Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Territori en disputa

Jordi Graupera 

FOTO CDR -Vilanova. Mural a Vilanova i la Geltrú
Veieu com, si fèiem un referèndum de veritat, el ‘no’ voldria votar? Els ha costat tres setmanes i una declaració d’independència, però al final han entès que Catalunya només pot ser el que diguin les urnes que ha de ser. 
Divendres es va declarar la independència al Parlament, però no som una república.  La república no existeix. Som un territori en disputa. Se’l disputen l’Estat i la Generalitat. I tots dos han entès, per fi, que aquesta disputa no es dirimeix amb violència sinó amb democràcia. Ni la por a la violència era més que una tàctica dissuasiva, ni cal enviar els Mossos a disparar a la Guàrdia Civil. La democràcia s’imposa.
Catalunya no es pot governar amb la policia només, com es va veure l’1 d’octubre. És ingovernable amb policies hostatjats en vaixells i havent d’anar a dormir a Osca. Ara volen veure si amb les urnes poden fer-la governable. Ara és quan pots demostrar que amb les urnes també és ingovernable, perquè la voluntat popular no fa possible una comunitat autònoma de Catalunya dins del regne d’Espanya.
Rajoy t’ha proposat un repte democràtic perquè li has guanyat tots els reptes en què optava per l’autoritarisme. Per això mateix va convocar eleccions immediatament. Se’ns havia dit que governarien Catalunya des de Madrid durant sis mesos o un any, com va dir Soraya Sáenz de Santamaría. Els calia demostrar que poden, que poden governar-te amb 2 milions de persones i els representants legítims en contra. Si haguessin pogut, significava la lenta desaparició de les institucions catalanes, per inanició. 
Espanya és, amb tots els defectes i carències, una democràcia, i eventualment hi ha d’haver eleccions: no es pot governar com una dictadura militar
Però el cost de fer això, que és un cost violent, és altíssim. Espanya és, amb tots els defectes i carències, una democràcia, i eventualment hi ha d’haver eleccions: no es pot governar com una dictadura militar. Eleccions a l’Estat i eleccions a Catalunya. Com pacifiques una comunitat com la catalana, amb la força econòmica i les arrels polítiques que té, governant-la sense permís del poble? No pots sense autodestruir-te. 
La dicotomia és la de sempre: o democràcia i autodeterminació, o autoritarisme i prohibir Catalunya com a subjecte polític. La convocatòria d’eleccions de Rajoy és l’admissió que les urnes i només les urnes poden solucionar-ho. Ja era hora, Mariano, i gràcies. Ja era hora que PSOE, Cs i PP ho veiessin. Ho poden vestir com vulguin, però la veritat sura.
I la veritat és que Catalunya és un territori en disputa: no és ni una república ni una comunitat autònoma. I la veritat també és que el teu problema de reconeixement no és que els Estats Units d’Amèrica no et reconeguin, el problema és que l’Hospitalet no et reconeix. Però amb les eleccions, tothom reconeix que és una disputa a decidir així, democràticament. 
De tots els xocs possibles per al control efectiu de la governança a Catalunya, el que tu vols, el que fa vuit anys que demanem i allò a què sempre donarem la benvinguda, és el xoc de voluntats expressades en una urna. 155 o independència, aquesta és la tria, aquest és el marc. 
La veritat també és que aquestes no són unes eleccions constituents. Les constituents te les has de guanyar. I no te les has guanyat perquè no controles les institucions del país. El Govern i el Parlament no ho tenien preparat perquè no tenien previst que el referèndum sortís tan bé, que tanta gent sortís a votar, i que, efectivament, es fes fora la policia. Per aquest motiu no estaven preparats psicològicament per donar les ordres que calia i s’han passat 27 dies discutint sobre eleccions. Aquesta és la notícia del dia 1 i la seva legitimitat. És el que permet declarar la independència i el que força l’Estat i l’unionisme a aplicar el 155 en format processista, és a dir, fent veure que poden, quan no poden del tot, i haver d’apel·lar a unes plebiscitàries per intentar continuar buidant-te les institucions. 
Però a les urnes pots guanyar. A les urnes no hi ha fractura violenta. A les urnes hi ha l’admissió que és una decisió a prendre així, lliurement. 
De tots els arguments que s’han fet servir a Palau aquests dies, estic segur que el que ha pesat més a l’ànim del president i del Govern ha estat que si es donaven certes ordres hi podia haver violència
De tots els arguments que s’han fet servir a Palau aquests dies, estic segur que el que ha pesat més a l’ànim del president i del Govern ha estat que si es donaven certes ordres hi podia haver violència. Perquè el quid de la qüestió no són les famoses estructures d’Estat; això, si s’ha de fer, es fa com ho han fet totes les noves repúbliques del segle XX sense la tecnologia que nosaltres tenim a l’abast. La clau és la predisposició psicològica, la seguretat que dona saber que pots fer-ho perquè tothom entén, policia i funcionaris inclosos, que et deus a la gent i a les seves decisions, especialment en un país tan divers com el nostre, amb tanta part de la població lligada a d’altres parts d’Espanya. I aquest és el marc que ha hagut d’admetre Rajoy. Al final del joc no hi havia morts i tancs, al final del joc hi havia urnes. 
No són les urnes d’un referèndum pactat, com voldria tothom, però és el màxim que Rajoy i l’Estat poden fer sense negar-se a ells mateixos. Sense regalar-te el dret a l’autodeterminació que t’has de guanyar tu i que et vas guanyar a hòsties el dia 1 d’octubre. Les eleccions no tindran totes les garanties, però tampoc les va tenir el plebiscit de Pinochet i el va perdre. Aquestes eleccions només les podia convocar Rajoy, les necessita per poder continuar. Les bufetades han fracassat. Estem guanyant terreny a l’autoritarisme. 
Protegim les urnes. Protegim les urnes del 21 de desembre. Són urnes autonòmiques perquè la veritat és que Rajoy té prou força per imposar-les, de la mateixa manera que no té prou força per imposar-se sense urnes. Estem guanyant terreny, exactament com l’està guanyant la veritat de fons. I per això no podem flipar-nos i hi hem de ser fidels: Puigdemont no és el president d’una República, encara que ho sigui en la teva lleialtat i en la meva. Puigdemont és el president de la Generalitat en un territori en disputa amb l’Estat, comandat per Rajoy.
L’Estat assumia que ho boicotejaríem, almenys en part. Que hi hauria prou boicot per dur-los a la presidència de la Generalitat, i fer-la sevir, un cop més, per imposar l’Estat a Catalunya. Que la CUP se’n desmarcaria i que això donaria ales als Santis Viles i als Espadalers, i que podrien guanyar en condicions com a mínim similars a les de l’1-O, en participació, però amb la legitimitat que dona tenir els tancs i la policia al darrere. I podrien fer Iceta, o Arrimadas, o Xavier Domènech president. Que guanyin, si volen, i que mirin de pactar-ho i governar-nos. Si passa, és una derrota honorable. Si surt a votar el 80% de la població i perdem, bé, és el país que som. Però hem deixat sobre la taula de la història que aquesta i no cap altra és l’única manera de governar Catalunya. Graveu-vos-ho a foc: han doblegat el genoll davant del poble.
Protegim les urnes. Protegim les urnes del 21 de desembre
Però si hi anem tots, si sortim els 2,3 milions de persones que van sortir l’1-O, podem guanyar i amb contundència. Al capdavall, és una campanya amb un 155 aplicat, amb la Soraya de presidenta de facto i amb ordres de detenció sobrevolant el cap del Govern i el president. I amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. Ja els compro enfrontar-me a aquest programa electoral, als unionistes. 
És comprensible reaccionar dient: el dia 21 faré una paella. És una bona resposta a la d’Iceta sobre l’1-O: ell també va dir que faria una paella, en lloc d’anar a votar. Però si fas com Iceta, ets Iceta. I mira on és ara, protegit per la repressió i havent de blanquejar l’ocupació del país. Mentre hi hagi urnes al nostre país, encara que les posi Rajoy, que és qui disputa el territori, perquè votin els catalans, tots, aquestes urnes són les nostres urnes, és la nostra voluntat popular, és el nostre poble decidint. Volen contar-nos? Que es preparin, que serà una nit llarga amb tots els interventors mirant.
Si guanyem, la tria per a ells continuarà essent entre ser una democràcia i perdre Catalunya, o ser un estat autoritari, que ja hem vist que és inviable més enllà de 50 dies i convocar unes eleccions. 
El president no s’ha d’amagar. Ha de fer campanya, anar a Palau, operar amb normalitat, com tothom
El president no s’ha d’amagar. Ha de fer campanya, anar a Palau, operar amb normalitat, com tothom. Si l’Estat decideix que la seva campanya electoral és mirar de detenir Puigdemont, la nostra serà que no el detinguin, al carrer, on no ens han pogut guanyar mai encara. 
Com ens hem de presentar? Jo sóc partidari del pluralisme, els partits per separat, lluitant pels seus espais, fent un front comú democràtic i autodeterminista. Però si el president creu que el millor instrument per fer efectiva la declaració d’independència és una altra cosa, endavant, que ho proposi: que lideri la manera de fer efectiva la declaració que va impulsar al Parlament el dia 27 d’octubre de l’any 2017. 
I aleshores, sí, les persones que es presentin han de saber que si guanyem, amb la participació de tothom, en camp contrari, amb les garanties que els adversaris de l’autodeterminació s’han donat, l’endemà es comença a governar amb la seguretat que Espanya ha estat derrotada democràticament a Catalunya, i tothom ha d’obeir el poble. 
És així com s’evita que mercadegin amb nosaltres, és així com es protegeix l’1 d’octubre i la declaració democràtica d’independència. És així com es funda la nostra República: les urnes mai no ens faran por. 

Pots seguir Boladevidre
Facebook  https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124  

diumenge, 29 d’octubre del 2017

I ara què? Algunes reflexions republicanes

«El govern espanyol és ara un govern estranger d'un país veí i cal tractar-lo com a tal. Amb tots els respectes que mereix un govern estranger, però sense donar-li cap dret il·legal sobre Catalunya»

Fotografia: Albert Salamé.


La República Catalana és una realitat. Ahir, 27 d’octubre de 2017, la majoria absoluta del parlament escollit legalment i democràticament, amb totes les garanties habituals, va acomplir el mandat sorgit a les urnes fa poc més de dos anys i, especialment, encara no fa un mes en un referèndum d’autodeterminació. L’entrada en vigor de la llei de transitorietat situa Puigdemont com a cap d’estat i converteix el govern actual en legítim govern de la República. L’una cosa i l’altra són transitòries per al període obert ahir fins a la convocatòria d’unes eleccions constituents.

Hi ha juristes de desprestigi que diuen i repeteixen sense vergonya que això que va passar ahir era fora de la legalitat. És possible que alguns juristes s’hagin dedicat a estudiar fins a l’últim detall de les lleis espanyoles, però que no hagin observat les desenes i desenes de casos d’independències que s’han produït fins avui? Perquè és evident que la independència d’una part d’un estat no és gairebé mai prevista en cap constitució. I és evident també que totes s’han fet trencant la legalitat prèvia i creant-ne una de nova. És una evidència tan gran que sobta que hi hagi juristes que no tinguin vergonya de sortir a la ràdio o a la televisió a dir que la llei no ho permetia.

Ens trobem que en un mateix dia, les institucions catalanes i les institucions espanyoles van decidir de suspendre l’autonomia. Qui ho diu que no hi ha punts d’acord i de coincidència? Certament, l’autonomia catalana és morta. Ja és el que volíem els independentistes, conscients que l’autonomia era una trampa esclavitzadora perpetrada des del franquisme amb la col·laboració de molts més (també de molts catalans). Les institucions espanyoles volien enterrar ahir l’autonomia i la ficció aquesta de l’autogovern per a objectius absolutament contraris al nostre, però ja és curiós que uns i altres decidissin liquidar l’autonomia catalana el mateix dia.

‘I ara què?’, ens demanem tots plegats. Ara hi ha una república amb un govern legítim que ha de fer-la caminar, amb l’ajuda de centenars d’ajuntaments que ahir s’hi van comprometre davant del president, el govern i els diputats de la majoria parlamentària. ‘I ara què?’, ens demanem tots plegats. Ara hi ha un govern espanyol que amb l’aval del senat vol dictar ordres a les institucions catalanes, vol convocar eleccions, vol esborrar el govern que els catalans van triar democràticament, vol controlar els mitjans públics, vol blocar l’activitat parlamentària, etc. És un pas més d’una intervenció que ja fa temps que durava, encara que fos d’una manera més subtil.

És clar, això és un xoc institucional majúscul. No cal fer veure que aquí no passa res. Però sí que és el moment d’exercir el control efectiu del territori. L’estat espanyol no va poder impedir el 9-N fa tres anys. No va poder impedir la victòria electoral de l’independentisme el 27-S. No va poder impedir el referèndum d’autodeterminació fa un mes. Espanya ha deixat de ser estat a Catalunya en moltes ocasions perquè n’ha perdut el control efectiu. Per això han ordenat aquesta ocupació policíaca i militar de Catalunya. I, així i tot, no se’n surten. Perquè és molt difícil sotmetre una població a l’Europa del segle XXI si aquesta població està disposada a fer valer la seva llibertat i els seus drets de ciutadania.

Aquests dies veiem quins mitjans de comunicació treballen per ajudar l’estat espanyol a impedir la independència i quins mitjans reconeixen el naixement de la República. Quins assumeixen el cop d’estat del govern espanyol a Catalunya i el naturalitzen en les seves informacions, amb titulars com ‘Rajoy dissol el parlament, destitueix el govern, convoca eleccions, destitueix el director dels Mossos…’ Qui titula i informa d’aquesta manera és que accepta el cop d’estat i el presenta com una realitat indiscutible. I lamentablement, això ho fan mitjans de comunicació que fins ara havien dit que feien costat a les institucions catalanes. És cert que hi ha mitjans que barregen totes dues posicions. Per exemple, ahir Terribas parlava de connexió amb l’estranger quan donava pas a la periodista destinada a Madrid. Justa la fusta, Mònica! És això.

Des d’ahir havent dinat (els que van poder dinar), el govern espanyol és un govern estranger d’un país veí i cal tractar-lo com a tal. Amb tots els respectes que mereix un govern estranger, però sense donar-li cap dret il·legal sobre Catalunya. Després de la proclamació de la independència, completament democràtica i completament homologable a totes les proclamacions que s’han fet fins ara al món, ara cal defensar-la de les agressions d’un govern estranger hostil i autoritari que està disposat a tot per demostrar que Catalunya ha estat fins ara un territori ocupat. I ara cal actuar amb determinació i molta intel·ligència per normalitzar pas a pas la República.

Cal que els Mossos d’Esquadra facin la seva feina com a Policia de Catalunya que són. Cal que el parlament, amb la seva presidenta al capdavant, avanci en el desplegament de la nova legalitat i les noves competències del govern de la República. Cal que la població sàpiga protegir les institucions –que són seves i de ningú més– dels atacs que pugui intentar un país estranger com Espanya. Cal que les peces de la comunitat internacional que ja són més madures comencin a caure de l’arbre. La setmana que ve poden caure els primers reconeixements de parlaments sobirans. Això no serà ràpid perquè tothom observa qui acaba tenint el control efectiu del territori de Catalunya. Pocs mouran fitxa abans de tenir clar el resultat final de la pugna. Però guanyar la independència és també això, un combat de desgast i de resistència que hem d’encarar sense por i amb la il·lusió en la mirada cap a un futur que sempre serà millor.

La República cal defensar-la dels veïns autoritaris. Ara és nostra. Contra moltes veus que havien dubtat de la determinació dels nostres governants i dels nostres representants democràtics, la República va néixer ahir després d’una exhibició de dignitat colossal dels ciutadans el dia 1 d’octubre. I ara és el moment de la unitat i la confiança entre la gent, el govern i les institucions republicanes. La República és més que mai a les nostres mans. No podem permetre que guanyi la tirania i la violència. És un compromís amb la llibertat i la democràcia.

@PereCardus, periodista


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124  

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Com cuidar-nos en temps de revolta


1.Compartir sensacions

Per combatre l’ansietat, la impotència i la por
Busqueu espais on poder compartir inquietuds, dubtes, emocions i vivències. Cuidar-nos, acompanyar-nos i afrontar el patiment col·lectivament ajuda a trencar la sensació de soledat i a disminuir l’ansietat. Posar paraules ajuda a concretar, definir i entendre què ens genera aquestes sensacions. Un cop reconeguts els impactes, no jutjar-nos. Cal entendre que aquestes reaccions formen part d’un context repressiu.

2.Cuidar els llaços afectius

Per tolerar el desacord i les diferències
Davant situacions d’incertesa i de tensió, les opinions tendeixen a polaritzar-se. Per cuidar els vincles amb les persones amb qui ideològicament no coincidim, cal actuar des de la presa de consciència: conèixer com som, assumir com reaccionem i evitar exaltar-nos. Asseure’ns a escoltar-nos i parlar, no a convèncer l’altre.
Especialment en cas de desacord entre familiars o amistats, és aconsellable prioritzar els llaços afectius per sobre de les diferències; veure l’altre en tota la seva magnitud, més enllà de la seva opinió.

3.Mantenir el cap fred

Per fer front a situacions que inciten a l’odi i la violència
Preneu distància davant les provocacions. Rebutgeu la violència i, en contrast, prioritzeu valors com el respecte, la vida, la pau i la solidaritat. Les relacions humanitzades i diverses són un actiu que no ens hem de permetre perdre.
Feu un treball previ i canalitzeu de manera constructiva les emocions. No convé reprimir-les perquè, si no, s’acumulen i, en cas de provocació, poden acabar explotant.

4.Canviar la por per la mobilització

Per evitar que la força policial acabi desmobilitzant-nos
La violència no ens ha de fer respondre ni amb por ni amb fúria, sinó amb racionalitat. Cal entendre que és un dels mecanismes que el poder ha fet servir al llarg de la història per controlar i paralitzar la ciutadania. Ens volen en silenci i a casa: nosaltres responem dempeus i en pau.

5.Descansar i desconnectar

Per mantenir l’energia i perseverar en la lluita
En contextos de tensió i de revolta, el desgast pot arribar a ser contraproduent. És absolutament sa descansar quan ho necessitem, i desconnectar, cadascú a la seva manera (fent una escapada el cap de setmana, practicant esport, anant al cine o al teatre, etc.)
No podem jutjar-nos ni culpabilitzar-nos per abandonar temporalment l’espai de lluita perquè, si no ens cuidem, és difícil mantenir-nos actius. Cal trobar un equilibri entre la vida política i la quotidianitat (feina, estudis, família, relacions socials, etc.)

6.Posar límits

Per evitar que el Procés consumeixi tot el nostre temps
L’anomenat Procés és, darrerament, el monotema de moltes converses amb la família, els amics i també a la feina. Cal, però, posar límits, tenir cura dels espais, i no perdre de vista altres interessos que teníem i que ens omplien. Cadascú ha de construir els seus propis mecanismes per oxigenar-se. Per exemple, hi ha qui fa pactes del tipus “a casa, mentre dinem, podem parlar del tema durant cinc minuts, però no més” o “en aquest grup de WhatsApp, no parlarem sobre el tema”, etc.

7.Escoltar els infants

Per resoldre els seus dubtes i inquietuds
Abans d’explicar-los res, fomentar que siguin els mateixos infants qui preguntin i s’expressin per totes les vies possibles, ja sigui parlant, però també a través de la música o de les arts plàstiques. Això ajudarà a veure què els preocupa. Per tal de tranquil·litzar-los, cal reforçar els vincles de seguretat íntims. És recomanable que pares, mares i docents facin l’esforç de no generar més incertesa; no es tracta de tapar la realitat, però tampoc de fomentar que tota l’estona es parli del tema.

8.Aprendre de la memòria

Per afrontar el fantasma del passat
Especialment a la gent gran, el present els recorda massa el passat. Les persones que han patit repressió en altres èpoques de la vida (ja sigui en la Guerra Civil, durant la dictadura o en temps de la Transició), ara poden reviure situacions traumàtiques. És hora d’escoltar una memòria que en molts casos ha estat silenciada i de la qual tenim molt a aprendre.
Ara bé, si els símptomes són molt intensos (sigui en forma d’ansietat perllongada o de pensaments recurrents involuntaris), o bé si s’alteren les funcions bàsiques (en l’alimentació, la son o l’estat d’ànim), cal recórrer a especialistes.

9.Filtrar la informació

Per frenar la sobredosi de notícies
Pregunteu-vos si el consum que feu de les xarxes i dels mitjans us ajuda a estar bé o no i, d’acord amb això, actueu. Hi ha persones que hauran de tallar en sec i abandonar el contacte amb les xarxes i n’hi haurà d’altres que potser hauran d’optar per moderar-ne el consum; per exemple, llegir només diaris en paper i, en lloc d’escoltar la ràdio cada matí, posar-se música.

10.Cultivar l’esperit crític

Per defugir el pensament únic
Tot i que fer-se preguntes pot resultar incòmode, l’esperit crític és clau per trencar barreres i evitar la polarització. Cal valorar la diferència, ja sigui escoltant persones amb una opinió diferent de la nostra, o bé  consumint notícies procedents de mitjans amb línies editorials diverses.
Aquest decàleg és una adaptació de l’article ‘10 consells per cuidar-se en temps de conflicte’, publicat a CRÍTIC per Judit Pastor.
Foto: Jordi Borrás.


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124   

dilluns, 23 d’octubre del 2017

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA: ON SOM.

A partir que s’activi la DI, el conflicte deixa de ser formalment un assumpte intern (que és el que és ara) i es converteix formalment en un conflicte internacional, subjecte a les normes internacionals, a les quals la constitució espanyola està subjecta (arts 94 i ss)


Com que tinc al voltant moltes persones apreciades que dubten o estàn una mica (o bastant) espantades i em pregunten, he decidit posar en ordre els meus pensaments i compartir-los.

Deixo fora sentiments, emocions, desitjos, etc. i me’n vaig als fets, perquè tots els passos que està donant el nostre Govern estàn mesurats amb peu de rei, al milímetre.

Qualsevol cosa que facin o diguin tots a partir d’aquest moment té efectes jurídics davant el tribunal penal de Le Hague, i altres com Estrasbourg, etc.

A partir d’aquest moment, a tots els actors internacionals se’ls cau la careta, i tot el que es faci o es digui és vinculant.

Per aquest motiu, ja no serà tan important el que pensi la Merkel, Junker, Tusk, etc i el seu discurs canviarà completament, serà molt més formal i mesurat, perquè el conflicte estarà tutel-lat per tribunals internacionals on hi ha molts països, no només de l’UE.

Això és així perquè ho diuen els tractats internacionals als quals tots estàn/estem subjectes. També la constitució europea.

Això no ho diuen uns diputats autonòmics d’un parlament regional sinó un conjunt de càrrecs electes votats per a fer precisament això, no en in referèndum sinó en unes eleccions reconegudes, el 27S2015

Perquè el MHP no va activar la DI el dia 10O, o ara que es coneixen els plans d’intervenció del Gobierno?

Quan s’activi la DI, diem formalment i jurídicament al món que ja no pertanyem a l’Estat espanyol i no reconeixem la Constitució sinó que ens regim per la llei de transitorietat i obrim in procés constituent per fer una constitució nova.

Perque el conflicte es dirimirà jurídicament en instàncies internacionals, caldrà demostrar (amb fets i dades, no amb discursos) que sóm un poble oprimit, intervingut, que els drets fonamentals de l’UE i els drets humans de l’ONU s’han vulnerat flagrantment per un Estat on no hi ha separació de poders.

I tot això no es veurà en l’Audiencia Nacional sinó en els tribunals internacionals

Perquè el Govern, malgrat les pressions del carrer i les entitats sobiranistes encara no ha declarat formalment la independència? I la CUP està tan calladeta?

S’ha convocat el ple pel  divendres 27O perquè la DI s’ha d’activar immediatament després que el senado aprovi els plans del Gobierno, que jurídicament a hores d’ara només són plans. Quan el senado els aprovi, seràn executius i jurídicament vinculants, i serà la prova definitiva d’esta sota un Estat opressor que VULNERA LES LLEIS INTERNACIONALS A LES QUALS ESTÀ SOTMESA LA CONSTITUCIÓN.

I l’Estat espanyol no hi pot fer res. Pot intentar una repressió brutal, però això seria com una declaració de guerra contra els països que ens donin suport, amb el risc real i jurídic de ser expulsat de l’UE i els organismes internacionals.

Encara que sembli una broma, no ho és: és la Llei, però ja no una llei i un poder judicial controlats pel PP y sus amigos (Macron, May, Merkel, etc)

Per això ens insisteixen tant en la calma, en ser pacífics, i els gestos i la mà estesa i la litúrgia són tan importants.

Ara tots juguen a la puta i la ramoneta perquè jurídicament encara és un assumpte intern, però divendres deixa de ser-ho.

A partir de divendres 27O, ESP ja no pot fer el que vulgui a CAT perquè el conflicte adquireix abast internacional, jurídicament parlant. Això és així, i no em cansaré de repetir-ho.

Els tractats internacionals, la Carta de les UN, etc reconeixen el dret a la independència dels territoris on es vulneren els drets fonamentals, amb efectes jurídics vinculants.

Fins divendres, encara poden modificar o endarrerir la proposta d’intervenció, i és possible que ho facin, si no ho veuen clar, per a guanyar temps. 

Volen espantar al MHP, al Govern, a la mesa del Parlament, etc amb penes de presó immenses per a crear fisures entre la gent, els militants de PDeCAT etc perquè el Govern convoqui eleccions autonòmiques.

Dada afegida: CAT és un territori amb 7,5M d’habitants i un PIB de 212.000M euros, més important que molts països de l’UE.

Però l’estratègia de la por no està funcionant, el govern NO  convocarà eleccions, i quan vegin que el dijous tot segueix igual, potser es plantegin suavitzar el 155 i guanyar temps, perquè saben que quan es formalitzi la DI, el tema ja NO estarà a les seves mans i el imperio de la ley ja no serà el de la ley española i els tribunals espanyols que control-len, sinó d’altres lleis i altres actors internacionals que no poden control-lar. I això no és wishful thinking ni romanticisme republicà. A partir de la DI, veurem Realpolitik, i a veure per on peta. Però por, gens ni mica.  The end.

Perquè saben perfectament que l’estratègia de la por, les amenaces i el catastrofisme tenen un final, quan això deixi de ser “un asunto interno”, jurídicament parlant. De moment, els hi està funcionant (alguns de vosaltres esteu realment espantats) i quan el tema estigui internacionalitzat de veritat amb la DI, les pressions internacionals se’ls hi giraran en contra.

Enric Canadell
_________________________________________________


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre

Spanish Police: 132 vídeos del terrorisme d'estat de l'1.O

TERRORISME D'ESTAT CRIMINAL

Park
DISTURBIOS EN BARCELONA 1 DE OCTUBRE 2 - 01-10-17
Park
POLÉMICA POR LA ACTUACIÓN POLICIAL EL 1-O (1) - 02-10-17
Park
DISTURBIOS EN BARCELONA 1 DE OCTUBRE - 01-10-17
Park
#1OLleida _ Entrada de la Guàrdia Civil a Menàrguens
Park
Actuació de la Guàrdia Civil a Ponts (Lleida) _ Actuación policial en Ponts (Lérida) #1octubre
Park
Excelente inicio de TV3 tras el referendum del 1-O
Park
COL·LEGI VERD, GIRONA, CATALUNYA, 1-O #1
Park
La policia espanyola irromp a diversos col·legis de Tarragona i carrega contra la ciutadania
Park
Spanish police after stealing the polling boxes from Lleida
Park
La Policia Nacional s'emporta les urnes de l'Institut Sant Salvador de Tarragona
Park
Càrrega policial a l'IES Tarragona
Park
Robo de urnas en Catalunya (Lleida)
Park
VERGONYA
Park
Antiavalots requisant urnes a Campclar ( TARRAGONA)
Park
Referèndum 1-O INS Tarragona
Park
Cataluña día 1 de Octubre de 2017 ( TARRAGONA)
Park
Lleida Repressió a Catalunya 1-O
Park
España - La policía utilizó la fuerza de manera excesiva en Cataluña
Park
CÀRREGA POLICIAL (1-O) St.Joan de Vilatorrada
Park
La Guardia Civil a Sant Iscle
Park
Guardia Civil irrumpe en un colegio electoral
Park
(2) Asedio de la Guardia Civil a la población de Alcarràs
Park
Asedio de la Guardia Civil a la población de Alcarràs
Park
VÍDEOS -1 d'octubre, 2017 - Institut Joan Fuster
Park
Catalunya 1 Octubre
Park
Spanish Police clash with referendum voters in Catalunya
Park
Escola Pia Sant Antoni Barcelona des de dins 1-O Catalunya
Park
Octubre de 2017 Historia d'una repressió 01
Park
Ferits de diversa gravetat a l'escola Ramon Llull de Barcelona
Park
Càrregues policials a l'Escola Dolors Monserdà Santa Pau
Park
IMATGES -1 d'octubre, 2017 - Institut Joan Fuster
Park
Agressions a Lleida
Park
Referendum en Barcelona con policia
Park
BRUTALIDAD POLICIAL _ VOTO DEL REFERÉNDUM
Park
Referéndum Catalunya - Actuación policial en varias escuelas de Barcelona
Park
As Catalonia Plans Independence from Spain, Julian Assange Advises Organizers on Secure Messaging
Park
L'1-O a Sabadell
Park
Càrregues policials a Roquetes per impedir l'1 Oct - Referéndum
Park
Cargas y Retirada de Urnas en el Instituto Ramon Llull
Park
Càrrega Guàrdia Civil a Vilalba Sasserra contra el referèndum de Catalunya
Park
La Policía Nacional desarticula 'de un plumazo'el referéndum catalán
Park
La Guàrdia Civil irromp amb violència al Pavelló Firal de la Ràpita i deixa mig centenar de ferits
Park
Càrrega de l'Estat Espanyol amb gas lacrimògen a Aiguaviva
Park
GUARDIA CIVIL intenta ATROPELLAR a ciudadano CATALÁN (0_30)
Park
Càrrega Guàrdia Civil a Dosrius contra el referèndum de Catalunya
Park
Càrrega Guàrdia Civil a Sant Iscle de Vallalta contra el referèndum de Catalunya
Park
Disturbios en Barcelona por el referéndum 1-O
Park
Spanish Police Repression during Catalan Referendum for Independence
Park
1 Octubre Policia Guardia Civil in Ponts, Catalonia
Park
Càrrega policial. 1-O Escola Pia de Sant Antoni. BCN (dins i fora)
Park
Cargas policiales en Barcelona Colegio Ramón Llull completo
Park
Referéndum 1-O en la Escola Tomàs Moro del barrio de Canyelles (Nou Barris)
Park
Pasan por encima de todos - Referéndum 1O
Park
Càrrega Guàrdia Civil a Fonollosa contra el referèndum de Catalunya
Park
BRUTALES AGRESIONES DE POLICÍAS SOBRE LOS CIUDADANOS DE CATALUÑA _ FUERTE
Park
Estat feixista 1 O Vilalba Sasserra i Canada Park de Vallgorguina
Park
La policia espanyola agredeix la consellera Ponsatí
Park
Dura repressió a la celebració de l'1-O a Sant Martí Sesgueioles
Park
Guardia Civil a Sant Mori per lo de les urnes
Park
La Guàrdia Civil actua a Sarral l'1 O
Park
Catalonia referendum - Violence as police block voting- BBC News
Park
Referendum Cataluña - Guardia Civil irrumpe con contundencia en el colegio electoral de Puigdemont
Park
Police brutality on Catalonia Independence Referendum (01_10_2017)
Park
Catalonia referendum - 'Spanish authorities are the criminals'
Park
RÉFÉRENDUM CATALOGNE - Vidéos de la répression policière espagnol ( Catalan Referendum, catalunia )
Park
Firemen Protect Catalonian People from Brutal Spanish Police - Catalonia Referendum
Park
Desalojo y detención cap Sant Andreu de la barca
Park
Raid of the spanish police into an electoral college of Catalonia
Park
Assalt policial a col.legi electoral a Sant Genís dels Agudells
Park
1 Octubre 2017 - C.C. Pla de Palau - Referendum Catalunya vs Policia Nacional - Girona
Park
Sant Joan de Vilatorrada - Càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum
Park
Catalan Referendum - Brutal attack police protesters LIVE
Park
1-Oct. Referèndum Catalunya d'autodeterminació a Anglès
Park
COL·LEGI VERD, GIRONA, CATALUNYA, 1-O #2
Park
Referéndum Catalunya - pánico con la rotura de una puerta y policía tumbado
Park
Referéndum Cataluña - Guardia Civil y Mossos se encaran en un punto de votación
Park
Agresión en Tarragona a Sergi Albarrán, presidente local de ERC
Park
Referéndum Cataluña - joven apaleado por la Policía Nacional
Park
Referéndum Cataluña - Patada voladora de un Policía Nacional
Park
NEWS Catalan Referendum - Catalan independence referendum in chaos as police clash with voters
Park
Catalonia referendum - Voters confront police in Barcelona
Park
Referéndum Cataluña - Policía saca de la oreja a un manifestante
Park
Referéndum Cataluña - Recopilación Completa Disturbios y Enfrentamientos - 01 octubre 2017
Park
Càrregues de la policia espanyola mentre abandonen un institut a Tarragona
Park
Agresión en Sant Esteve de Sesrovires por parte de la Guardia Civil Española
Park
Actuació guàrdia civil centres electorals sant Andreu
Park
Spanish Police Injure 800 in Crackdown on Catalonia Independence Referendum as Crisis Escalates
Park
Càrrega als Bombers
Park
Referéndum Catalunya - Vergüenza o la derrota de Rajoy, en la prensa internacional
Park
Guardia Civil SE ENFRENTA a Mosso de Escuadra (1 de OCTUBRE )
Park
La Guàrdia Civil entra al col·legi electoral de Mont-roig del Camp
Park
Actuació de la Guàrdia Civil a Fonollosa
Park
Este valiente se reia el otro dia de la guardia civil - tiene que hacer meritos - Catalonia is spain
Park
ENFRENTAMIENTOS GUARDIA CIVIL - MOSSOS DE ESQUADRA - CATALUÑA 1 OCTUBRE
Park
Entrada de la policia espanyola a l'escola Nostra Llar de Sabadell
Park
Catalonia Independence Referendum (01_10_2017) spanish 'democracy' clashes police brutality
Park
Referéndum Catalunya - Enfrentamientos entre diferentes cuerpos policiales
Park
Catalonia Referendum - Spanish police accused of state sponsored violence
Park
Répression policière en Catalogne 01_10
Park
Referéndum Catalunya - Ataque nervioso de un padre al ser detenido
Park
Càrrega de la Guàrdia Civil a Vilalba (1 d'octubre de 2017)
Park
Una carga de la Policía Nacional en Girona vista desde una Go Pro
Park
Disturbios entre la policía y la población catalana
Park
Sant Iscle de Vallalta 1-O 2017
Park
Un herido en una carga policial vota en el 1-O con la bata del hospital
Park
Càrregues policials a Roquetes per impedir l'1 O
Park
Referéndum Catalunya - terrorífico testimonio de la chica a la que le rompieron los dedos
Park
Ultima hora - los disturbios en el referéndum de Cataluña hoy 1 de octubre 2017
Park
Ponts 1-O, La seqüència complerta dels fets.
Park
Referéndum Cataluña - Herido en el ojo en una zona con disparos de balas de goma
Park
La crònica de la brutal càrrega de la Guàrdia Civil a la Ràpita
Park
Referéndum Catalunya - carga policial en Sant Joan de Vilatorrada
Park
Referéndum Catalunya - lanzamiento de gas pimienta
Park
Riot police attack protesters in Girona
Park
Referéndum Cataluña - Ciudadanos se enfrentan a la Guardia Civil en Sabadell
Park
Referéndum Catalunya - El relato estremecedor de la experiencia de Marta Torrecillas
Park
La Policía Nacional inicia actuación para evitar la votación en colegios
Park
Brutalidad policial en Cataluña - referéndum 1 de octubre
Park
Referéndum Catalunya - tensión Guardia Civil contra Mossos
Park
Catalonia Independence Referendum 01102017 spanish democracy clashes police brutality
Park
Disparos al aire de salvas por parte de la Policia Nacional
Park
Policía Nacional salta una verja de un colegio
Park
Un anciana herida en un punto de votación del 1-O
Park
Referèndum sobre la independència 2017, Víctor Català, Barcelona
Park
Antiavalots guardia civil repartint als votants de Ponts (Noguera) la vergonya d' espanya.
Park
Dia para la historia de España y Catalunya 01 de octubre 2017
Park
Catalan Referendum Met With Violence From Spanish Riot Police
Park
Catalonia Referendum spanish🔴police Catalan Protest🔴catalonia attacks🔴Catalunha espanha
Park
La policia espanyola irromp a l’institut de Sant Salvador
Park
Policia tancant el col·legi de Joan Fuster a Barcelona
Park
Catalonia referandum - Spanish police attack polling stations (1 october 2017)
Park
Catalonia Independence Referendum (01_10_2017) Clashes and riors acab spanish police




































































































































Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre