La
renovació de la tradició
Les
tradicions es renoven i adapten a les noves realitats socials i culturals.
Davant els nous reptes socials que ens afecten, les festes populars i tradicionals són una eina bàsica de cohesió i de construcció col·lectiva.
Per
tot el què significa, des de Tradicat i Òmnium volem donar un nou impuls a la
Festa de Sant Joan dotant de més eines la Flama del Canigó per arrelar-la al
màxim de municipis i ciutats del país i reforçar-la com a referent nacional a
nivell de Països Catalans.
Tradicat,
Òmnium i Tradicions i Costums (TiC), que fan tasques de coordinació i suport a
diferents equips de foc , treballen per assolir els següents objectius:
- Promoure
Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans (actualment amb més de
200 ajuntaments que han aprovat mocions a favor). A les nostres comarques,
tenim 17 ajuntaments adherits a
Osona i 9 al Ripollès.
- Promoure
la cultura popular i tradicional com a forma participativa i de cohesió social.
- Fer
créixer els actes de rebuda de la flama a totes les comarques dels Països
Catalans.
Facilitar l’organització de
l’arribada de la Flama mitjançant la nova web, materials per organitzadors,
imatge unificada i una major projecció nacional.
MISSATGE DE LA FLAMA 2017
Del Canigó són els fallaires, dones i homes que mereixen el nostre
reconeixement, que pugen al cim del nostre Sinaí per omplir el sarró de
l’esperit de resistència de Josep de la Trinxeria i per baixar-nos aquesta
flama que encén les fogueres i ens il·lumina el cor. I alhora amb la
col·laboració dels diferents equips de foc que es distribueixen per les
diverses rutes que travessen el país portant la flama als carrers i places de
pobles i ciutats, per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les
quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens
neguen el dret a ser i estar.
Quan la foguera sigui ben alta donarem les gràcies als iniciadors d’aquesta
tradició, sense oblidar aquells que per raons diverses no ens poden acompanyar
al voltant de la foguera mentre nosaltres, amb un gotet de malvasia i un tros
de coca de Sant Joan, parlem, riem, estimem i planifiquem el futur, amb la
il·lusió d’estrenar un estat nou i nostre. Fem nostres les paraules de Vicent
Andrés Estelles: “Allò que val és la consciència de saber que no s’és res, si
no s’és poble”.
Incorporem a l’imaginari col·lectiu els límits territorials dels nostres
parlars catalans, agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra
identitat, i tinguem una esperança “infinita”, com deia Pere Quart,
alegre, combativa i culta, en guanyar la batalla. No deixem que ningú
s’atreveixi a apagar-nos les fogueres, aquestes fogueres que fan aflorar els
sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans.
Un record fraternal als amics provençals, que també encenen les fogueres
amb la flama del Canigó tot recordant els lligams històrics i culturals de les
nacions de Provença i Catalunya.
Lluitem amb força contra la complaença fins tenir la feina feta i ben
endreçada. Recordem les paraules de la Muriel Casals: “Nosaltres som el somni”.
I, amb coratge, el convertirem en realitat.
Toni Ayala
La Flama
del Canigó arriba a més de 400 municipis dels Països Catalans a través d’una
vintena de rutes diferents
Les poblacions organitzen la rebuda de la Flama del Canigó de molt diverses maneres però hi ha uns elements comuns que la identifiquen:
o El Missatge. Anualment, una personalitat elabora el missatge que es llegirà a les poblacions on arribi la Flama. La lectura del missatge, entès com a manifest, es realitza amb l’arribada de la Flama del Canigó.
o La Flama. Essència d’aquesta celebració, arriba a les poblacions en torxes o quinqués, i es diposita en gresols abans d’encendre les respectives fogueres. La Flama que arriba a les diferents poblacions s’apaga a l’acabar-se la revetlla.
o La Foguera. Arribada la Flama, la foguera esdevé l’espai de trobada entre el veïnat on celebrar el solstici. Recentment, degut a les tendències reglamentadores i homogeneïtzadores, la celebració de fogueres per Sant Joan ha topat amb alguns impediments, però a les nostres comarques se’n continuen fent moltes i des de Tradicat encoratgem a seguir amb la tradició.
Recepció Institucional al Parlament de Catalunya
Cada 23 de juny la Flama del Canigó arriba al Parlament de Catalunya, on és rebuda pel seu president/a. Des del 1980, quan es va restablir el Parlament, que la Flama hi arriba de mans d’Òmnium Cultural i la seva delegació funcional Tradicions i Costums.
A més del president d’Òmnium Jordi Cuixart, altres persones representants de la Flama del Canigó seran rebudes per la presidenta del Parlament on es llegeix el missatge de la Flama.
Actes
als pobles a les diferents rutes de Tradicat (en construcció):
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada