Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 2 de juny de 2017

L’Alguer: entre la realitat i el desig


La Direcció General de Política Lingüística organitza cada cert temps unes matinals de llengua. Són sessions adreçades a professionals de la llengua, en què es comenta el coneixement i ús de la llengua catalana. Ja se n’han fet sobre el codi de consum, la llengua de signes catalana (LSC), el cens lingüístic o la gramàtica. L’última matinal ha mostrat una fotografia lingüística de l’Alguer, que es podria resumir en dues paraules: desig i realitat.


En aquesta matinal s’han presentat les dades principals del coneixement, l’ús, les actituds i la percepció que els ciutadans de l’Alguer tenen sobre la llengua algueresa i les llengües amb què conviu a la ciutat (principalment l’italià i el sard). Les tendències que s’han observat es poden entendre, segons Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, com les dues cares d’una mateixa moneda: d’una banda, hi ha una situació d’alerta, ja que les dades mostren una tendència a la baixa pel que fa al coneixement i l’ús de la llengua en comparació amb l’última enquesta, feta el 2004; de l’altra, hi ha una situació d’optimisme, ja que hi ha una “percepció de voler-la saber, voler-la aprendre, valorar-la fins a l’extrem de voler que s’ensenyi a l’escola”.

Entre el desig i la realitat

“Sota l’esvelt campanar poligonal,
a la ciutat del nostre extrem llevant,
sentim encara, ben arran de la mar,
bellament als llavis dels homes de la mar,
la clara llengua que ens uneix a tots”.

Joan-Elies Adell ha decidit començar la seva intervenció amb aquesta cita de Salvador Espriu, Per a una suite algueresa. Adell, que és coordinador de les activitats culturals i de promoció de la llengua catalana a Itàlia, ha fet una presentació personal sobre les percepcions que considera que els algueresos tenen de la llengua que ha sintetitzat en una expressió: “Entre el desig i la realitat”. Per il·lustrar-ho, Adell ha mostrat un vídeo de promoció turística institucional sobre l’Alguer fet per uns joves i que, en lloc de triar l’anglès, han decidit fer-lo en alguerès: “Han decidit explicar la seva ciutat a través de la llengua de la ciutat, que, tot i que probablement no la parlen, la veuen com un factor d’atracció positiu per mostrar-se al món com a diferents i singulars, cosa que va més enllà del mer folklorisme”.
Aquesta projecció de la llengua contrasta amb la realitat de la llengua, estroncada durant la dècada dels seixanta, moment en què es va produir un canvi radical en l’evolució de l’alguerès: “L’arribada dels mitjans massius de comunicació, el desenvolupament del turisme i l’entrada massiva d’immigrants italians a la ciutat tenen unes conseqüències negatives per a la llengua, ja que no es produeix una assimilació lingüística cap a l’alguerès, sinó que moltes famílies van deixar de fer servir el català com a llengua habitual de comunicació a favor d’una altra llengua que pogués donar un futur millor als seus fills”. La mateixa argumentació que es va aplicar a moltes altres llengües minoritàries en què es va estroncar la transmissió intergeneracional.

El coneixement de l’alguerès

Els resultats sobre els usos lingüístics de l’alguerès que s’han mostrat en aquesta matinal de llengua s’emmarquen en la segona onada d’enquesta d’usos lingüístics que s’ha fet als territoris de llengua catalana, i que es va elaborar entre el setembre del 2014 i el juliol del 2015. Sobre un total de 38.258 residents majors d’edat, s’han fet 625 enquestes a persones residents a l’Alguer. “És una situació molt diferenciada de la que estem acostumats a veure als nostres entorns més propers”, han sostingut Anna Torrijos i Carla Bruguera, que han presentat les dades.
Una de les primeres dades rellevants d’aquesta enquesta és la que fa referència als coneixements lingüístics de la població. Els resultats evidencien que, en total, unes 12.000 persones saben parlar alguerès.
Més concretament, les dades obtingudes mostren que el 88,2% de la població entén l’alguerès, el 50,5% de la població el sap parlar, el 35,6% de la població el sap llegir i el 8,1% de la població el sap escriure. Tanmateix, quan aquestes dades es comparen amb les preguntes de resposta gradual, aleshores els percentatges baixen fins al 72,1%, 30,7%, 26,1% i 3%, respectivament. Si les primeres dades es comparen amb les del 2004, es pot observar que l’evolució del coneixement de la llengua algueresa va a la baixa: el 2004 el 90,1% de la població l’entenia; el 61,3% el sabia parlar; el 46,5% el sabia escriure i el 13,6% el sabia escriure.

Els usos lingüístics de l’alguerès

Hi ha tres indicadors amb els quals es mesuren els usos lingüístics d’una llengua: el de llengua inicial —és a dir, la primera llengua que s’aprèn—, el de la llengua d’identificació i el de la llengua habitual. Les dades obtingudes en l’enquesta palesen que l’alguerès és la llengua inicial del 24,1% de la població, que el 26,1% de la població s’hi identifica i que el 18,5% de la població la fa servir de manera habitual. El sard, en canvi, és la llengua inicial del 13,9% de la població, l’11,2% dels algueresos s’hi identifiquen i és la llengua habitual del 4,2%.
Aquests percentatges, tanmateix, contrasten amb els de l’italià, que és la llengua inicial de més del 57,9% de la població, és la llengua amb què s’identifica més del 69,4% de la població, i la que fa servir habitualment més del 85% dels algueresos. Segons Anna Torrijos, entre el 2004 i el 2015 s’ha produït un canvi demogràfic que podria explicar aquests resultats, ja que si el 2004 el 66% de la població havia nascut a l’Alguer, el 2015 havia baixat fins al 55%.
“Per parlar de la transmissió lingüística intergeneracional sempre ens fixem molt en la relació pares-fills però en el cas de l’Alguer els avis són fonamentals”, ha precisat Anna Torrijos. Les persones més grans de 65 anys formen el gruix més important de població amb l’alguerès com a llengua inicial i, per tant, tenen més capacitat de transmetre-la. Tanmateix, els resultats de l’enquesta fan evident que continua el trencament de la transmissió lingüística iniciat a la dècada dels 60: mentre que l’ús de l’alguerès en el cas dels avis és del 20%, es veu reduït al 6% amb els fills. L’italià, en canvi, ha crescut entre les generacions més joves (72,9%).
En els usos interpersonals, la presència d’alguerès és del 13,4% a la llar, del 19,1% amb els amics, del 12,9% amb els clients o usuaris i del 13,1% a la feina. La seva presència augmenta fins al 29%, 43,9%, 33,7% i 29,3% respectivament, si es tenen en compte aquells usuaris que utilitzen preferentment l’italià però també fan servir l’alguerès. En l’àmbit de consum la presència de l’alguerès també és força baixa: el 6,1% l’utilitzen en botigues, l’1,4%, als supermercats i només un 3,1% per relacionar-se amb l’administració local.

Opinions i representacions de la llengua

Tot i que les dades que es desprenen d’aquesta enquesta són negatives, durant la matinal Anna Torrijos ha volgut posar l’accent en la qüestió de les actituds: la població algueresa és conscient de l’ús que es fa de la llengua, ja que el 45,2% creu que es fa servir poc. Així mateix, el 86,8% considera que fer servir les llengües locals (sard, alguerès) durant la infància no causa problemes en l’aprenentatge de l’italià o altres llengües estrangeres i, de fet, el 92,3% és del parer que tant l’alguerès com el sard s’haurien d’introduir a les escoles de la ciutat. Finalment, Torrijos també ha volgut destacar el fet que el 60,3% de la població voldria parlar alguerès en un futur en la seva vida quotidiana a l’Alguer, el 10,9% de la qual declara que la voldria parlar com a principal, mentre que el 49,5% assegura que la voldria utilitzar juntament amb una altra llengua i el 16,8% restant, com la parlaria de manera secundària. “L’italià continua sent majoritari (87%), però moltes persones que no fan servir l’alguerès actualment, que no l’han usat a casa, l’inclouen en les seves opcions futures”, ha assegurat Torrijos. Una població que presenta actituds positives: “Entre la realitat i el desig”, tal com havia qualificat Adell.
Publica un comentari a l'entrada

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA