Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 5 d’agost de 2017

MÉS PREPARATS QUE MAI!

Queden menys de 2 mesos per al Referèndum. Ara cal estar més preparats que mai! El govern espanyol està fent servir totes les eines per aturar la democràcia. Estiguis de vacances o no, estigues alerta per defensar la democràcia quan toqui! 

No podem tolerar l'abús de poder de l'Estat espanyol, que amb la Guàrdia Civil interroga treballadors de la Generalitat i representants del Pacte Nacional pel Referèndum. Sens dubte, l'Operació Catalunya continua amenaçant els nostres drets i llibertats i evidencia la nul·la voluntat democràtica de l'Estat.

Per això Crida per la Democràcia és imprescindible, necessitem la teva energia!
Fes córrer aquest vídeo per denunciar un govern espanyol demofòbic i reclamar el nostre dret. Alcem la veu per exercir la democràcia: el proper 1 d’octubre omplirem les urnes!


BONES VACANCES
TORNO EL 21 D'AGOST



Pots seguir Boladevidre

divendres, 4 d’agost de 2017

La llei de transitorietat crearà una Sala de Garanties que anul·larà el Constitucional espanyol

La norma també recuperarà les lleis recents anul·lades pel Tribunal Constitucional



La llei de transitorietat jurídica que preparen Junts Pel Sí i la CUP preveu de substituir el Tribunal Constitucional per una Sala de Garanties catalana, i també de crear un Tribunal Suprem català, en cas que guanyi el sí en el referèndum. Així ho ha explicat el diputat de la CUP Benet Salellas en una entrevista a Europa Press, en la qual ha revelat detalls de la llei. Redactat des de fa mesos –tot i que encara pot incorporar alguns canvis–, el text ha de certificar la independència i establir les bases de la transició de l’ordenament jurídic actual a un de català.

El diputat de la CUP, que és un dels ponents de la llei, diu que la norma explicita com funcionarà el procés constituent i com es resoldrien, en una Catalunya independent, aquelles competències que ara pertanyen a l’administració de l’estat. Amb tot, aclareix que no es tracta pas d’una constitució en si mateixa, precisament perquè és el procés constituent previst després de l’1-O que ha de dibuixar-la i concretar les institucions definitives.

No obstant això, la llei, que encara no s’ha fet pública, ja inclou algunes de les institucions necessàries per a suplir el paper de l’estat o el poder judicial. ‘Nosaltres hem de dir què passa amb els jutges i fiscals, com funcionarà l’administració de justícia’, en cas que guanyi el sí, explica. ‘No es tracta de canviar el sistema judicial català, però sí de dotar-nos de les institucions necessàries per a no continuar utilitzant el Tribunal Suprem de Madrid o el Tribunal Constitucional, però continuarem tenint Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional.’

El nou Suprem català mantindrà aquest nom i farà de màxima institució del sistema judicial a Catalunya. I tindrà un espai on es debatran matèries constitucionals i de garanties de drets, que serà la nova Sala de Garanties. ‘Per al Tribunal Constitucional hem buscat una fórmula diferent perquè pensem que l’última etapa, d’alguna manera, ens demana canviar la nomenclatura per no reproduir una institució que ha estat tan antidemocràtica en relació amb la sobirania de Catalunya’, ha explicat.

Pobresa energètica
La llei de transitorietat jurídica també recupera algunes de les lleis que han estat derogades pel Tribunal Constitucional i que els seus impulsors consideren que feien passos importants en la conquesta de drets. ‘La llei 24/2015, per exemple’, ha dit, en referència a la norma de mesures urgents per a afrontar emergències de l’habitatge i pobresa energètica; una llei que va aprovar el Parlament de Catalunya i que la llei de transitorietat recupera explícitament.

Nacionalitat catalana
El redactat de la norma també escurça els terminis perquè els estrangers puguin obtenir la nacionalitat catalana: ‘Redueix uns terminis que té la legislació espanyola i que m’atreviria a dir que són absolutament racistes.’ Salellas assegura que la norma fa una proclama dels drets fonamentals que va més enllà de la que fa la constitució espanyola, i s’adequa a instàncies internacionals en matèria de drets humans, especialment en drets socials.

‘La república ha de ser un instrument per a canviar les condicions de vida de la gent’, ha conclòs el diputat de la CUP, que incideix que els canvis que han introduït en la norma aquests darrers mesos són petits detalls i que responen a l’excepcionalitat del moment i als esdeveniments que es van succeint.

Respecte al procés constituent
Si guanya el sí a la independència en el referèndum de l’1 d’octubre, els sobiranistes preparen l’impuls d’un procés constituent català en què hauran d’establir-se les parets mestres del nou estat i redactar un constitució catalana. Segons Salellas, la CUP no compartia la visió ‘gairebé sagrada’ de Junts Pel Sí sobre aquesta llei, la redacció de la qual ha estat envoltada de gran ‘secretisme’, segons que ha dit. Salellas, que no creu que la llei que sigui ‘omniresolutiva’, ha explicat que durant la redacció, havien anat redefinint-la i donant-hi finalitats i objectius. Salellas explica com, en la construcció de la llei de transitorietat, els ponents s’han debatut entre introduir alguns canvis pel que fa al marc legal espanyol i esperar a fer-ho en un procés constituent posterior al referèndum, per no condicionar aquest procés. ‘Hi ha aspectes que, a nosaltres, ens hauria agradat aprofitar per a abordar-los i altres que té sentit que els deixem per al procés constituent.’


Pots seguir Boladevidre

dimarts, 1 d’agost de 2017

Si nosaltres tenim la pilota, no podem perdre aquest partit

Resultat d'imatges

El president de l'ANC va participar ahir en una taula rodona organitzada per la taula d'entitats de Gràcia, que pretenia debatre sobre el paper de les entitats i del teixit associatiu davant el procés polític català i davant del referèndum del proper mes d'octubre.

La Plaça del Nord de Gràcia, a Barcelona, va acollir ahir al vespre més d'un centenar de persones que no es van voler perdre el debat que havia organitzat l'associació d'entitats de Gràcia per debatre sobre el paper de les entitats i del teixit associatiu en el referèndum del proper 1 d'octubre. Entre els convidats, Jordi Sànchez, president de l'ANC; Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural; Antonio Baños, portaveu de Súmate; Carme Riu, presidenta de l'associació Dones No Estàndards; Oriol Hosta, dels Lluïsos de Gràcia; i Jordi Altarriba, de l'Associació Gràcia amb el Sàhara. El debat va ser moderat per Conxa Garcia. A partir de tres preguntes formulades, els ponents van debatre sobre la fortalesa de les entitats, la seva funció envers el país i el procés i el paper que tindrien en una República catalana.

Jordi Sànchez, president de l'Assemblea, va posar de relleu el paper de les entitats com un engranatge més que ha portat el país a la situació on és actualment. “Moltes entitats són aparentment innocents, però promouen la consciència de ser comunitat”. A més, la importància de teixir complicitats amb altres entitats han permès “vertebrar el país”. “El més important que tenim com a país és el capital humà; tenim molta gent compromesa en entitats”, va afegir. Sànchez va voler deixar clar que és la gent qui té la clau de la situació, i que si la gent no falla, el país avançarà. “La pilota del partit la tenim nosaltres; si no la perdem, no perdrem aquest partit”, va advertir. D'aquí la importància del proper 1-O, perquè d'una banda es defensarà la democràcia, i de l'altra, es generarà l'oportunitat de construir una república catalana independent. Així, aquest serà “el gran canvi que permetrà els altres canvis”, i no al revés. L'èxit: empoderament i confiança de cara l'1-O. “Serem el que vulguem ser”, va emfatitzar. A més, com també havien fet membres de la taula de debat, va posar de relleu que la república és també “per ser més feliços”.

En aquesta mateixa línia, Oriol Hosta va definir les entitats com una “escola de democràcia”, ja que fomenten el debat i la presa de decisió col·lectiva. “Entre tots ens reunim i entre tots decidim; i això és un espai democràtic (...). Som una estructura d'Estat”. I per aquest motiu també va defensar amb força “prendre partit” a favor que es pugui votar l'octubre. Carme Rius va parlar de l'empoderament de totes les persones, també les no estàndards, per poder participar i “poder decidir”, així com també de la utilització de referèndums més sovint en una futura República catalana, com un “bon sistema de participació”.

Jordi Altarriba, per la seva banda, va remarcar que algunes entitats sovint aquests temes no els acaben d'involucrar del tot perquè els veuen massa generals i no vinculats directament amb la pròpia entitat. Tot i això, va fer una crida a “sumar-se” al procés per anar a votar i treballar perquè les entitats s'hi sumin.

Jordi Cuixart va valorar precisament el paper de l'associacionisme com a eina de canvi, educació i treball col·lectius i desinteressats. “Si no hagués fet de monitor, no seria avui President d'Òmnium”. Cuixart va parlar també de la importància de la col·lectivitat, sobretot en el moment en què vivim, remarcant el paper dels fets, i no de les persones que els facin. Per això va recordar als assistents que en aquesta recta final cap el referèndum, i com ha passat en altres moments de la història, “els drets ens els hem forjat nosaltres”. “Si tenim institucions catalanes és malgrat l'estat espanyol, no gràcies a ell”. A més, va parlar també de la importància de teixir complicitats amb altres entitats, com han fet amb la campanya Lluites Compartides, treballant, així, per la cohesió social.

Antonio Baños, al seu torn, va voler fer un crit d'alerta a les entitats, que corren el perill de passar de les places i carrers a l'administració i, un cop en aquest espai, oblidar-se després del seu paper. En aquest impàs, va advertir, hi ha el perill que “es buidin els carrers” i que un cop conquerit el poder s'inviti la gent a “tornar a casa”. Situació, segons Baños, que es va produir durant la transició, moment en què “es va tornar a casa abans d'hora”, però també recentment. Per això, el 2 d'octubre caldrà defensar la victòria si es guanya. A més, va criticar intensament el paper d'alguns espais polítics en el procés polític actual, i es va preguntar què diran quan d'aquí uns anys se'ls pregunti què estaven fent el 2017. “Jo no diré que estava al sofà esperant permís o que les coses fossin més fàcils. Vull ser d'aquells que quan em preguntin d'aquí 10 o 15 anys on era el 2017 digui que era al costat del meu poble exercint la llibertat”.

L'acte va finalitzar amb un torn de preguntes i debat, en què alguns dels assistents van voler afegir encara més matisos al debat, com la importància de prescindir en una futura república catalana de les centrals nuclears, la necessitat d'informar encara més sobre la garantia de les pensions en un futur pròxim o també tenir especial atenció en col·lectius més vulnerables o amb atencions especials, com els afectats per sordesa.



Pots seguir Boladevidre

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA