya van xocar una vegada i una altra contra les revoltes liderades pels Arborea. Quan el Cerimoniós, després d'haver-hi celebrat corts el febrer del 1355, va partir de Càller —requerit pel seu consell a causa de l'actitud amenaçadora de Pere el Cruel de Castella que desembocaria en una guerra—, sabia que la pau seria tan efímera com les anteriors. A més, l'exèrcit reial, esgotat per la fatiga i les malalties (el mateix rei era afectat de malària) era a la mercè de Matteo Dòria, noble d'origen genovès a qui s'havia desposseït de l'Alguer.

En aquest context, la colonització es feia més necessària que mai. Tres anys després de l'expulsió dels sards i genovesos, a l'Alguer només hi vivien unes quaranta famílies. Però la corona prometia propietats (cases, camps, vinyes i horetes) a aquells que es decidissin a viatjar-hi, a canvi d'una residència obligatòria d'entre cinc i deu anys. La crida va fer efecte, i en aquest període tenim notícia de la sortida de Barcelona de dos grups de colons integrats per cinquanta famílies cadascun, i del projecte de transferir de Càller deu o dotze dels seus millors 'heretats'.

La rebel·lió sarda va esclatar el 1358. Però aquest cop, l'Alguer ja no seria un focus insurgent, sinó el centre del poder català assetjat pels sards. I així va continuar durant molts anys entre altres raons perquè la sagnant ferida sarda va ser parcialment compensada per l'èxit polític a Sicília, base des de la qual la corona aconseguiria reforçar llur presència al sud d'Itàlia al segle XV, en temps d'Alfons el Magnànim.

Font: Per què l'Alguer parla català?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimecres, 17 de gener de 2018

Toc d'atenció de l'exministre d'Exteriors eslovè a la Comissió Europea sobre Puigdemont

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial 


L'eurodiputat Ivo Vajgl, de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, critica les paraules de Timmermans i apunta que és un "líder elegit democràticament" i no "un criminal"

Ivo Vajgl, exministre d'Exteriors eslovè Foto: ACN


L'eurodiputat i exministre d'Afers Exteriors eslovè, Ivo Vajgl, portaveu de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, reclama "més creativitat i compromís" al vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans quan parla de Catalunya. "Puigdemont no pot ser vist com un simple delinqüent o criminal que ha violat la llei", afirma a l'ACN en referència a les declaracions de Timmermans dimarts, que preguntat per Puigdemont i Junqueras va afirmar que "tots els ciutadans han d'afrontar les conseqüències si volen la llei".


Segons l'eurodiputat liberal, Puigdemont ha de ser vist "com una personalitat pública, un líder elegit democràticament" i el mandat del qual li va ser donat pels votants i privat temporalment pel govern espanyol. "És totalment inacceptable que un govern democràtic de Catalunya hagi estat arrestat, humiliat, a presó o forçat a marxar a l'exili", lamenta i recorda també la "repressió i violència" l'1-O. L'eurodiputat assenyala que "no és així com un problema polític d'un estat membre de la UE pot ser resolt". En aquest sentit explica que la plataforma es reunirà aquest mateix dimecres per planificar més activitats de suport.



Preguntat pels comentaris de Timmermans al Parlament Europeu dimarts Vajgl diu que espera "més" tant de l'eurocomissari, a qui remarca que aprecia "molt" per la seva comprensió de les normes de la democràcia, com de l'actitud de la Comissió Europea i la UE sobre la situació a Catalunya. "Em temo que la CE no sap ben bé com reaccionar a les situacions que tenen lloc dins de la UE i en els estats membres quan les normes democràtiques són violades", apunta. A parer seu "intentar ser neutral" no és una bona elecció, ja que "no va d'interferència en política interna sinó de protegir les regles democràtiques".


L'eurodiputat demana a Espanya que accepti les "regles de tolerància i diàleg" i reconegui el resultat de les eleccions del 21-D. En aquest sentit i preguntat per si el govern espanyol manté el 155, com ja ha dit, si Puigdemont és investit president des de Bèlgica, Vajgl diu que Rajoy hauria de reconsiderar "seriosament el seu lideratge" quan es tracta de problemes entre Madrid i Barcelona. "Ha comès molts errors en el passat i no hauria de repetir-los en el futur o serà recordat a la història com algú que no va entendre de què anava la democràcia", conclou.



Segons explica Vajgl a l'ACN, la Plataforma Diàleg UE-Catalunya seguirà mirant "de prop" tot el que passi a Catalunya. Concretament, diu, els membres es reuniran aquest dimecres a Estrasburg per planificar més activitats de suport "al desenvolupament democràtic" a Espanya i, en especial, "al respecte de la voluntat de la gent que ha votat".



La plataforma on participa Vajgl es va presentar al novembre al Parlament Europeu i l'integren una trentena de parlamentaris de diferents grups polítics que inclouen entre els seus membres la filla d'un dels pares fundadors de la UE, la italiana Barbara Spinelli o la vicepresidenta dels socialdemòcrates a la cambra, Tanja Fajon.


Font: Toc d'atenció de l'exministre d'Exteriors eslovè a la Comissió Europea sobre Puigdemont | NacióDigital


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial 

SIGNEU LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA: 1M de signatures per la diversitat lingüística i cultural a Europa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

A la Unió Europea hi ha

uns 50 milions de persones


que pertanyen a una 
comunitat minoritària nacional o lingüística.

Les minories fan que Europa sigui més rica.

Firma la petició per ajudar a proporcionar un futur millor per a les 
minories nacionals i les comunitats lingüístiques d'Europa!



Els drets de les minories nacionals i lingüístiques no sempre es respecten. En molts casos, la seva llengua i cultura estan en perill. Aquestes comunitats volen tenir la possibilitat de viure la vida segons les seves pròpies tradicions. Si volem mantenir una Europa diversa, ha arribat el moment d'ajudar i promoure els seus valors.

La Iniciativa SafePack per a comunitats minoritàries no vol prendre res a les comunitats majoritàries o d'Europa. Simplement vol fer-la més diversa comptant amb totes les seves llengües i cultures.


Contribueix fortament a la diversitat lingüística i cultural d'Europa. Juntament amb altres agents europeus vol definir el futur d'Europa; un futur en el qual no només es tinguin en compte les grans llengües o cultures dominants, sinó també les minories. Per tant, pretén protecció i suport per a la preservació de la seva identitat. Això és el que la Minority SafePack Initiative demana.


Signa la petició i converteix la Unió Europea en un lloc on cada persona que pertanyi a una minoria nacional o un grup d'idiomes pugui sentir-se com a casa!

SIGN THE PETITION

(cal canviar la llengua a anglès o espanyol perquè funcioni el formulari)





Per donar suport a aquesta Iniciativa Ciutadana Europea, cal ser ciutadà de la UE (nacional d'un estat membre de la UE) i tenir l'edat per votar a les eleccions al Parlament Europeu (18 anys excepte a Àustria on l'edat de votació és de 16).

Per obtenir més informació sobre regles i condicions per a les Iniciatives Ciutadanes Europees: http://ec.europa.eu/citizens-initiative

Fes-te amic de Minority SafePack!

Volem parlar amb tots els ciutadans europeus sobre la nostra iniciativa, sobre el valor de les minories autòctones de les nostres societats. Hem de presentar la iniciativa Minority SafePack a les regions i als Estats membres. Volem iniciar un diàleg amb la majoria, els mitjans de comunicació i els responsables de la presa de decisions, i proclamem conjuntament que la protecció de la diversitat cultural i lingüística d'Europa és una causa comuna. Per descomptat, volem recollir tots els mil milions de signatures que necessitem, i fins i tot més!

La major ajuda és signar el MSPI i promocionar-lo a les vostres pròpies xarxes. No obstant això, podeu fer-ho encara més:

RECOLLIDA DE SIGNATURES!

DONACIONS!

IMPRIMIR I REPARTIR!

FER M'AGRADA I COMPARTIR


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 16 de gener de 2018

Un col·lectiu d’advocats defensa la investidura a distància

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Informe d’AdvoCATS amb el que avala que Puigdemont pugui ser investit telemàticament

Q.S. (Redacció)

 La Coordinadora d’Advocats Catalans ha difós un manifest amb més de 300 adhesions en què defensa jurídicament el dret fonamental de participació política dels diputats electes que romanen a la presó o bé a l’exili. L’informe es basa en una interpretació tant de la Declaració Internacional de Drets Humans, la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, la Constitució espanyola, l’Estatut i el Reglament del Parlament. 

El manifest entèn que les persones escollides en unes eleccions “lliures i democràtiques han de poder exercir les funcions públiques per les quals han estat escollides així com la direcció d’aquestes funcions i dels assumptes públics”. “Qualsevol limitació d’aquest dret debilita la democràcia”, sentencia el document. 

Els juristes recorden que els “drets fonamentals s’han d’interpretar de la manera més favorable al seu exercici”. “Els ciutadans escollits tenen no només el dret sino el deure d’assistir a les sessions”, remarquen en l’informe que també defensa el “vot delegat amb garanties”. De fet, subratllen que el mateix Reglament de la cambra catalana no imposa un “numerus clausus” de motius per tal de delegar el vot. 


Així mateix conclouen que ni una interpretació restrictiva de la normativa actual contempla que el candidat a president de la Generalitat hagi d’estar present al Parlament per defensar la seva investidura. Basen l’opinió en la Llei de Presidència que permet prendre decisions telemàticament. En qualsevol cas, conclouen que els “poders públics han de remoure amb eficàcia i efectivitat tots aquells obstacles que impedeixin l’exercici del dret a la participació política com a dret fonamental representatiu”. 



Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 15 de gener de 2018

Conspiració de silenci contra Catalunya per part de la UE i l’ONU

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Relator independent de l’ONU i professor de dret internacional, recomana als “presos polítics i exiliats” que exigeixin empara a Nacions Unides i que Catalunya perseveri “amb diàleg i legalitat internacional”

Alfred-Maurice de Zayas, relator independent de l'ONU i professor de dret internacional
Alfred-Maurice de Zayas, relator independent de l'ONU i professor de dret internacional ACN-CEDIDA
Gemma Aguilera

Alfred de Zayas (La Habana, 1947) és relator independent de l’ONU i expert en dret internacional que exerceix a Suïssa. Conversa amb El Món com a autor de l’informe A-69-272 que va presentar el 2014 davant de l’Assemblea General de l’ONU sobre teoria i pràctica del dret a la lliure determinació, que va ser “totalment acceptat” i que “té una gran rellevància per al cas de Catalunya”. Considera “aberrant” que als catalans “se’ls hagi negat la solidaritat internacional” en declarar la independència el 27 s'octubre del 2017. 

Senyor de Zayas, considera que Espanya té presos polítics?
És evident que aquestes quatre persones estan empresonades per suposats delictes que són essencialment polítics, perquè no hi ha res més polític que defensar pacíficament la cultura i la identitat pròpies i exercir el dret a la lliure determinació. L’article primer del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos ratificats per Espanya, contemplen el dret d’autodeterminació com un dret que no es pot derogar en cap cas i, això és molt rellevant, és un dret que prima sobre altres drets. Em remeto a l’article 96 de la Constitució espanyola, que dóna prioritat al dret internacional per sobre del dret nacional. Com és ben sabut per Madrid, les lleis i la Constitució han de ser interpretades a la llum del dret internacional. 

Espanya defensa que la integritat territorial prima per sobre d’aquest dret reconegut internacionalment.
És cert que alguns sectors intenten implantar aquest argument, però és totalment fals. La integritat territorial és un principi del dret internacional, però sempre ha evolucionat i depèn de molts factors. En el moment en què hi ha un conflicte entre aquest principi i un dret, com ho és el de la lliure determinació, és evident que passa per davant el dret. 

Per tant, els ‘Jordis’ i els consellers del Govern empresonats, són presos polítics?
Desgraciadament, Espanya té presos polítics i la UE i l’ONU callen. Són presos polítics perquè se’ls acusa de defensar un dret polític sense haver comès cap acció violenta ni haver sabotejat res. Comparem el cas d’Espanya i Catalunya amb altres països on hi ha manifestacions, que són violentíssimes, en què s’utilitzen tota mena d’armes de foc. Doncs bé, l’Estat espanyol, que com a membre de la UE és un estat democràtic, pretén equiparar les manifestacions pacífiques dels catalans amb situacions de violència extrema, i això és molt greu. Precisament, el que hem vist a Catalunya és una gran disciplina pacífica en el camp independentista, que insisteix dialogar amb el govern central. No ho ha res més legítim que exigir aquest diàleg.

Si es constata que Espanya té presos polítics, la UE es pot permetre aquest comportament per part d'un Estat membre contra ciutadans europeus? Tampoc l’ONU s’ha pronunciat al respecte.
Comparteixo aquest sentiment, és obligació de l’ONU i de la UE condemnar una situació en què persones són detingudes i empresonades per accions de naturalesa estrictament política.

Han guardat silenci fins ara. No semblen pas interessats a denunciar aquesta situació.
Recomano que els presos polítics s’adrecin per escrit al grup de treball de la detenció arbitrària de l’ONU, amb enviament de tota la documentació necessària. I a la vegada, recomano que es facin arribar aquests casos al comitè de drets humans de l’ONU. Jo he estat funcionari de l’ONU i era el cap del departament de queixes, de manera que si s’adreça una queixa a aquest comitè demanant com a mesura cautelar l’alliberament dels presos, és factible un gest. Aquesta petició d’alliberament es troba plenament dins del protocol facultatiu i és viable. 

Milers de catalans tenyeixen Brussel·les de groc
Milers de catalans tenyeixen Brussel·les de groc JORDI BORRÀS
En tot cas, els polítics independentistes estan en el punt de mira. A més dels presos, els consellers que ja han sortit de la presó estan a l’espera de judici, i si bé han tornat a estar escollits a les urnes, es troben en risc permanent de tornar a entrar a presó si exerceixen el seu mandat.
És una situació absolutament aberrant, però la impunitat en les relacions internacionals i el dret és molt habitual i coneguda. Si la UE, per interessos geopolítics i no per interessos de drets humans, es nega a actuar davant aquesta aberració comesa pel govern d’Espanya, perd la seva credibilitat i el projecte europeu queda tocat. I el mateix passa amb l’ONU. Jo, en la meva funció limitada de mandatari de l’ONU sobre l’ordre internacional democràtic i equitatiu, he deixat molt clar que Catalunya té dret a la seva lliure determinació i que Espanya té l’obligació de respectar aquest dret. És un dret que pertany als pobles i que no té limitació. I és fals que estigui limitat a pobles que han estat antigues colònies.

Però Espanya insisteix també que la UE i el dret internacional donen prioritat a la integritat territorial. No és cert?
És clar que no! La legalitat internacional diu que l’Estat A no pot envair la integritat territorial de l’Estat B, però l’Estat A i l’Estat B tenen l’obligació de respectar la lliure determinació de tots els pobles que viuen en aquest territori. La lliure determinació no pot ser interpretada de manera restrictiva, la legislació internacional és summament clara i s’ha d’aplicar sense matisos en el cas de Catalunya.

Una cosa és el que diuen els tractats internacionals i una altra és allò a què estan disposats els Estats. La UE no hauria de fer complir els tractats als seus Estats membres?
És evident que hi ha una conspiració de silenci contra Catalunya per part de Brussel·les i de l’ONU, el silenci dels quals és ensordidor. I també ha quedat palès que els estats apliquen el dret internacional de manera selectiva, a la carta. Com pot Europa demanar-li a Espanya que reconegui la independència de Kosovo, i a la vegada, negar que els catalans puguin aspirar a la independència? És una incoherència espectacular que posa en qüestió la solvència democràtica de la UE. Si s’aplica aquest principi a Kosovo, o també a Eslovènia o Croàcia, en què els estats d’Europa van reconèixer immediatament la declaració unilateral d’independència d’aquests pobles, per què no volen reconèixer la DUI de Catalunya? Jo no entro a dir si vull o no que Catalunya sigui independent, però sí que vull que els catalans ho puguin decidir. Sempre pacíficament, com han fet els catalans, que no volen la violència sinó el diàleg.

De Zayas aconsella als catalans perseverar en el diàleg i l'apelació a la legalitat internacional
De Zayas aconsella als catalans perseverar en el diàleg i l'apelació a la legalitat internacional LES YEUX DU MONDE
Creu que els catalans han de seguir confiant en la UE i l’ONU, malgrat el silenci i la vulneració del dret internacional per protegir els interessos d’Espanya?
Tant l’ONU com la UE han perdut credibilitat per la seva falta de coherència, és un fet. Però malauradament, quines opcions tenen els catalans? És aberrant que se’ls hagi negat la solidaritat internacional quan han fet el pas per exercir el seu dret d’autodeterminació. Però si perseveren, i si els altres pobles que aspiren a la lliure determinació, com per exemple Còrsega o el Veneto, també perseveren, el camí serà més pla. El que és realment trist és que Espanya faci servir la violència per impedir l’exercici d’un dret tan bàsic com l’autodeterminació i negui qualsevol voluntat de diàleg. Malauradament, els catalans ja tenen l’evidència que, per moltes raons geopolítiques i econòmiques, els europeus els han negat la solidaritat internacional. És escandalós però real, això és el que ha passat i cal actuar sabent que aquesta és la situació, amb prudència i sempre sense violència. Els catalans han de buscar aixopluc sempre en el dret internacional.

Sobre el fet que el president de la Generalitat i quatre consellers legítims es trobin a l’exili, perseguits per la justícia espanyola, i no puguin prendre possessió de la seva acta de diputats, té alguna recomanació a fer per tal que es respectin els seus drets polítics?
Evidentment, hi ha una violació de l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i aquesta violació es pot fer arribar també al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides amb una queixa individual. Ara bé, encara que una persona tingui una decisió favorable de la Cort Europea de Drets Humans, cal voluntat política per implementar aquesta decisió. Lamentablement, hi ha moltes decisions que s’han quedat sense implementació. Insisteixo, el més important per a Catalunya és perseverar en la via pacífica, el diàleg i la legalitat internacional.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 14 de gener de 2018

Les talaies de tot Mallorca s'encenen en defensa dels drets humans

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



dBalears | 13 gener 2018

L'encesa de fum de les talaies pels drets humans ha començat aquest dissabte a les 13.00 hores i ha recorregut més de 50 punts costaners i de l'interior de Mallorca.

Així mateix, torres, talaies, castells i campanars de diferents municipis s'han sumat a una jornada compromesa en «la defensa del patrimoni històric i el caràcter universal i inalienable dels drets humans, amb la denúncia del drama que sofreixen els refugiats en el Mediterrani», segons ha explicat el Consell de Mallorca.

El protocol s'ha seguit escrupolosament torre a torre amb la lectura d'un manifest i el posterior encès de fum, que s'ha iniciat a la Torre de na Pòpia, a Sa Dragonera.

Des d'allí, s'han anat sumant els altres punts tant en l'àmbit de costa com de municipis d'interior(Llubí, Petra, Maria de la Salut, Sencelles, Binissalem, Muro, Algaida, Sineu, Marratxí, entre altres). El fum ha recorregut el perímetre de l'illa en 28 minuts.

Han estat diversos els punts que s'han volgut sumar en aquesta segona edició del projecte 'Talaies de Mallorca. Torres de defensa dels drets humans', que ha tornat a engegar el sistema de comunicació costaner ideat per l'historiador i matemàtic, Joan Binimelis.
Aquest any, el Consell s'ha sumat a la iniciativa a través del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports, i al costat dels impulsors del projecte: el professorat de l'IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques.

El caràcter humanitari també ha rebut el suport d'Amnistia Internacional i del Fons Mallorquí de Solidaritat del Consell de Mallorca, així com la col·laboració en l'àmbit de seguretat dels Bombers de Mallorca i del Servei d'Emergències 112.

Com indica el manifest subscrit pels organitzadors de l'encès, «segueix sent necessari mantenir viva la reivindicació ajusto a la restauració del patrimoni arquitectònic així com, sobretot, en la qüestió del drama que sofreixen els refugiats».

En aquesta línia, en el manifest s'han denunciat «les condicions d'esclavitud al fet que són sotmeses aquestes persones abans d'iniciar el seu viatge incert, així com l'incompliment reiterat dels acords que arriben els països membres de la UE». «No podem, ni volem, callar i mirar cap a un altre costat davant aquesta situació d'injustícia flagrant», han declarat des de l'organització de la iniciativa.

Finalment, a les 18.15 hores, estava previst que es dugués a terme el segon encès, en aquest cas de llum.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 13 de gener de 2018

No se n’han anat, els “piolins”, del port? Doncs què esperem?

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Antoni Abat Ninet:Entrevista a l'acadèmic català i professor a Dinamarca

Antoni Abat Ninet

Antoni Abat Ninet. Quaranta-tres anys. Professor de dret a la Universitat de Copenhaguen. Però també ho ha estat a Stanford, Georgetown i ESADE. L’any 2016, va fer una sonada intervenció al parlament català que va ajudar molt a modificar el full de ruta sobiranista: després de la seva intervenció, molta gent va passar de voler fer eleccions a encarar el referèndum amb ganes. Ara VilaWeb ha volgut tornar a parlar-hi per demanar-li com veu les possibles sortides al moment actual. I la seva opció es pot resumir així: opta per un mandat de desobediència civil.

Què hem de fer, ara, professor? Quin seria el pas a fer en la investidura, per exemple?
—Vosaltres vau publicar
l’article del professor Resina, que proposava un mandat de desobediència civil i ferma. Hi estic d’acord. Per començar, la investidura. Si llegiu el reglament del parlament, la investidura telemàticament es pot fer, perquè no és prohibida.

Es pot?
—Qui us digui que no, vol dir que en fa una lectura restrictiva i poc garantista del reglament. Es poden fer servir arguments de dret constitucional comparat a favor de la investidura telemàtica. I l’especial protecció que tenen els drets dels representants a la cambra, també. Això està explicitat a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Els catalans faríem bé de començar a pensar en el TEDH com a garant dels nostres drets fonamentals, obviant de considerar el pas per la justícia espanyola com un mal processal necessari. En resum: fem la investidura telemàtica i mantinguem una part del govern i la presidència a Bèlgica, i una altra, al Principat. No pot ser que per una qüestió formal i amb una lectura restrictiva dels drets no es permeti que el president prengui possessió. Home… Aquí t’apliquen el 155 com una carte blanche. Donen un cop d’estat amb un article anticonstitucional, no accepten el resultat de les eleccions i volen interposar entrebancs i lectures restrictives de drets perquè el president no pugui prendre possessió. Doncs no. Per això crec que un acte de desobediència fort seria que el president prengués possessió. I tindríem un president de la República, el president Puigdemont, a Bèlgica. I un president del govern aquí. Dues figures. Un president i un primer ministre. I pas a pas, consolidar el que s’ha fet.

I si l’estat espanyol ataca amb més jutges i presó? Som-hi igualment?
—Efectivament. I si no tenim representants que tinguin collons de fer això, que en posin uns altres que en tinguin. Per què alguns ens els han escapçats. Potser ha de venir una altra generació. Aquí només tenim dues opcions. Una és preguntar-se: hi ha algú comprant AK-47, aquí? Oi que no? Doncs aleshores tenim l’altra opció, que és la desobediència ferma del govern, i aprofitar cada pas políticament. Perquè si no, què fem? Màrtirs?

Abans de l’1-O pensava: anem a mesos vista. Ara penso: anem a anys vista.
—Depèn dels tempos. I no pot passar que els espanyols marquin els nostres tempos. No pot ser. Nosaltres endavant i endavant. I endavant sabent que tenim un milió de paios al nostre país que són espanyols i que no solament estan per la violència, sinó que en volen més, de violència. Doncs molt bé. Hem de gestionar també això.

Un sol poble, diuen.
—I creieu que això no ho han passat altres estats? I altres processos d’independència? De tensió interna, sempre n’hi ha. Torno a Resina: la violència és contraproduent per a ells. Penseu que van demostrant al món que nosaltres som espanyols a la força. Per violència. I això és molt depriment i no funciona in illo tempore. Si els paios es mantenen en l’àmbit internacional és perquè hi ha una sèrie d’interessos que els catalans no han pogut trencar. I ara sembla que a la comunitat internacional hi ha un debat, i a Europa poden considerar el referèndum acordat. Ells arribarien a acceptar un referèndum, sí. Però jo crec que aquesta pantalla ja l’hem passada.

Ja l’hem passada?
Efectivament. L’hem passada. No hi ha res més a fer. Ens han pegat per defensar urnes, eh? De què parlem, aquí? Aquí han pegat àvies per defensar una urna, sabeu? Aquí parlem de drets fonamentals, home. Això ho han de pagar. Ells. Tots. I la Unió Europea, també.

Anem als presoners polítics. Tema cru i delicat. Hi ha qui diu que no en quedi ni un manant, de presoner. Ni un. Perquè no pot ser que marquin agenda política gent que parla amb l’advocat penalista al costat. No facis això, no facis allò. Això inclouria Junqueras, Sànchez i Forn.
El tema és molt cru. La pregunta que jo em faig és: serveixen els presos per a assolir la consolidació de la República Catalana? O l’alenteixen? És la pregunta que ens hem de fer. Hem de ser crus. I analitzar-ho des d’un punt de vista més fred. Són bons per a l’assoliment de l’objectiu? Passa que respondre això ens toca molt la fibra. Però respondre segons com permetria que el president de la República vingui a Catalunya per la frontera, protegit per la gent. Per exemple. O ara o més tard. Hem d’estar preparats per coses d’aquestes. Hem de pensar en actes de desobediència forts. Cops. Pums. No se n’han anat, els piolins, del port? Doncs què esperem?

Potser mobilització al carrer i organització.
Perdoneu, però això ho ha de liderar el govern. També les vagues, o els impactes econòmics. Els polítics han de donar exemple. El govern de la Generalitat deu al país l’esforç que va fer l’1 d’octubre. I s’ha de fer alguna cosa amb efectes reals. I res de ‘visca el 155’ per a poder sortir de la presó.

Consellera Ponsatí dixit: s’ha anat amb el lliri a la mà no tant amb Espanya, sinó amb Europa. És Europa que diu frena, i jo t’assec, Rajoy, a la taula. I no passa.
Sigui pel que sigui, van acceptar el 155. De manera vergonyosa, alguns d’ells. I no em feu dir noms, perquè alguns no els conec de res. Ni resistència ni hòsties. Els paios pleguen. Acatem les eleccions imposades vergonyoses. I vergonyants. Perfecte. Guanyem. I ara hem d’aspirar a l’autonomia del 78 centralitzada i descafeïnada? No. Hem d’anar endavant. Em sembla que ens ho hem guanyat. Ara tot això ho hem de fer efectiu. El govern ha de fer aquest pas endavant? És clar que sí. Ells són els primers que han de fer exemple.

Crític amb el post 1-O?
Molt crític. Jo, això de les morts, em sembla que… No ho veig clar. Si t’han de detenir, que vinguin al parlament. Que vinguin. Amb un milió de gent fora. A veure si ho fan.

Risc: ho fas, no guanyes, i ets al mateix lloc, però amb deu morts damunt la taula.
Amb deu morts no seríem al mateix lloc.

—Amb cent, la Unió Europea es mulla. Amb deu, segur?
És un debat, sí. El 6 d’octubre en van matar 256. I no va passar res. I van posar a la trena el president Companys, que es va fer enrere. No ho sé, tu. Jo declaro i no marxo. Vaig a Palau. I que em busquin. A hòsties, si cal. Tot cristo enregistrant. Passa que no ho van fer perquè crec que ho tenien tot apamat fins al referèndum i prou. El dia de l’endemà, no. Els va agafar en calces. Potser no s’esperaven que 2,2 milions de persones votessin el referèndum. I ara com ho gestionem? I això que ho tenien molt enllestit i molt preparat. Demanar reconeixement internacional als organismes internacionals. Estava preparadíssim. Passa que al final, pels motius que siguin, ja ens ho explicaran algun dia algú, van acatar el 155, van abaixar el cap.

Tesi: fallem per petits. Siguem humils, també. No tot són traïcions i renúncies. Potser som el Rayo Vallecano i a vegades ens fallen les forces. No les conviccions.
Totalment d’acord. Ara, i aquí ve la meva crítica. Sigues honest. Explica-ho. Tenim força per a declarar la independència, però no per a implementar-la. Digues-ho. Explica-m’ho. I això no es va fer. Aquesta és una crítica que també tinc. Ara, també et generen empatia. Aquests paios han anat endavant. Hi haurà un moment que s’arronsaran, pensaven molts. Doncs aquests han anat endavant, però endavant, eh? Que fiquin aquests paios a la presó és com si fiquessin un familiar. Estem tots tocats. Hi són per haver fet el que tu demanaves, el que hem celebrat. Hi són pel que tu haguessis fet exactament igual. Com pot ser que siguin a la presó ara?

Us veig escèptic amb Europa.
Ara sí que sóc escèptic amb Europa. I molt optimista i molt content amb el país. Molt orgullós de ser català. Si hem pogut arribar on hem arribat, i si continuem aquí, amb tot el merder que tenim, amb un cop d’estat, amb el 155, amb empreses amenaçades, i que la gent va i defensés l’1 d’octubre i guanyés el 21-D. Espectacular. Per això crec que quan quatre es mobilitzin una mica, això pot ser molt gros. Perquè la simpatia europea, la tens. Sobretot als països escandinaus. La gent està amb tu. Ara, quina és la manera que aquesta gent reaccioni? Tocar la butxaca als europeus. L’única manera. Escoltin, que som en un estat d’excepció i sense garanties. Aquí no s’apliquen els procediments de la constitució espanyola.

I com es paralitza l’economia sense els grans sindicats a favor?
Ens tenim a nosaltres. Us sembla poc?

Res a afegir?
Endavant. Optimisme. Que els qui ho tenen complicat són ells. Amb tota la pasta, amb un cop d’estat i d’excepció, i encara som aquí? Doncs som-hi. Endavant. Anem a l’atac. A l’atac. Això hem de fer: mandat de desobediència civil, i ferma.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 12 de gener de 2018

El trencaclosques de la investidura: sis propostes de govern

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Pere Cardús

El rellotge corre en el compte enrere cap a la constitució del govern de la Generalitat sense que s’aclareixi la situació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La setmana passada el jutge del Tribunal Suprem  espanyol va decidir que el president d’ERC continuaria empresonat després d’haver-li pres declaració. El retorn del president Puigdemont tampoc no es desencalla perquè l’expectativa d’una sortida que n’impedís l’empresonament no s’ha concretat de cap manera. La data límit per a trobar una fórmula que serveixi per a formar govern és el 30 de gener. Dimecres de la setmana entrant es farà el ple de constitució del parlament i començarà a comptar el termini de deu dies hàbils per al primer intent d’investidura del president. La manca de concreció o d’un pla oficial dels partits independentistes per a formalitzar la investidura ha obert la porta a les propostes tant de polítics com d’analistes. Vegem quines propostes s’han fet.

Renúncies per a assegurar la majoria Un dels aspectes que preocupen la majoria republicana del parlament és com es pot assegurar que el vot de la ciutadania no sigui alterat per les situacions judicials dels diputats electes empresonats o exiliats. En total són vuit –cinc a Brussel·les i tres a presons espanyoles–, i la majoria és de tan sols dos escons per damunt de la majoria absoluta de la cambra. Basant-se en aquest dibuix, el cap dels Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà (diputat electe per ERC), ha fet la proposta d’una renúncia dels quatre consellers exiliats amb Puigdemont perquè la seva plaça sigui ocupada per candidats de les llistes de Junts per Catalunya i d’Esquerra que puguin assistir als plens del parlament. D’aquesta manera, es preserva la protecció jurídica dels tres diputats electes que són a la presó (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn), a la vegada que es manté la majoria parlamentària en una segona votació d’investidura per a la qual no es necessita una majoria absoluta, sinó una majoria simple (més vots a favor que en contra).

Les tres absències, afegides a la del president Puigdemont, deixarien el parlament amb 131 diputats. Per tant, amb 66 diputats es podrien guanyar les votacions contra els 65 diputats de la resta de grups. En relació amb la formació de govern, Castellà ha estat clar: ‘Que el president Puigdemont sigui restituït a la posició de la seva presidència, Junqueras a la vice-presidència i la resta dels consellers del govern, amb l’únic objectiu de desenvolupar el mandat de l’1 d’octubre i fer efectiva la República.’ És aquí quan ha explicitat la fórmula: ‘Òbviament, per a ser president cal ser diputat, però ser diputat no és condició necessària per a ser conseller. Tindria lògica que per controlar el Parlament de Catalunya els consellers a l’exili renunciessin a la seva acta, però amb el compromís que siguin membres del govern.’ Hi ha algunes variants d’aquesta proposta de Castellà. Per exemple, una renúncia de tots els diputats electes tret de Puigdemont i Junqueras. Així es preservaria la majoria absoluta amb els 68 diputats resultants. El número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, ja va anunciar que estava disposat a renunciar a l’acta de diputat si això assegurava la majoria al parlament.

Una presidència permanent a Brussel·les En un article a final de l’any passat publicat a l’Ara, l’empresari i enginyer Xavier Roig feia una proposta concreta per a treure el màxim rendiment de l’impacte de Puigdemont a Brussel·les. Després de mostrar-se completament en contra del retorn del president si implicava l’entrada a la presó, Roig feia una proposta de quatre punts:

«1) El president Puigdemont s’estableix permanentment a Brussel·les –almenys a mitjà termini. Les seves despeses i les de la seva família les cobreix la catalanitat –que ens passin el número de compte corrent, si us plau. Tristament, tornem a l’època de Franco, quan determinats empresaris enviaven diners a Tarradellas. 2) Es nomena un conseller en cap, eficaç, per portar els afers del dia a dia. 3) A més de les reunions setmanals, el consell de govern es reuneix cada mes a Brussel·les sota la presidència de Puigdemont. Amb el corresponent desplegament mediàtic. 4) Per afegitó, i si és possible –si les incompatibilitats no ho impedeixen–, el president es presenta a les eleccions de diputat al Parlament Europeu de l’any vinent.»

El govern, a la capital europea Aquesta fórmula de Xavier Roig és una variant d’una de les hipòtesis que més han corregut des de la victòria del moviment republicà a les eleccions imposades del 21 de desembre: tot el govern a Brussel·les. La idea d’aquesta proposta que ha estat a la taula de partits i entitats seria establir un govern a l’exili que prengués les decisions i es reunís al cor de la UE. Es tractaria d’obrir unes oficines per als membres del govern (president, consellers i els seus col·laboradors més immediats) i que la batuta del dia a dia de la gestió administrativa la fessin els secretaris generals de cada departament (com ja es fa ara) des de Catalunya. La fórmula d’un govern sencer a l’exili pretén tenir el màxim d’impacte internacional, a la vegada que permetria als consellers sense privació de llibertat ni mesures cautelars d’anar i venir de Brussel·les sempre que calgués. Caldria resoldre tècnicament qüestions com les compareixences parlamentàries i la sessió de control als plens de la cambra.

Sense encausats a la presidència del parlament i amb un conseller primer L’economista Elisenda Paluzie també ha fet una proposta, en aquest cas en un fil de Twitter. Considera que s’ha de prendre el control de la mesa del parlament i de la presidència i el govern per reflectir la majoria expressada a les urnes i poder recuperar la iniciativa tan de pressa com sigui possible. Paluzie diu que seria un error que a la presidència del parlament hi hagués encausats, perquè això condicionaria l’actuació d’aquest òrgan a les estratègies de defensa jurídica. Demana de posar-hi persones amb ‘experiència i cintura’ política o ‘juristes competents’. Assenyala els polítics Ernest Maragall i Antoni Castellà (de la llista d’ERC) i els juristes Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (de la llista de Junts per Catalunya). També diu que s’ha d’investir president Puigdemont per les dues legitimitats que té (la prèvia al 155 i la del 21-D) encara que s’hagi de fer sense la seva presència física. ‘La seva investidura seria una derrota i un cop a la imatge internacional del govern espanyol’, diu.

Paluzie també proposa que es reafirmi el vice-president Junqueras al seu càrrec. I considera que, si la CUP assegura la majoria parlamentària, es poden mantenir Forn i Sànchez com a diputats. Com Demòcrates, proposa que els quatre consellers exiliats amb Puigdemont renunciïn a l’acta de diputat. En aquest cas, Paluzie considera que el nou govern ha de comptar amb els quatre consellers per a les tasques que poden fer a Brussel·les. ‘No ens calen més presos’, afegeix. Per a coordinar el dia a dia de l’acció de govern, Paluzie proposa que es nomeni un conseller primer (com un primer ministre), una ‘figura que hauria de correspondre a ERC’.

Paluzie fa una hipòtesi final sobre què passarà a continuació: ‘La investidura de Puigdemont serà immediatament impugnada i suspesa pel Tribunal Constitucional. Caldrà decidir què fer aleshores. En qualsevol cas, s’evidenciarà l’excepcionalitat i anormalitat de tot plegat, i l’alteració de les majories democràtiques per la repressió.’

Govern a l’exili i govern interior L’escriptor Oriol Izquierdo escriu una proposta al seu article quinzenal a VilaWeb. La seva proposta va en la línia d’allò que es va apuntar des d’alguns sectors d’ERC abans de les eleccions. Diu: ‘Els diputats electes que són presos o a l’exili renunciaran a l’escó per garantir que la majoria absoluta no depengui a la pràctica de la seva presència física al parlament; tots sis, llevat del president i el vice-president.’ Izquierdo diu que Forcadell pot ser la presidenta del parlament, ‘si més no en un primer moment, mentre no es reactivi la persecució judicial de què és víctima’. I afegeix que després cal que Marta Rovira se sotmeti a la sessió d’investidura ‘deixant clar que ella serà la consellera en cap del govern presidit per Puigdemont i vice-presidit per Junqueras’. Izquierdo proposa que Puigdemont formi un govern integrat pels mateixos consellers que fins ara, ‘més Jordi Sànchez’. I diu també que el govern hauria de ser ‘ampliat amb un consell executiu a l’interior encapçalat per Rovira i per caps de brot si més no dels altres dos partits republicans’.

La fórmula d’Izquierdo diu que, ‘sense abandonar una presència regular a Brussel·les, el govern legítim es podria instal·lar a Prada de Conflent’. Per l’escriptor, ‘seria un bon homenatge a la nostra tradició resilient, la que han encarnat Pompeu Fabra o Pau Casals, i segur que això, ni que fos només per proximitat, encara posaria més nerviosos els poders fàctics espanyols’.

Retorn de Puigdemont a Palau Ja fa dies que ningú no proposa una fórmula que inclogui el retorn del president i del govern a Catalunya. La cruesa de les mesures cautelars de la justícia espanyola han fet minvar la defensa d’un retorn èpic de Puigdemont, que va dir que ‘entraria al Palau de la Generalitat acompanyat dels consellers’ si guanyava les eleccions. En tot cas, sí que hi ha missatges en aquest sentit en determinats cercles de la societat civil, que demanen de protegir un possible retorn de Puigdemont a Barcelona i recuperar el fil abandonat el 27 d’octubre al vespre. Aquesta hipòtesi considera també que un empresonament de Puigdemont, acabat d’investir president, causaria un impacte internacional fort. Sigui com vulgui, falten pocs dies per a prendre totes aquestes decisions. La negociació entre els partits és discreta i tan sols se’n filtren els missatges interessats que es volen enviar públicament uns i altres.

Font: El trencaclosques de la investidura: sis propostes de govern | VilaWeb

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA