Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimecres, 13 de setembre del 2017

El dret a ser atesos en català a la sanitat

M. Antònia Font 


Els que estan al capdavant dels sindicats que representen el s treballadors del sector sanitari diuen que només pot ser requisit el coneixement del castellà, el del català no ho pot ésser. Donen així un tracte desigual a les dues llengües oficials de Balears i posen entrebancs a la normalització de la llengua catalana.

He fet classes de català a persones adultes, infermers, metgesses, comares, zeladors... de Cádiz, de Múrcia, de Galícia, de Catalunya, de Canàries, d'Alemanya, de Perú, d'Albània, d'Equador, de França, d'Argentina... Gent intel·ligent i preparada. Fins i tot n'hi ha que, en quatre mesos, han estat capaces de treure's un B1 i un B2. Vostès representen una majoria de treballadors amb moltes capacitats i treballen, com l'STEI, per millorar l'atenció sanitària i els drets dels treballadors. Nosaltres també defensam els drets dels usuaris a rebre una atenció de qualitat i demanam que els sanitaris siguin competents amb les dues llengües oficials.

Necessitam que els professionals sanitaris ens entenguin, ens comprenguin i si pot ser ens parlin en català quan ens dirigim als serveis de salut. I ho demanam perquè sabem que és possible. Molta gent, afiliada als seus sindicats, té acreditada aquesta competència. La comunicació entre els professionals de la sanitat i els usuaris és un pilar per a la garantia d'una bona atenció sanitària. És un element essencial per fer una bona diagnosi, iniciar un tractament, establir les mesures preventives, tenir empatia amb el pacient. La comunicació no és només oral, en la interrelació hi ha el to, la intensitat, el sentir-se respectat i acollit, la interpretació del silencis... tot forma part d'un bon codi comunicatiu.

Entre els millors professionals n'hi ha que tenen la competència lingüística i comunicativa en català. Fins hi tot n'hi ha que tenen el C1. I el tenen perquè són persones informades. Saben que fa estona que hi ha una llei estatal que preveu que, a les comunitats on hi ha dues llengües oficials, els governs poden establir normatives on es demani l'acreditació del coneixement de les dues llengües oficials. Saben que no els bastarà ser competents només en castellà. Per altra banda ja fa estona que els funcionaris de la CAIB han de disposar d'aquest coneixement. I fa més d'un any que va sortir una llei amb l'exigència d'aquest coneixement i establia una moratòria d'un any al sanitaris, per si algú encara no el tenia. Un nivell de B2 és molt bo de treure.

L'Acord de govern del 2015 entre PSIB-PSOE-Més i Podem preveu l'establiment de la normativa que exigeix el coneixement de les dues llengües oficials. L'estatut de l'empleat públic del 2003 també. La llei 4/2016 aprovada pel Parlament balear, també. I ara vostès, representants sindicals de sanitat, diuen que els ha sorprès la mesura de l'exigència del requisit de català per accedir a una plaça fixa dins la sanitat pública de les illes? Fa estona que se'n parla! Vostès parlen de deslleialtat de Més amb el PSIB? És un acord de governabilitat... Es demanen si aquest acord té un encaix jurídic? Senyors representants sindicals, cap d'aquestes lleis no han estat impugnades i el consell consultiu n'ha informat favorablement. Hi a més existeix una directiva europea, la 2005/36/EC, que a l'article 53 parla dels coneixements lingüístics que han de tenir els professionals sanitaris per exercir als estats membres. Els professionals d'educació fa anys que hem d'acreditar aquesta competència i la resta de funcionaris de la CAIB també. No es poden fer greuges comparatius.

Diuen que no estan en contra del català? Si vostès no estan en contra del català, ho demostrin amb fets. Fets i no paraules. Als mallorquins –i a les mallorquines– no ens agrada que ens vulguin emblanquinar. Vostès demanen si els assessors del govern tenen tots els requisit de català. Bona pregunta. I vostès, el tenen?

L'STEI Intersindical, al Consell Social de la Llengua catalana de Balears –òrgan de participació i assessorament del govern en matèria de llengua–, ha proposat que el personal fix tengui la competència amb les dues llengües oficials, que si hi ha oposicions es demani l'acreditació de català i castellà i que només es facin excepcions per cobrir el servei amb professionals interins o eventual, però no amb el fixos. D'aquesta manera, com feim a educació, mai no resta una plaça sense cobrir. Per a nosaltres també és prioritari que els serveis sanitaris disposin del personal necessari perquè la població estigui ben atesa i millori la seva salut. Si vostès no estan en contra del català, deixin de posar entrebancs a la seva normalització i facin possible que els usuaris puguin ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials.

*Membre del sindicat STEI Intersindical i del Consell Social de la Llengua Catalana


Pots seguir Boladevidre
Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124