Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

diumenge, 1 de gener del 2017

2016: Sensacions agredolces


No sabria com descriure aquest 2016, un any boirós però il·lusionant, fosc però comença a veure’s certa llum al final d’aquest camí. Ha estat un any marcat per les eleccions, hem viscut gairebé un any de reflexió política, amb un trist retorn i una consciència política sobre els qui són d’esquerra per conviccions i els qui són per ser d’algun lloc al món. Al País Valencià note un altre esperit, veig una suavització de tot allò que té caràcter polític. És clar que sempre estaran els radicals que culparan a Joan Ribó per si plou o fa vent, però vaig notant —i açò ja va a tall personal— com la gent veu que ara mateix tenim unes persones que no sé si seran les millors, supose que no, però com a mínim, no ix un cas “aïllat” de corrupció cada dia, que ja començava a fer vergonya anar-se’n fora del país i que et reconeguen pels teus governants. Tampoc llançaré flors a l’actual govern, qui treu els comptes orgullosos del fet que hi haja una recuperació econòmica, ho tenien prou fàcil, si l’anterior va furtar 100 milions i tu furtes 99, numèricament, apareixeràs en positiu. Allunyant-nos de l’àmbit polític he vist notícies com que al País Valencià era l’únic lloc on baixava l’atur, em vaig alegrar prou amb aquesta notícia, comença a haver-hi llum per a alguns afortunats.

Referint-nos ja al televisiu, sembla que els valencians som encara més “radicals” que els ciutadans del País Basc o Catalunya, ells hi han retransmet el missatge del rei per televisions com el 24 hores de TV3, nosaltres no, hem tallat directament, ningú haurà vist el missatge del rei per Canal 9, bo, ni el missatge del rei no el Babalà. Comencen les negociacions per reobrir aquest mitjà necessari per a la ciutadania valenciana. Mentre que açò passa, encara no tenim TV3, no vaja a ser que diguen que Compromís és catalanista, primer la televisió valenciana, els catalans ni en pintura, no vaja a ser que algú diga a la televisió que parlem una mateixa llengua i el pengen del Micalet. Ja acabant-se l’any ens vàrem despertar amb la notícia de la mort de qui va ser alcaldessa durant 24 anys, Rita Barberà, estimada per alguns, odiada per molts altres, però aquest no és lloc per debatre sobre la vida d’una persona.
Açò és el resum del nostre país: política, corrupció, llengua, festa, paella i morts. Podria haver escrit (llevat de la mort de Rita) aquest mateix article l’any passat, no ha canviat massa la situació, però tothom manté l’esperança de deixar de ser un país de corrupció i ser-hi d’un d’integració per tothom.