Publicat per Ramón Cotarelo
Com en el Rinoceront, de Ionesco, Catalunya s'ha apoderat de l'obra teatral. Els personatges han esdevingut emfàtics. Després de despatxar amb el Rei a Marivent, Rajoy, expressant sens dubte l'ànim real, ha dit que el consens sobre Catalunya és una "prioritat inexcusable". Llenguatge contundent, digne de considerar en qui fins fa poc, negava que a Catalunya passés de ser alguna cosa més que una "guirigall". Per fi sembla que els governants espanyols reconeixen la realitat i l'anomenen pel seu nom. Volen estar a l'altura d'una crisi constitucional d'envegadura, d'un problema d'Estat. Volen ser estadistes.
El fet que, com a primera mesura per afrontar aquesta "prioritat inexcusable", es proposi no fer res forma part de la idiosincràsia del personatge, el del "sentit comú" i la "previsibilitat". Però no obsta la voluntat de formar un front patri comptant amb el PSOE, Ciutadans i "altres forces polítiques" per fer front al "repte secessionista", la "prioritat inexcusable" sobtada per la qual clamen tots els actors a l'escenari, tots convertits en rinoceronts.
Aquest apassionat drama de l'essència nacional, però, s'escenifica davant d'un públic més aviat apàtic i indiferent, les màximes preocupacions del qual són l'atur (70,6) i la corrupció (45,3). Sens dubte, la independència de Catalunya mou passions a les xarxes (com entre els governants), però en les inquietuds de la gent se li concedeix un supermodest 2,6. I aquests punts deuen ser tots de Catalunya, on la independència té molt mobilitzada a la població. A Espanya, no. Sí els governants i la classe política en general; no la població. Això té diverses lectures i no necessàriament coincidents.
L'afegitó de "altres forces polítiques" en la declaració estiuenca de Rajoy no té significat i serveix només per ocultar que el govern no compta amb Podem en una acció conjunta davant de Catalunya. Justament això planteja una greu escissió en el si de l'esquerra. El PSOE no pot validar l'exclusió de Podem. Proposa una subcomissió ad hoc al Congrés per estudiar la reforma de la Constitució (CE) en la qual òbviament, hi estaria Podem i, suposo, que els indepes catalans. No la canviarà per un contuberni extraparlamentari que exclogui aquestes "altres forces polítiques".
El dolce far niente amb què Rajoy es disposa a enfrontar-se a la "prioritat inexcusble" acabarà el 2 d'octubre, quan ell i els seus, ja en "una altra situació" (que vés a saber quina serà), prendran les mesures que hagin de prendre. Aquesta és la proposta, en l'habitual to de ordeno y mando que no sembla acceptable per a les esquerres. Però elles decidiran. El 2 d'octubre promet ser una data notable doncs el PDeCat ha anunciat la seva voluntat de votar a favor d'una moció de censura a Rajoy per formar un govern la tasca del qual fora gestionar el resultat del referèndum. Totes les propostes van cap al PSOE, partit de l'oposició. Seria convenient que estigués a l'altura de les circumstàncies, amb una visió d'acord als nostres temps; no als de Franco.
L'actitud del PP, clarament exposada pel seu president i president del govern, a les portes del palau dee Marivent, és de negativitat i bloqueig. No vol que es canviï, res. No vol reforma de la Constitució (això és una cosa que es reserva per a ell i el PSOE quan a tots dos els interessi) i, en cas d'admetre-, serà després de la prèvia especificació dels assumptes i aspectes que es vulguin reformar. És a dir, s'arroga una mena de veto al Congrés que, a més, s'amplia al Senat, segon front de la dreta per torpedinar qualsevol intent de reforma de la situació catalana. S'empara per a això en una Constitució emprada com a arma de partit al servei d'un terç de la població espanyola i d'una desena part de la catalana.
Espanya segueix sense tenir estadistes.
Font: Palinuro: Hombres de Estado
Pots seguir Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada