Planes (Costoja, 1945), qui va encunyar el terme ‘Catalunya Nord', és escriptor i polític (va ser un dels fundadors d'Unitat Catalana). Estudiós de la identitat nord-catalana, observa amb deteniment el xarbotament sobiranista del sud.
Dins el món
catalanista és
molt de moda
dir que tot canviarà amb el TGV
Llorenç o Laurent?
Com a estat civil em van inscriure com a Laurent perquè en aquell moment no podies posar un nom en català. Durant molt temps, la llei deia que els noms havien de ser del calendari. Ara sí que es pot, deu fer una trentena d'anys.
Vostè va encunyar el terme Catalunya Nord?
És una idea que va sorgir d'una iniciativa meva. El 1971 participava en el Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació i teníem una revista, La Falç. En aquell moment, els bascos ja deien Euskadi Nord i Euskadi Sud. D'aquí em va venir la idea i vaig escriure el 1974 El petit llibre de la Catalunya Nord.
Fins llavors ningú no en parlava?
No. La gent deia Rosselló, que era una manera de no dir Catalunya. La gent de la Cerdanya no han dit mai que són del Rosselló i els del Vallespir, tampoc. I els rossellonesos són catalans. Era completament injustificat des del punt de vista històric perquè la frontera és un tall que no reprodueix res, aquest territori cedit a l'Estat francès no ha mai existit abans de la frontera com a entitat pròpia. Si vols posar en evidència aquesta absurditat de la frontera, la paraula que has de fer servir per designar el territori cedit a França no pot ésser cap paraula que existís abans del Tractat dels Pirineus, perquè la justificaràs un xic.
I Catalunya del Nord?
Es pot dir a algú de Puigcerdà que no és de la Catalunya del Nord?
De Catalunya del Nord ja se n'havia parlat abans.
Sí, però ni jo ni els companys de La Falç no ho sabíem quan vam començar a fer servir Catalunya Nord. Havia estat utilitzat per un moviment que es deia Nostra Terra, que s'havia creat el 1936 i que havia durat fins al 1939 i que a la seva revista havia parlat de Catalunya del Nord en un parell de números, no de Catalunya Nord. Després va desaparèixer.
Com es viu l'efervescència independentista de més al sud?
A les eleccions, els partits catalanistes no fan més del 3%. Aquests ho viuen amb un gran entusiasme. Una població autènticament catalana d'un 40% observa i un 50 o 60% de la població introduïda francesa potser no se n'ha adonat. Però una població evoluciona, i el que és ara veritat potser serà molt diferent d'aquí a tres, quatre o cinc anys. Aquesta allau independentista que hi ha al sud, fa deu anys no hi era. Si ara hi ha un sentiment independentista a la vostra Catalunya és també perquè l'Estat espanyol està en completa decadència.
Els sud-catalans tenim prou consciència que formem un tot ambel nord?
Jo penso que no, que psicològicament molta gent de Catalunya Sud potser no sap fins i tot que Perpinyà és part autèntica de Catalunya. Hi ha una sèrie d'intel·lectuals que ho tenen molt present, però en l'àmbit de la població em sembla que molts ho han oblidat. Ara, a Catalunya Nord, encara que no hi hagi un sentiment independentista ni possiblement un sentiment de reunió amb l'altra Catalunya, la identitat catalana hi és, a diferència del País Valencià. Un valencià dirà que és valencià, no català. Aquí, no.
Què n'espera, de la connexió del TGV entre Barcelona i Perpinyà?
Recordo que quan van fer l'autopista deien que tot canviaria, i no va canviar tot. El TGV aproparà Barcelona a París i el nord d'Europa. A Perpinyà, possiblement, n'hi haurà molts que no s'aturaran. Ja sé que dins el món catalanista és molt de moda dir que tot canviarà amb el TGV. Trobi que ja han canviat moltes coses, la identitat catalana existeix i si cada vegada hi ha menys gent que pugui parlar català, cada vegada n'hi ha més que veu positiu un apropament amb l'altra Catalunya i s'hi sent més a prop. Hi ha sempre aquesta idea, dins la població d'aquí, que som una mateixa Catalunya i que bé es podria ser algun dia un mateix estat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada