Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 29 de desembre del 2015

Catalans de nissaga, espanyols per imperatiu legal



Joan Lladonet | 27 febrer 2014

Això que és tan fàcil d’entendre, aquesta informació se’ns ha negat. El poble de les Illes Balears ha estat enganat quan se l’informava sobre aquesta qüestió. S’ha negat i s’ha distorsionat des dels diferents poders que hi ha hagut a l’Estat espanyol; s’ha modificat la història com si es giràs un calcetí i l’han deixada a l’inrevés, però es nota. Surten els regruixos per totes parts. Es creien que sabien el que es feien, els violentadors de la veritat; volien evitar que quan hi hagués un 8 de novembre a la vista, nosaltres no hi fóssim, volien acabar amb la nostra catalanitat, però no ho han aconseguit. Ni traduint els noms, ni modificant els llinatges catalans, no ens han pogut fer creure, que la població, el poble que viu a Mallorca és el resultat de la conquista i posterior repoblació catalana. Quan es varen exterminar els sarraïns, que s'havien apoderat de les illes Balears i Pitiüses, només en varen quedar uns quants com a esclaus de per vida. La població que va brostar i ha viscut fins als nostres dies a aquestes terres dins la mar mediterrània, ha estat la població catalana, aquesta que Espanya ha volgut i vol esborrar.

Pere Oliver Domenge ho deia ja l’any 1916 a una conferència que va fer sobre La catalanitat de lesMallorques, (Pere Oliver fou un polític mallorquí, farmacèutic que exercí a Felanitx, d’on fou proclamat batle durant la Segona República. Hagué d’exiliar-se durant la guerra civil i quan tornà de l’exili el 1952, no li varen deixar reobrir la farmàcia. Un company seu, Pere Antoni Reus, fou acusat de facilitar-li la fugida i va ser executat). Exposava que segons la Crònica de Jaume Desclot, Crònica del rei en Pere e dels seus antecessors passats, en el capítol XXX explica que els nobles i rics homes aragonesos es varen oferir per anar a conquerir València, però varen renunciar a anar a Mallorca. Es parla de dues o tres cavalleries aragoneses, la resta eren catalans. Oliver Domenge va afirmar que “Catalans, doncs, foren en sa gran majoria els conqueridors de Mallorca (1229); catalans, només, els que sota l’estendard d’en Nunó Sanç (1233) conqueriren Eivissa, i catalans els que a les ordres de n’Anfós (1287) guanyaren Menorca i la poblaren.”

Quina va ser i d’on era la població a partir de la conquesta? Pere Oliver Domenge ho explicava a la seva conferència: “Guanyada que fou Mallorca, la ciutat, donà començ el repartiment de les terres i benifets del poble vençut. De primer antuvi, l’illa i la ciutat de Mallorques van partir-se en vuit trossos d’igual valor. Quatre foren donats al rei en sa major part i als cavallers n’Alemany, en Claramunt i en Montcada i al paborde Tarragona. Els altres quatre, repartits als altres catalans signats en la concòrdia. Aquests les donaren als cavallers que en son nom havien feu i honors i als homes de propi servei; emperó, homes d’habituds guerreres tots ells, no els plaïa la vida pagesa i vilatana, per això les transferiren o deixaren en alou als nombrosos pobladors i centenars de famílies que, de tots els indrets de Catalunya, arribaven a l’illa cercant major benestar.”

Una de les màximes demostracions del que contava el conferenciant és ben viva encara avui, el 2014, una gran quantitat de mallorquins de nissaga catalana ho duien escrit als seus llinatges, que són comarques, pobles i ciutats de Catalunya, que varen dur els repobladors i que s’han mantengut al llarg del temps: Prats, Ferriol, Ripoll, Bellver, Gil, Coll, Rosselló, Soler, Serra, Torent, Cabrera, Barceló, Canyelles, Vilafranca, Alcover, Valls, Miralles, Cervera, Estaràs, Riera, Martorell, Lledó, Galmés,Manesa, Rubí, Corbera, Portell, Balaguer... i alguns centenars més de llinatges que demostren la nostra catalanitat.

Encara vull citar unes paraules del cronista Ramon Muntaner, a la seva Crònica, capítol VII, que ens recorda Pere Oliver: “I quant hac presa la dita ciutat i l’illa, ab majors franqueses i llibertats que ciutat sia al món; perquè hui és una de les nobles ciutats del món i ab majors riqueses, poblada tota de catalans, tots d’honrat lloc i de bo.”

Llastimosament, l’Estat espanyol l’únic que ha fet, a través dels seus governants, ha estat treure el màxim profit d’aquesta terra, ha intentat fer-nos desaparèixer com a poble, amb una llengua i cultura pròpies, i ens ha volgut obligar a ser espanyols per imperatiu legal, el mateix que fa ara, que no deixa que els nostres germans del Principat, puguin decidir el seu futur en llibertat, també per imperatiu legal.

diumenge, 27 de desembre del 2015

Un manifest pel multilingüisme? - Ferran Suay

Font: Un manifest pel multilingüisme? - Ferran Suay - La Veu del País Valencià

El document titulat “Manifiesto por el reconocimiento y el desarrollo de la pluralidad lingüística de España”, que podeu llegir ací: , en versió, com no?, castellana, és l'últim cant de sirena del supremacisme lingüístic espanyol.


En primer lloc, el manifest parteix d’una afirmació més que qüestionable (“2. España es y siempre ha sido…un país multilingüe”), que confon l’existència d’idiomes amb el multilingüisme. Efectivament, a la península ibèrica es parlen diversos idiomes; ara bé, Espanya mai no ha estat, ni ha volgut ser, un estat plurilingüe, o respectuós amb les llengües, tal com es pot constatar en l’article 3 de la Constitució espanyola, que consagra una superioritat essencial per al castellà, i ni tan sols esmenta pel nom les altres llengües. De fet, seria més correcte afirmar que si a l’estat espanyol encara es parlen diversos idiomes, és bàsicament perquè no han tobat la manera eficaç d’exterminar-los.

D’altra banda, el manifest té un caràcter fonamentalment ‘bonista’. Es limita a declarar una sèrie de bones intencions, sense cap plasmació concreta que permeta suposar que hi haurà algun canvi respecte a la situació actual.

Fa pocs mesos que la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) va denunciar a l’ONU, que el supremacisme lingüístic és una pràctica sistèmica i institucionalitzada a l’estat espanyol. La majoria dels actes de discriminació són perpetrats per funcionaris, i és especialment destacable que els tribunals de justícia figuren entre les institucions en què es produeixen més abusos lingüístics. Això col·loca els parlants de llengües minoritzades (més d’un 40% de la població de l’estat), en una flagrant situació d’indefensió jurídica. Com canviarà això un manifest? Quines mesures concretes preveu per a garantir que els drets d’aquestes persones passaran a ser respectats?

En comptes d’això, el manifest afirma literalment que “Todas las lenguas españolas atañen por igual a todo el país y a todos los ciudadanos y ciudadanas. Las lenguas distintas del castellano no son sólo un asunto de cada Comunidad Autónoma. El castellano no es sólo un asunto delGobierno de España. Todas las lenguas españolas son asunto de todos los gobiernos. Todos los poderes públicos (legislativo, ejecutivo y judicial) deben compartir la defensa y el impulso de todas las lenguas de España”.

Què pot derivar-se’n, d’aquesta afirmació?, que els governs autònoms hauran d’impulsar també el castellà? L’única llengua que ha gaudit de tots els drets i privilegis possibles, ha de ser tractada de la mateixa manera que les llengües que han patit prohibicions i discriminació sistemàtica des de fa més de 300 anys? És aquesta la manera de promoure una igualtat entre  parlants que ens proposa el manifest?

Mentre que els drets dels castellanoparlants ja estan plenament garantits en tot el territori sota sobirania espanyola (i per tant, no cal cap protecció extra per al castellà), els dels altres idiomes, siguen o no oficials, ni tan sols no ho està als seus propis territoris. A canvi que els governs de les autonomies s’hagen d’involucrar en la promoció i defensa d’una llengua hiperpromocionada i d’aprenentatge obligatori com el castellà, què obtindrem per a les altres llengües de l’estat? Podrà un basc trucar al Ministeri d’Hisenda i ser atés en basc? Amb la mateixa facilitat amb què qualsevol persona, ara mateix, és atesa en castellà en una conselleria valenciana o un un departament del govern basc?

Allò que necessitem per a progressar en el respecte dels drets dels parlants de llengües distintes del castellà no són declaracions de bones intencions. Espanya ja ha signat i ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, i la viola constantment, amb la connivència de les diverses instàncies institucionals. Aquest manifest no té més ni potència ni més abast que les normatives internacionals, i per tant, encara tindrà menys incidència sobre la realitat quotidiana dels parlants minoritzats.

Personalment, estic decididament a favor del multilingüisme; en part pel convenciment que el monolingüisme és una limitació que s’ha de superar, sempre que siga possible. I apreciaria una proposta de reformes concretes d’articles centrals de la Constitució (com ara l’article 3), que començara, per example, per esmentar les llengües pels seus noms, i establir un principi d’igualtat efectiva, en substitució de l’actual principi de supremacia del castellà, que consagra l’existència de ciutadans de primera i de segona, en funció de l’origen lingüístic.

He apostat sempre pel respecte a totes les llengües i per un compromís decidit amb la igualtat lingüística. És precisament per això que no crec que el present manifest supose cap mena d’anvanç en aquesta direcció. Si alguna cosa sobra en l’àmbit dels drets lingüístic són les declaracions i els manifestos. Falten, en canvi, fets. Falta tractament igualitari als parlants de llengües distintes del castellà. Falta que se’ns  tracte com es tracta als castellans, ja que paguem contribucions igualment (de fet, la majoria en paguem més), i estem subjectes als mateixos deures. És per tant inadmisible que se’ns demane de contribuir (encara més) a la promoció del ja omnipresent castellà, a canvi d’unes escorrialles, en forma de manifest de bones intencions, que no té cap mena de capacitat per a revertir la desigualtat que ens afecta.

Ferran Suay
Institut de Política Lingüística d'ACPV 

dissabte, 26 de desembre del 2015

31-D DIADA DE MALLORCA


31 de desembre, la festa cívica més antiga d'Europa, és i serà per sempre la Diada de Mallorca.


El 12 de setembre és la diada de Mallorca. Es commemora el jurament fet per Jaume II l'any 1276 de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca, que es convertiren en la base jurídica del nostre país.



També aquest dia, però del 1229, segons la tradició, les tropes catalanes comandades per Jaume I, desembarcaven a Santa Ponça i iniciaven la Conquesta que reincorporaria Mallorca a Europa i a la cristiandat. Les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca són un conjunt de drets i avantatges que el rei atorgà a favor del Regne de Mallorca. Les franqueses eren exempcions de compliment d'alguna norma o costum, normalment d'ús a la resta de la corona catalanoaragonesa, mentre que els privilegis eren drets que es concedien en exclusiva a una regió o ciutat. Jaume I atorga al 1230, just després de la victòria catalana contra els musulmans, als repobladors cristians de l'illa la primera Carta de franquesa de Mallorca, per tal d'estimular la vinguda de nous pobladors que consolidarien aquest nou Regne fronterer amb l'enemic àrab.

Jaume II de Mallorca, primer monarca del Regne privatiu, gran organitzador i que en configurà les institucions i la fisonomia, confirmà i reformà les franqueses del seu pare Jaume el Conqueridor, assegurant als mallorquins un conjunt de drets i llibertats que els permetien viure lliures de moltes de les càrregues del règim feudal estès aleshores per quasi tot Europa. Els diferents documents que configuraven el Llibre de franqueses són expedits pels reis de Mallorca entre l'any 1230 i 1284 i contenen les concessions, les exempcions, les immunitats i altres disposicions que es convertiren en les normes fonamentals sobre les quals s'organitzà el Regne de Mallorca. 

L'any 1997 el Consell de Mallorca declarà el dia 12 de setembre com a diada de Mallorca. Recuperant aquesta data històrica, el Consell de Mallorca vol commemorar i retre homenatge als trets diferencials que han creat la nostra personalitat com a poble i com a comunitat que enfonsa les arrels en un passat ric i singular. El Consell de Mallorca considera important el recordar aquesta història amb orgull i sentiment per tal d'encarar el futur amb optimisme i segurs del que, com a poble, som.

Dia 30, manifestació de la Diada de Mallorca a les 18 hores

'De l'autonomia a la Sobirania' aquest és el lema que ha triat la Plataforma 31 de Desembre per la tradicional manifestació amb motiu de la Diada de Mallorca.
Enguany la manifestació serà el dimecres 30 de desembre i començarà a les 18:00 i com cada any, sortirà del passeig des Born, i després de recórrer diversos carrers del centre de Palma, conclourà a la plaça del Patins.
Manifestación a Palma per la diada de Mallorca l'and 2014
Manifestació a Palma per la diada de Mallorca l'any 2014

dijous, 24 de desembre del 2015

VOLEM CINEMA EN CATALÀ. SIGNA!



Des de l’ONG del català volem denunciar el rol de les grans distribuïdores en una situació del tot insòlita i injusta per als espectadors de cinema catalanoparlants, i volem deixar-los clara la nostra intenció de lluitar per un cinema en català just i per a tothom.


Enviem milers de correus electrònics a les 7 grans distribuïdores (Warner, Fox, Universal, Disney, Sony, eOne/Aurum i Paramount) per exigir millors condicions pel cinema en català i per deixar clar que els catalans no volem pagar més que la resta de ciutadans per gaudir de pel·lícules en la nostra llengua.

Volem més cinema en català!


El greuge actual

El cinema en català viu una situació totalment insòlita i injusta. Les grans distribuïdores de Madrid han rebut subvencions de centenars de milers d’euros en els darrers anys per al doblatge en català de les seves pel·lícules. A més, han recaptat centenars de milers d’euros més a taquilla (entrades al cinema) per aquestes versions.

I malgrat aquestes xifres, al 2013 no s’arribava ni al 3% de l’oferta. A més a més, el poc cinema en català que s’ofereix, es fa en unes condicions totalment desfavoridores: menys promoció que la versió espanyola, menys sessions i menys poblacions a on arriba.

Aquesta és una situació insostenible: els catalans hem de pagar més que qualsevol ciutadà espanyol per veure una pel·lícula de les grans distribuïdores en la nostra llengua, mentre que aquestes empreses cobren l’entrada i no retornen ni un euro a l’administració catalana. Malgrat la bona voluntat de la Generalitat, les grans distribuïdores exerceixen una gran pressió cap als poders polítics perquè no tinguin marge de maniobra per canviar la situació. I els nostres drets continuen essent menystinguts. Els ajuts al cinema en català són necessaris, però volem que es posi fi a les males praxis entorn d’aquests ajuts. Per això, des de la Plataforma per la Llengua proposem una sèrie de mesures per tal de canviar aquesta situació. Per a dur-les a terme, demanem que ens donis suport i signis el correu electrònic que s’enviarà a les distribuïdores.

Quines són les 7 primeres distribuïdores?

Warner:  la primera distribuïdora en recaptació a Catalunya, amb més de 61 milions d’euros entre els anys 2012-2014, i la que més ajuts ha rebut pel doblatge en català. Només per Hobbit: un viatge inesperat va rebre 138.046,70 € de subvenció per a la versió en català.

Fox:  47,5 milions d’euros recaptats en tres anys a Catalunya. Després de rebre 81.319,60€ per a la versió catalana, Ice Age 4 va obtenir una recaptació de 310.648,77€ per aquesta versió lingüística.

Universal:  més de 49 milions d’euros de recaptació a Catalunya entre els anys 2012-2014. Pel doblatge en català de cinc pel·lícules, va rebre més de 468.366,46€ de l’administració catalana. Només per al doblatge en català de Gru, el meu dolent preferit 2, va obtenir un ajut de 151.300€, una suma que suposa quatre vegades més el cost mitjà de doblar una pel·lícula per a una “major”.

Sony:  en tres anys ha recaptat més de 37 milions a Catalunya. L’any 2012 va rebre 350.650€ per al doblatge en català de només quatre pel·lícules. Millenium, per exemple, va rebre un ajut de 110.000 euros i Pirates!, un ajut de 95.000 €.

Disney:  durant els anys 2012-2014 va recaptar 33,7 milions d’euros a Catalunya. Només amb la versió catalana de Frozen va obtenir 81.308,07€ d’ajuts públics per a portar-la als cinemes de Catalunya. Aquesta versió en català va obtenir una recaptació a taquilla de 334.537 €. Tot i els ajuts públics, la versió en català de Frozen, a diferència de la versió espanyola, no va tenir ni versió de 35mm doblada, ni versió Digital 3D doblada, ni versió digital 2D subtitulada.

eONe:   ha superat la recaptació de Paramount Spain durant el període 2012-2014, amb 20,8 milions d’euros recaptats a Catalunya. És la distribuïdora líder a l’estat espanyol pel que fa al grup de les distribuïdores “independents” de les nord-americanes. Divergent ha estat un dels seus títols doblats al català des del 2012 fins al 2014, amb una ajuda de 66.923,80€.

Paramount:  setena distribuïdora en recaptació a Catalunya i a tot l’Estat, Paramount ha doblat en català dues pel·lícules durant els anys 2012-2014. Una d’elles, Madagascar 3 va rebre 80.919,91€ d’ajuts públics i als cinemes va recaptar, per a la versió catalana, 189.002,64€.

dimecres, 23 de desembre del 2015

5 aberracions lingüístiques nadalenques

S’acosten dates assenyalades. Nadal arriba ple d’il·lusions, però també carregat d’impostures lingüístiques. Sentim dir barbarismes tot l’any. Ara bé, les festes nadalenques concentren una quantitat de barbaritats i barrabassades especialment irritants. Us n’hem triat cinc.
Robert Rousso. Feicitació Nadal
Robert Rousso. Felicitació Nadal
1. Nadals*. Cada vegada que sento a dir que “arriben els Nadals”, o em pregunten “si aniré a esquiar aquests Nadals”, em recorre un calfred per l’espinada. Ho sentim dir per boca de gent que fa el calc del castellà ‘las navidades’. En català, Nadal és singular. Fins i tot si ens referim a nadals successius, direm que “el Nadal el passem (cada any) a Lleida”.
2. Cagatió*. Hi ha gent que diu ‘el cagatió’ per referir-se al tronc que piquem a bastonades perquè ens cagui torró. L’expressió correcta és ‘el tió’. I fem cagar el tió. El diccionari accepta el terme ‘cagatió’ per referir-se a l’acte de fer cagar el tió per Nadal, però no donem menjar al cagatió ni fem cops al cagatió.
3. Nit bona/nit vella*. Un dels barbarismes més delirants que sentireu aquest dies és el de Nit bona, per referir-se a la Nit de Nadal. Durant aquestes festes totes les nits poden ser bones, si les passem ben acompanyats i algú ens escalfa el llit. Passa el mateix amb la nit vella*, que en català sempre n’hem dit Nit de Cap d’Any.
4. Feliç any*. Aquesta expressió s’ha estès de tal manera que gairebé és reaccionari assenyalar-la com a incorrecta. Certament, és una expressió prou apta, però als que sempre hem dit ‘Bon any nou’ o senzillament ‘Bon any’, ens sembla forçada i calcada del castellà. De la mateixa manera que no se’ns acudiria mai dir ‘feliç Nadal’, tampoc direm mai ‘feliç any’.
5. Reis Mags*. Aquí sempre n’hem dit Reis d’Orient. No hem estat mai prou monàrquics per pensar que els reis són mags. En tot cas podríem dir que els reis són màgics, però dir-ne Reis Mags és juxtaposar dos substantius. Amb tot, la celebració de l’epifania presenta un balanç més positiu i esperançador, perquè anys enrere dèiem Cabalgata amb tota la barra del món i avui ja diem Cavalcada. És una correcció que s’ha generalitzat prou, com ha passat amb bústia respecte a buzón. Un senyal que la batalla no està perduda i que la degeneració lèxica del Nadal no és del tot irreversible. Tots tenim algun Rufián a prop, gent que s’esforça per parlar millor i que fins i tot es mereix un vot de confiança. No ens estiguem de corregir-lo si convé, i desitjar-li de passada unes bones festes.
Bon Nadal a tothom.
Si t’ha agradat aquest article, també et pot interessar Els deu errors més freqüents en català, de Griselda Oliver.

diumenge, 20 de desembre del 2015

La llengua de l'Estat i de la nació fou la catalana

FONT: https://www.facebook.com/Catalunya-Insular-Central-Mallorca-1649622778660434

"La llengua Catalana.


És tan obvi que la llengua de l'Estat que estem estudiant va ésser la llengua catalana, que fa vergonya haver-ho encara de repetir i subratllar, ja que malgrat la dita certesa, es tracta d'un fet o bé desconegut o bé que és desat i deixat de banda o encara passat per alt.

La llengua de l'Estat i de la nació fou la catalana, ja d'entrada per una raó definitiva: perquè era lallengua de la monarquia, la llengua dels reis i de la família reial, la llengua de l'administració reial central, de jurisdicció també als territoris com Sardenya i Sicília. 

Amb la dinastia Trastàmara, d'origen i de tradició castellanes, va continuar fent servir el català com a llengua reial i oficial en ésser entronitzada en la nostra monarquia a conseqüència del compromís de Casp. 

No fou fins al regnat del Trastàmara Ferran II el catòlic, que es va començar a escantonar el domini absolut del català. El dit rei, fautor d'una revolució subreptícia i tenaç, va gosar en aquest i d'altres aspectes rompre antigues lleis i consuetuds. Ho féu, emperò, cautelosament, coneixent que es ficava en bucs perillosos."

Corona d'Aragó, denominació impròpia del Estat Català medieval.
Caius Parellada i Cardellach. (2002)


dijous, 17 de desembre del 2015

Continua el menyspreu a la nostra llengua - Francesc Jover i Domínguez - La Veu del País Valencià

FONT: Continua el menyspreu a la nostra llengua - Francesc Jover i Domínguez - La Veu del País Valencià

Francesc Jover i Domínguez

Francesc Jover i DomínguezFa més de tres-cents anys que, pel Decret de Nova Planta, ens van prohibir la nostra llengua, el català que parlem al País Valencià. Al llarg del temps i durant diferents etapes feudals i dictatorials, ens imposaren la llengua castellana. En l’actualitat, amb quasi quaranta anys de democràcia formal, encara hi ha persones que s’adonen que encara no estem morts i, farcits d’odi, encara s'atreveixen a exigir-nos que parlem castellà o que estiguem muts. I ho fan en el nostre benvolgut País, de tal forma que ens fa sentir-nos forasters en la nostra pròpia casa.

Cada volta els valencians som més coneixedors i més conscients de les nostres arrels i de la nostra cultura diferenciada que es manifesta –principalment– en la nostra llengua. Malgrat tot, encara hem d'enfrontar-nos en massa ocasions davant gent intolerant que ens menysprea i ens rebaixa socialment per ser fidels a la nostra llengua i parlar-la. I ho fan des de la seua condició de forasters.


De bell nou hem de fer una protesta pública per veure’ns discriminats per parlar amb normalitat i habitualment el valencià. Caldria posar els mitjans convenients perquè s'acabara tot d'una l'haver de suportar incidents com el que va haver de patir Francisco Ferrándiz Faus, davant un funcionari del Palau Comtal de Cocentaina. Ferrándiz, és un pintor que està preparant una exposició pictòrica on han d'anar representats en alguns dels quadres diferents símbols de Cocentaina i del Palau Comtal. El dia 6 de novembre del 2015, a les 12.30 del mati, va anar al Palau i va preguntar pel conserge. En tindre'l davant, Ferrándiz va demanar per favor si podia obrir-li la capella de sant Antoni per poder confirmar alguns detalls de l'escut del comtes de Cocentaina. Com a única contestació del conserge, i com aquell que creu que el càrrec li dóna autoritat, va respondre amb rotunditat que li parlara en castellà. El pintor, que en aquest tema és molt tranquil, pensant que era alguna broma que no passaria més avant, va contestar que no sabia parlar el castellà. A continuació, amb clares evidencies d'haver-se molestat, el funcionari va començar dient que estàvem a Espanya i que havia de parlar-li el castellà. El pintor, tot i quedar desconcertat però molt tranquil·lament li va dir que estàvem a València i havia d'acceptar la seua llengua. El funcionari continuà dient cada volta més alterat que açò era Espanya i que si no li parlava en castellà no li obria la porta de la capella ni cap altra del recinte del Palau.   

L'actitud del conserge, el to de les paraules dites en un lloc tan emblemàtic i històric, no solament dels cocentainers sino també dels valencians, les considere molt greus. A més, dites en una positura i gestos prepotents i autoritaris acompanyades d'una agressivitat verbal malsonant.

Considere que açò és un incident més que greu i l'administració, que és qui ha col·locat aquest personatge, s'ha de fer responsable d'aquesta agressió a la nostra identitat i ha de donar les oportunes explicacions al pintor. Ferrándiz va quedar decebut i humiliat sense poder observar l'escut dels Corella. I tot açò per exercir de ciutadà valencià en la seua Cocentaina. No va acabar ací la cosa, mentre Ferrándiz donava mitja volta i se n'anava impotent i desmoralitzat, encara va ser amenaçat per aquest conserge dient-li que si tornava un altre dia en la mateixa actitud de no voler dirigir-se en castellà continuaria sense obrir-li cap estança del Palau.

Considere que la primera autoritat local havia de demanar disculpes públiques al poble i particularment al pintor per aquest dissortat incident.

Estem a la segona dècada del segle XXI i els valencians no parem de rebre puntades de peu de funcionaris públics pel simple fet de ser valencians. Unes voltes són funcionaris de sanitat, altres de les forces de seguretat, altres de persones normals i corrents. De tant en tant, apareixen individus que volen que continuem sotmesos a la llengua que ens imposaren fa més de tres-cents anys. No se n'adonen que els ciutadans del País Valencià volem ser lliures i usar del dret que ens hem donat per parlar el valencià-català.

Excel·lent l’actitud la del pintor que, malgrat l’interès que té en fer les oportunes comprovacions, no va claudicar davant tan absurda i errònia demanda, deixant ben alt el dret legítim i la dignitat que tenen els valencians parlant la seua llengua. Cal plantar cara a tanta mediocritat que ens envolta.

Per suposat, el proper dia hàbil que hi va haver a les oficines municipals, va deixar enregistrada l’oportuna denúncia. 

JUBILATS X MALLORCA: EL PREMI A NO DEIXAR DE LLUITAR

FONT: Jubiliats per Mallorca "indignat" per no haver-se recuperat el requisit de català a la funció pública

2/12/2015
Jubiliats per Mallorca "indignat" per no haver-se recuperat el requisit de català a la funció pública

Recorda que, que el fet que en un territori hi hagi una altra llengua més obligatòria que la llengua pròpia dels autòctons d'aquell territori és un fet colonialista.

Una de les primeres manifestacions
contra contra l'eliminació del català com a requisit
La Junta Directiva de Jubilats per Mallorca, reunida a Can Alcover dijous passat, valora com un fet indignant i negatiu que l'actual Govern, mig any després de fetes les eleccions autonòmiques i cinc mesos després d'haver-se constituït com a nou govern, "no hagi encara desfet la malifeta colonialista del Govern de Bauzà, d'haver suprimit el requisit de coneixement de la llengua pròpia de les nostres illes per accedir a exercir la funció pública aquí".

Segons l'entitat, aquest endarreriment podria provocar que a les noves adjudicacions de places de secretari d'ajuntament, s'hi poguessin donar places a gent que desconeix el català i que, en base a això, podria dificultar que els membres dels consistoris s'hi poguessin expressar en mallorquí, menorquí, eivissenc i/o formenterer.

Recorda que, que el fet que en un territori hi hagi una altra llengua més obligatòria que la llengua pròpia dels autòctons d'aquell territori és un fet colonialista. Quan per als funcionaris públics és més obligatòria l'altra que no la pròpia, és ja un fet ultracolonialista, contra el qual la nostra Associació ja va protestar l'any 2012 amb diverses accions de denúncia, entre elles una vaga de fam que dugueren a terme dos membres de Jubilats per Mallorca, acció a la qual vengueren a donar suport, tant l'actual presidenta del Govern com l'actual vicepresident.

Essent que sembla ser que amb un Decret llei s'hi pot encara posar remei abans que es convoqui la cobertura de les places de secretari municipal, Jubilats per Mallorca exigeix que hi posin remei com més aviat millor, per no haver de concloure que el seu suport a la vaga de fam era pur electoralisme, i que poc els importen els drets lingüístics dels habitants del territori que governen.

___________________________________

FONT: El català tornarà a ser un requisit pels funcionaris balears a partir del febrer - Racó Català

16/12/2015

El català tornarà a ser un requisit pels funcionaris balears a partir del febrer

PSIB, MÉS, Podem i Gent per Formentera han registrat una proposició de llei perquè el català torni a ser un requisit en l'accés a la funció pública




El català tornarà a ser un requisit per poder accedir a la funció pública de les Illes Balears. Després que el govern de Bauzá convertís el català en tan sols un mèrit, ara PSIB, MÉS, Podem i Gent per Formentera han registrat una proposició de llei per tornar a admetre que sigui un requisit. 

La portaveu parlamentària socialista, Pilar costa, ha assegurat que va ser el PP qui "va trencar el consens" i ha explicat que aquesta proposició de llei "retorna els drets lingüístics que recull l'Estatut al temps anteriror a la reforma de Bauzá". 

Atès que la modificació per al nivell funcionarial dels excàrrecs públics presenta una sèrie de dificultats que n'alenteixen la tramitació, els partits promotors de la proposició han decidit separar els dos supòsits i que l'obligatorietat del català pugui tornar a ser efectiva a finals de gener o començaments de febrer. 

dimecres, 16 de desembre del 2015

HI ESTAU CONVIDATS! ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

HI ESTAU TOTS CONVIDATS!
Jornada oberta i participativa ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ divendres horabaixa i dissabte matí, 18 i 19 de desembre 2015 a Palma. Per uns mitjans de comunicació en català i per la reciprocitat de les emissions a tot el territori!

LLOC: Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Palma.
PROGRAMA
DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015
17.15 h Obertura de la Jornada: Excel•lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45 h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.
18.45 h Descans.
19.00-21.00 h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Benjamí Villoslada, director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015
09.30-10.45 h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45 h Descans
11.00-12.00 h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.
12.00-13.30 h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. Andreu Manresa, director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.
13.30 h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.
Cloenda: Excel•lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat.
HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL•LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.
Hores reconegudes als docents pel Servei de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com Més informació: 971-91.00.60

dimarts, 15 de desembre del 2015

La Catalanitat de les Mallorques

Font: Catalunya Insular Central - Mallorca



"Meditem-hi; escatim, guiats pel seny i despullat l'esperit de tota malvolença, el fet biològico-social de Mallorca i seguidament hi trobarem la més ufanosa i estilada catalanitat: l'ànima de Catalunya. 

Els desamors avui existents, els desafectes, són la fruita emmetzinada de continuada desnacionalització, de la manca de consciència en les presents generacions, i com no responen a la veritat social, car son violentadores de les lleis naturals, no s'hi arrelen, resten mancades de valor corrompent l'ambient del poble, no s'endinsen a l'ànima nacional, per més que els dolgui als fariseus de la Pàtria que tenen a honor ésser bords.

Nosaltres havem la certesa que en temps no molt llunyà, quan sia un fet la renaixença político-social de totes les terres de llengua catalana, el castell dels prejudicis i odis s'enrunarà, la nuvolada d'enveges i rancúnies i de sofismes s'esvairà com boirada estiuenca als rajos lumínics i alliberadors de la consciència.

Mallorca i, amb l'illa blava, tota la daurada Catalunya insular és, després el Principat, la regió més catalana, la que serva amb més puresa l'espiritualitat de la raça, a pesar que en protestin i s'hi revoltin irades la mala fe i la sàvia inconsciència de certs mallorquins geogràfics que no volen avenir-s'hi per la raó incontrovertible de no haver-los-en parlat mai la cultura d'un estat, d'un poder oligàrquic, que aferma son domini estrafent la veritat. Malauradament, el magister dixit té molts seguidors a les xamoses roquetes. I, nogensmenys, a pesar de tot l'esforç dels darrers conqueridors, Mallorca és catalana per la raó de son propi ésser.

És catalana per la sang i per la població darrera. És catalana per la llengua, efluvi encisador de l'ànima dels pobles. És catalana per la tradició, la història i la futuritat. És catalana perquè ens ho confirma el dret jurídic, l'art i els costums no estrafets per la ponentada. Ho és, ciutadans, per la pròpia voluntat dels insulars conscients. El poble la canta a tothora a les romeries, aplecs i festes vilatanes; en les seves cançons escampa la dolcesa, la flaire de nostra catalanitat.

Per tot això havem la convicció que quan l'esperit de les illes desperti ho farà en català aportant a Catalunya les particularitats de sa pròpia modalitat social. Les Mallorques s'adormiran confiadament en els braços volguts del llinatge."

La Catalanitat de les Mallorques. Pere Oliver i Domenge. (1916)

_______________________________________________


Pere Oliver i Domenge (Gran enciclopèdia catalana)

hist
Republicà.
Ciutat de Mallorca, 1886 — Felanitx, Mallorca, 1968
Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx. Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a La Veu de Mallorca, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931. També col·laborà a República. És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.


diumenge, 13 de desembre del 2015

LES NORMES DE CASTELLÓ (Document Original)



Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
De l'acord pres a Castelló de la Plana destaquen dos aspectes. El primer, que el model ortogràfic adoptat seguia l'usat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana, com ara Teodor Llorente Olivares, i també l'aprovat a Catalunya el 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans i que també feien servir els mallorquins. El segon, l'elevat grau de conformitat amb què van ser aprovades les normes ortogràfiques, atés que la pràctica totalitat d'escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris... les van emprar sense qüestionar la seua validesa, perquè eren ben conscients que l'augment de l'ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat portada per la Segona República feia imprescindible aquest acord.

Pots llegir o descarregar el document en PDF.

ENTORN BILINGÜE? O BÉ ENTORN DELIRANT?

Font: Gos no té cap erra | VilaWeb

Gos no té cap erra


Diàleg 1: A urgències
Metge de guàrdia: A ver, siente la pequeña ahí.
Mare: Seu a la llitera, filla.
Metge: ¿Qué le pasa?
Mare: Té febre des de fa més de 48 h, i tos i bla, bla, bla.
Metge: A ver, abre la boquita.
Mare: Obre la boca, filla.
Metge: Un poco más…
Mare: Una mica més, va.
Etcètera. No, la filla (de tres anys) no diu ni piu.

Diàleg 2: A l’oto-rino
Oto-rino: A ver, repite lo que yo te diga.
Mare: Ara has de repetir el que digui el metge, filla.
Oto-rino: Perro.
Filla: Pelo.
Oto-rino: Rabo.
Filla: Labo.
Etcètera. La filla (de quatre anys) ha anat repetint les paraules que deia el metge sense entendre, en la majoria de casos, què deia.

Diàleg 3: Al logopeda
Logopeda: Per al pròxim dia haureu de portar aquest exercici fet.
(A l’exercici, hi ha una sèrie de dibuixos de conceptes amb erra simple i erra doble. I a sota de cada concepte hi ha tantes boletes com síl·labes té la paraula. L’exercici consisteix a encerclar la boleta on hi ha una erra simple o doble. Per exemple, hi ha una fleca, i a sota hi ha… cinc boles. Hi ha un titella, i a sota hi ha tres boles. Hi ha un gos, i a sota… dues boles.)
Mare: El tens en català, si us plau?
Logopeda: No, però per practicar la erra és igual en quin idioma…
Mare: És que en català ‘fleca’ té dues síl·labes i cap erra. I ‘titella’, i ‘gos’…
Logopeda: Bé, doncs que el faci en castellà. No passa res.
Mare: Sí que passa, la meva filla és catalanoparlant.
Logopeda: Però entén el castellà, no?
Mare: Sí, però ha de poder fer l’exercici en la seva llengua materna. Té un problema de pronúncia, de parla, no li compliquis més la vida. Només té cinc anys, tot just ara aprèn a llegir en català…
Logopeda: El pròxim dia ja li traduiré l’exercici, d’acord?
Mare: Més aviat l’haureu d’adaptar.
Logopeda: Treballem amb els materials que tenim, som a la pública.

Els que som pares, al diàleg 1 hi estem tan avesats que ja el representem sense manies, sobretot si hem anat a cuita-corrents a urgències amb el neguit de tenir un fill enfebrat o lesionat. Al diàleg 2 se’ns activa l’alarma, però seguim fent el que ens toca fer sempre, traduir per als nostres fills, i com a molt, si ens enxampa amb la bateria carregada (no de punyetes sinó de raons), pot ser que li diguem al senyor especialista que el nostre fill és catalanoparlant i que si pot dir-li paraules en català que portin erra, etcètera. Ara, el diàleg 3 és de jutjat de guàrdia i fa menys de sis mesos que va passar. L’he reproduït tan fidelment com la memòria m’ho ha permès, però resulta que em costa oblidar-lo, ves per on.
El diàleg 3 ja no és la clàssica situació que ens regala la sanitat (pública o privada, és igual) quan portem els fills al metge, o a l’especialista, en què per uns minuts canviem d’ofici i fem d’intèrprets per a ells. La cosa va més enllà i es torna dramàtica, sense exagerar. Un nen de cinc anys que té problemes de parla, que està aprenent a llegir, que viu en un entorn bilingüe però té per llengua materna el català, ha de poder fer les sessions de teràpia amb el logopeda en la seva llengua. Si no, imaginem com aniria.
Diàleg 4: A casa
Mare: Filla, hem de fer l’exercici del logopeda. Va, què veus en aquest dibuix?
Filla: Una papallona.
Mare: Pa-pa-llo-na. En quina síl·laba hi ha una erra?
Filla: En cap.
Mare: Molt bé, doncs no encerclis cap boleta. I aquí, què hi veus?
Filla: Un llapis.
Mare: Lla-pis. I ara, en quina?
Filla: En cap. Però sobren dues boles, mama…
Etcètera.

O potser el diàleg hauria de ser aquest altre.
Diàleg 5: A casa de qui?
Mare: Filla, hem de fer l’exercici del logopeda. Va, què veus en aquest dibuix.
Filla: Una papallona.
Mare: Molt bé. En castellà es diu ‘mariposa’. En quina síl·laba hi ha una erra?
Filla: A la segona.
Mare: Molt bé, doncs encercla la segona boleta. I aquí què veus?
Filla: Un llapis.
Mare: Molt bé. En castellà en diuen ‘lapicero’.
Filla: Doncs jo he sentit que diuen ‘lápiz’.
Mare: També, també. És que aquest exercici té molts anys. Imaginem que en diem ‘lapicero’. On és la erra?
Etcètera.

I doncs, hem de resoldre els problemes de llengua amb més problemes de llengua? De debò? És clar que això no passa amb tots els metges, i també és clar que en la majoria de casos utilitzen el castellà més per comoditat que per res. Però al diàleg 3, l’únic 100% real juntament amb el 2, el logopeda era catalanoparlant, amb nom i cognoms catalans (els dos primers, els altres sis no ho sé), i no tenia més de trenta-cinc anys, o sigui, nascut després del 20 de novembre del 1975, no sé si m’explico. I no tenia ni una engruna de mala fe, simplement no s’ho havia plantejat, s’havia adaptat al que hi havia —i un cop en vam haver parlat ens vam acabar entenent i tot va tenir un final ben cordial i amb totes les erres a lloc.
I això és el que em sembla més greu, que hàgim arribat al punt que un logopeda –i intueixo que no solament un, i potser que miri més amunt i dirigeixi el focus cap al Departament de Salut, que seria el responsable del diàleg 3– que treballa amb nens catalanoparlants i castellanoparlants amb problemes relacionats amb la parla no s’hagi plantejat que ha de tenir materials de logopèdia en els dos idiomes (encara que he de deixar dit aquí que la meva filla era l’única catalanoparlant del grup, ehem). Si hem arribat a aquest punt, potser que a banda de demanar una escola en català –que l’hem de seguir demanant, és clar–, demanem, exigim, també, la sanitat en català, perquè l’entorn on es mouen els nostres fills va més enllà de les aules i el pati, i cada dia els envia missatges ben clars dels usos de les dues llengües –no és un entorn bilingüe, és delirant.