Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 20 de desembre del 2017

REFLEXIONS: O ELS TRAMPOSOS O NOSALTRES

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


19/12: Eleccions espanyoles


Per entendre aquestes eleccions catalanes (incloent-hi la campanya anòmala i la convocatòria il·legítima) cal tenir sempre present un fet evident: tres dels partits que s’hi presenten tenen com a principal objectiu i vocació governar Catalunya, i tres (o quatre) tenen com a objectiu fundacional governar Espanya. I, per a aquests, la campanya de les catalanes, el resultat que n’obtinguin i la gestió que en facin és per damunt de tot una etapa instrumental per a allò que de veritat els importa: conservar o aconseguir el poder espanyol.

Sense tenir present això, no s’entén res. Ni les estranyes relacions entre Ciutadans i el PP, ni les contradiccions entre les diverses coses que diu Iceta i les que fa, ni les ambivalències dels comuns. Per a tots ells, el que facin o deixin de fer a Catalunya els val en la mesura que puntua en la batalla espanyola. Per als partits que aspiren estrictament a governar Catalunya, perjudicar els catalans és suïcida. Per als que aspiren sobretot a governar a Espanya, pot ser un peatge a pagar de gust si els situa en una posició millor en la batalla espanyola, que és la seva. Per a uns, les eleccions de dijous són les seves, a vida o mort. Per als altres, són sobretot les primàries de les espanyoles.

Font: 19/12: Eleccions espanyoles (Vicenç Villatoro)

Josep Maria Loperena Jene

Vaig ser el primer en descobrir a Facebook el fosc i tenebrós pasat dels ancestres d'Ines Animadas. Ser membre de la 'Brigada político social', com ho va ser el seu pare durant el franquisme, era sinònim de torturador, intransigent i totalitari. Per la seva banda, ser Governador civil en plena Dictadura equivalia a subsistir a canvi de ser un dèspota, un franquista i un retrògrad. Però els fills no són culpables dels pecats dels seus pares si els desaproven i repulsen. La Inés mai ho va fer. No solament es va vanagloriar de ser qui era si no que va militar en les joventuts de la Falange, el partit feixista de Primo de Rivera flanquejada per Carrizosa i el propi Rivera.

Convido al lector a realitzar un exercici molt simple mitjançant una pregunta que haurà de contestar-se a si mateix en silenci i solitud:


Algún demócrata català en el seu sa judici- independentista o no- pot promocionar a Arrimadas a seure en la mateixa butaca presidencial que va ocupar Companys?


L'estadista assassinat per un escamot d'afusellament del Caudillo després de ser raptat a París per la Gestapo, era natural del Tarrós (Tornabous-Urgell). Va ser un advocat que va defensar sempre als obrers, un polític militant d'ERC, un líder que va ser Ministre de Marina el 1933 i un president electe de la Generalitat durant més de cinc anys. 


Arrimadas, nascuda a Jerez de la Frontera, també està llicenciada en dret però mai ha exercit la professió. És una política de 25 anys exmilitant de la Falange de la FET i de les JONS que va ser diputada per 'Ciudadanos' en el Parlament català.


Aquest són els fets. Jutgeu per vosaltres mateixos. Ara es quant us toca decidir el vostre futur.





Font: Vaig ser el primer a descobrir en Facebook el... - Josep Maria Loperena Jene

ESTADO DE EXCEPCIÓN

El jueves 21 iremos a votar en un ambiente inusual, con candidatos encarcelados o exilados por defender sus ideas políticas, tras un continuado proceso de acoso y derribo de cualquier persona, colectivo o institución que no esté dispuesta a aceptar las condiciones impuestas por el aparato del Estado.En el fondo la aplicación del artículo 155 de la Constitución es una prueba de la excepcionalidad del momento, una situación próxima a un estado de emergencia.Un Estado que presume de ajustarse al modelo oficial de “Estado de Derecho”, pero que no cumple la triple condición que éste exige: justicia, democracia y libertad.Unas elecciones impuestas por el gobierno del Estado, utilizando competencias que no le corresponden, y tras destituir por decreto (al estilo de la dictadura turca) al President de la Generalitat y a todo su gobierno.Unas elecciones en las que el bloque del 155 ha actuado con toda impunidad, aprovechando la excepcionalidad antes descrita, en tanto que la opción independentista ha tenido que autocensurarse para evitar ser de nuevo castigada.Unas elecciones en las que una “Junta electoral”, nombrada a dedo por el tripartito unionista (PP, PSOE y Ciudadanos), ha interpretado de forma sesgada cualquier señal, palabra o símbolo que no conviniera a sus representados, llegando a extremos propios del “teatro del absurdo”.Unas elecciones autonómicas, tras las que subyace un plebiscito, que podrían haber sido evitadas si el gobierno central hubiera autorizado un referéndum, como la lógica política recomendaba.Porque el tema era muy simple y fácil de llevar a término. Sólo se trataba de preguntar al pueblo catalán si quería continuar siendo parte del Estado o prefería crear su propio Estado independiente. Y luego, acatar el resultado.Todo lo sucedido, absolutamente todo, es responsabilidad del gobierno central, del partido que representa, de sus dos aliados políticos y del resto de figuras e instituciones que operan bajo la dirección o supervisión del Estado.El “coste de oportunidad”, el coste de no haber hecho el referéndum, ha sido enorme, tanto en el ámbito económico (del que tanto se habla frívolamente), como en el político y en el social. Claro que para la casta de altos funcionarios que ha dirigido la función pública desde la muerte del dictador, el coste, cualquier coste, no es una variable relevante.Suceda lo que suceda, nada podrá ya ser como antes. Porque en estas elecciones la disyuntiva es democracia sí o democracia no, y resulta evidente que sólo los partidos del bloque soberanista (Junts per Catalunya, ERC i la CUP) están a favor de lo primero.Y los historiadores contarán dentro de cien años que la definitiva quiebra moral del Estado Español se produjo en el primer cuarto del siglo XXI.Y que sus hacedores fueron, por este orden, el Partido Popular, el PSOE, Ciudadanos y los distintos cuerpos de funcionarios que los asisten.Un hito más en la historia de un largo proceso de autodestrucción.
Font: Alfdurancorner.com - Análisis crítico de política, economía y sociedad:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial