Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dimarts, 30 de juny del 2015

El vídeo viral d'una jove de Pedreguer que contesta a Carolina Punset

En un parell de dies ha tingut gairebé cinquanta mil visualitzacions a YouTube
Les declaracions de Carolina Punset a les Corts Valencianes menystenint el català van escandalitzar una bona part de la societat valenciana, tant dins els partits com moltes entitats i ciutadans. Des d'aquest cap de setmana passat ha circulat molt a la xarxa un vídeo en què una jove de Pedreguer s'adreça indignada a la síndica de Ciutadans. La jove, que es diu Sílvia, manifesta l'orgull d'haver estudiat en català tant en la primària com en la secundària i diu a Punset que la gent com ella és el problema més gros que tenen els valencians.
És de Pedreguer, un poble de la Marina Alta, prop d'Alacant, on la CUP ha tret dos regidors.
'Només voleu que la gent d'ací se senta avergonyida de parlar en valencià, com ja vau fer abans', diu.

divendres, 26 de juny del 2015

L'anticatalanisme continuarà, augmentarà i es reforçarà de cara al 27-S


"L'Estat encara viu al segle XIX. Espanya és un fracàs democràtic", afirma l'escriptor a ElSingular
Bernat Vilaró
L'escriptor Francesc Viadel (Algemesí, 1968) s'endinsa en les entranyes de l'espanyolisme en el llibre La gran depuració(Universitat de València, 2015), un assaig que té un subtítol molt aclaridor: Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l'anticatalanisme espanyol. Periodista, doctor en Sociologia i professor universitari en la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Ha publicat diversos poemaris, assajos i llibres, i ja en prepara un altre sobre la catalanofòbia a les xarxes socials.

L'anticatalanisme és més visible ara amb les xarxes socials?
Sí, això és un fet. L’anticatalanisme que forma part de l’ADN espanyolista no ha canviat. Ja no em sorprèn res dels anticatalanistes ni de la catalanofòbia. Les xarxes socials han evidenciat aquest espanyolisme d’una manera descarnada, sobretot després de l’accident de Germanwings i el cas de l’institut Joan Fuster. A nivell de tota Espanya a mesura que a Catalunya avança el procés es reforça l’anticatalanisme espanyol. A més, la revalencianització al País Valencià i la balearització de les Illes representa un reforçament d’unes coordenades nacionals com són els Països Catalans. I tot això desequilibra l’Estat. Les línies d’obsessió són les mateixes ara que fa dècades.

Sembla que l'odi no ve de fa quatre dies.
L’anticatalanisme, lluny de desaparèixer, es va reforçar a tota Espanya perquè representa el baluard que el PP va aconseguir al País Valencià. Allà s'hi va inculcar la idea que per ser un bon valencià cal ser un bon espanyol i, per tant, un bon anticatalà. Tot això no ajuda gens a la imatge de l’Espanya democràtica. És un error de la pròpia nació espanyola. De totes maneres, no crec pas que facin gaires esforços per canviar-ho.

Els espanyols són conscients de la catalanofòbia que alguns escampen?
No. Són totalment insensibles a la catalanofòbia. I només cal navegar per Twitter per veure-ho. Fa dues setmanes hi havia una detenció massiva contra tuitaires del món abertzale a Euskadi per delictes de l’odi. En canvi, malgrat tots els tuits que ha denunciat l’associació Drets només hi ha hagut un cas d’un tuitaire d’Àguilas (Múrcia) que ha detingut per la Guàrdia Civil. Només un! Per l’Estat espanyol no és que vagin a no fer res, sinó que la catalanofòbia és invisible per a ells, no la veuen.

Durant el procés s’ha accentuat més l’anticatalanisme o bé l’independentisme?
Tot va en paral·lel, i això als anys 30 ja passava. A més Catalunya, més Espanya. Quan Catalunya es posiciona més en els plantejaments nacionals i engega reivindicacions fortes, la reacció és que a Espanya hi hagi també un reforçament potent de la nació espanyola. El problema és l’origen, genètic, de la pròpia Constitució. L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va fer una intent, però va ser impossible aprovar al Congrés dels Diputats una llei de llengües que respectés el plurilingüisme. L’encaix és antinatural per als espanyols.

Francesc Viadel, amb el seu llibre La gran depuració

Com afecta aquesta catalanofòbia al sistema democràtic d'Espanya?
Per desacreditar al contrari han de recórrer a les comparacions aberrants. Per exemple, els relats terrorífics sobre l’escola com un camp de concentració, l’autonomia com a un règim governat per uns senyors que sembla que no els hagi votat ningú, comparacions amb el nacionalsocialisme... tot això és molt greu. L’anticatalanisme és transversal als partits polítics, és un concepte oficial, és un drama des del punt de vista democràtic. L’anticatalanisme és el fracàs de la democràcia espanyola. Aquesta gent està al segle XIX. Són capaços de veure el dimoni en un programa de bolets de TV3, i en canvi no veuen la catalanofòbia. Des d’un punt de vista de la democràcia, han fracassat. Els catalans no hem fracassat, no ens fustiguem, només hem manifestat una tossuda manera de ser. Però l’Espanya democràtica ha fracassat. Espanya és un fracàs democràtic. No ho veuen, no fan res per evitar-ho. És un autèntic drama. Això és el que esparvera més els europeus. Des d’una òptica democràtica els sorprèn molt a fora tot això.

Aquest anticatalanisme reviscolarà?
Sí. Estic segur que sí. Hi ha un anticatalanisme cultural, també social, perquè el col·lectiu ho ha assumit, i Espanya no ha fet pas cap esforç per aturar-ho. La nacionalitat espanyola s’asseu sobre el supremacisme de la cultura castellana i punto y pelota, i sobre un centralisme polític que no entén les necessitats de la perifèria. I quan la perifèria reclama alguna cosa, se la titlla de nacionalista quan el qui és nacionalista és el propi Estat. Jo crec que Catalunya sempre ha estat independentista, sempre ha tingut un sentit nacional molt fort, i aquesta identitat s’ha percebut des d’Espanya com una autèntica amenaça, perquè ells també tenen un sentiment identitari molt fort. L’anticatalanisme és una expressió del nacionalisme espanyol absolutament radical, dogmàtica, intolerant, i a més és el símptoma de l’evidència del fracàs de l’Estat espanyol en termes democràtics.

El sistema actua contra els independentistes però no contra els catalanòfobs
Des d’un punt de vista estrictament democràtic, el gran problema que hi ha en aquests moments és que l’Estat espanyol i les seves estructures democràtiques no combaten la catalanofòbia perquè no la veuen. És la primera anomalia. Quan tu no veus un conflicte, i no reconeixes l’existència d’un conflicte, hi ha una anomalia democràtica. El Codi Penal diu que "es condemnen els delictes de l’odi que atempten contra persones per raons de raça, ètnia, origen nacional...". Però els catalans no som una raça ni una ètnia, i no estem reconeguts com a objecte nacional. Aleshores, quècollons som? El principal problema és que l’Estat espanyol no veu la catalanofòbia. Hi ha una part de la societat espanyola, que parla català, que viu a Catalunya, que està desemparada i viu indefensa com a individus davant del seu propi Estat, que practica un nacionalisme espanyol ferotge.

Viadel, el dia de l'entrevista

Són ben bé les entranyes de l’Estat...
L’objectiu és clar, és desacreditar el contrari. Quan els interessa, els catalans som jueus, sionistes, jihadistes, marxistes, nazis... la qüestió és desacreditar i negar el debat serè i racional. És al·lucinant. Hi ha una gran incapacitat manifesta de reconèixer l’altre, i fins que no es reconeix l’altre subjecte és impossible arribar a res.

L'Estat té clar el que passa a Catalunya? O encara no ho ha entès?
L'Estat té un gran repte, perquè no se li ha revoltat un petit cantó del país, no. Se li ha revoltat una societat de forma majoritària, i de fet es pot dir que s’ha revoltat tota Catalunya. Hi ha una revolta democràtica i civil del poble català, s’ha de dir així. I no saben què fer. L'última sentència del Tribunal Constitucional se la poden confitar. Perquè davant d’una majoria social com la que hi ha i del que està manifestant el poble català, ja poden anar fent les sentències que vulguin. Hi ha gent del sistema que sí que ho sap, però la societat espanyola en general potser no, perquè reben una determinada informació, un punt de vista en concret, i no contrasten el que se'ls diu.

S'apropa el 27-S. Ara què?
L'Estat sap que l’única manera d’aturar tot això en un sentit pràctic és l’ús de la força i la violència, però també saben que no es pot fer. Perquè ningú s’imagina Artur Mas detingut,... ara bé, també hi ha la violència institucional, que és el que fan si per exemple volen inhabilitar el president. És un diàleg de sords, d’alguna manera ells ja no volien reconèixer el subjecte polític perquè tenien por, durant tota la polèmica de l’Estatut. L’anticatalanisme continuarà, augmentarà i es reforçarà d’aquí al 27-S.

Es pot curar la catalanofòbia?
Vacunar la societat espanyola i curar la catalanofòbia no és una cosa que es pugui improvisar ni que arregli cap formació. Tampoc les forces emergents. És una qüestió de molt llarg termini, d’educació a les escoles, d’actitud d’Estat, de reconèixer les perifèries. Això no s’improvisa, l’oportunitat d’això era la Transició, hi havia molta gent d’esquerres que esperava que amb una ruptura la idea d’Espanya seria una altra. No tinc cap esperança, no veig intel·lectuals progressistes aixecar-se contra la catalanofòbia. No es pot vacunar. A mesura que augmenti la tensió entre els dos territoris es generarà més catalanofòbia.

I Podemos? Són els espanyols tolerants?
En teoria el seu discurs no és catalanòfob, és més comprensiu. Diria que no formen part de l’anticatalanisme, de moment no ho entenc així. Però ara bé, compte, perquè Pablo Iglesias va arribar-li a dir al periodista Vicent Sanchis a 'Rac1' que ell no sabia si el valencià i el català era la mateixa llengua. I això no es pot atribuir a un problema d’ignorància filològica. I l’altre dia, Pablo Echenique a Aragó va menysprear la possibilitat que el català fos reconegut i va legitimar gairebé l’aberració del LAPAO.

dilluns, 22 de juny del 2015

Ara és el moment que la nostra llengua torne a bategar!

Enviem milers de correus a Ximo Puig, futur president del nou Consell, demanant-li que aplique les mesures necessàries perquè el valencià recupere el lloc que li pertoca!


Entra a www.estimoelcatala.cat i envia-li el pack d'emergència.

La nostra llengua ha estat discriminada i reprimida durant molts anys per l'acció dels successius governs del PP, tot i la creixent voluntat ciutadana de viure plenament en valencià. Ara podem canviar-ho!






diumenge, 21 de juny del 2015

500 disposicions i reglaments impositius del castellà a casa nostra


500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l Estat espanyol a desembre del 2009

Plataforma per la Llengua 2009

dimecres, 17 de juny del 2015

Joan Veny: 'La nostra llengua és una, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer'

Publicat en VilaWeb dimarts 9 de juny del 2015


El filòleg mallorquí recull el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural


El filòleg mallorquí Joan Veny i Clar va rebre ahir el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural al Palau de la Música. Veny va reivindicar la unitat del català: 'La nostra llengua és una, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. Per això hem denunciat i condemnat els governs que, dins la catalanofonia, han promogut desconnexions de canals mediàtics i han posat traves a l'ensenyament de i en la llengua pròpia. Amb la llengua no s'hi juga!'. La president d'Òmnium, Muriel Casals, ha fet referència al 27-S: 'Ara és l'hora de sumar. Cadascú amb la seva veu i amb les seves idees, actuant junts per fer realitat la il·lusió compartida.'
Després de rebre el guardó, Veny ha destacat la passió per la llengua: 'Trobar una paraula nova és com caure del cel un pètal de rosa o fer brillar una nova estrella en el firmament. Em plau reiterar que sóc un enamorat de les paraules', ha ressaltat. Ha recordat Antoni M. Badia Margarit, Joan Bastardas, Francesc de Borja Moll, Joan Coromines i Pompeu Fabra. Segons Veny, 'gràcies als meus mestres, que han contribuït amb la seva saviesa a la meva formació com a lingüista. Catifa vermella als nostres savis!'.
'Fem vots per tenir un país normal, lliure i modern'

'Davant tantes actituds hostils del govern central --ha dit Veny--, fem vots per tenir un país normal, lliure, modern, obert al món, just socialment, fidel a les seves arrels, amb la llengua pròpia, el català, com a llengua preferent i amb convivència amb el castellà i també amb altres llengües. La nostra nit va ser molt llarga, però va sortir el sol, i ara cal esperar la plenitud del migdia.' I ha afegit: 'El procés sobiranista ha tingut i té els seus detractors a l'altiplà. Però alguna veu discrepant ja s'havia aixecat cap als anys trenta del segle passat.' 

La president d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha remarcat que Veny és 'un savi complet, un intel·lectual en el sentit més ampli', que 'ha defensat la llengua amb un lluita sorda i constant'. Ha coincidit a felicitar-se perquè 'a les Illes i al País Valencià puguin governar aquells que parlen i estimen la llengua', esperant 'que es puguin reconstruir ben aviat l'espai lingüístic, cultural i comunicatiu dels Països Catalans, tan maltractat políticament'.

Casals ha ressaltat que 'una llengua, totes les llengües, necessita les eines d'un estat que la defensi i la promogui. Fins ara el català no només no ha tingut aquest estat, sinó que n'ha tingut un en contra'. Els catalans, ha dit, es troben compromesos cada dia amb 'la tasca de construir el nostre estat. Cada dia som més --i això també ho vàrem veure a les passades eleccions municipals-- els qui tenim la ferma voluntat de viure en plena sobirania'. 

'Ara és l'hora de sumar' diu Muriel Casals

La presidenta d'Òmnium ha acabat amb l'horitzó de les eleccions del 27 de setembre. 'Ara és l'hora de sumar --ha remarcat--. Cadascú amb la seva veu i amb les seves idees, actuant junts per fer realitat la il·lusió compartida. Ara és possible de construir un futur millor i situar Catalunya al mapa com mereix: depèn de nosaltres.'

Muriel Casals ha donat pas a l'espectacle 'Geografia Joan Veny', presentat i escrit per Joaquim Maria Puyal. Un itinerari per la figura i l'obra del doctor Veny, en una combinació de diàleg, música, teatre i vídeo. La glossa del premiat ha anat a càrrec de Joan Mas, una conversa entre Puyal, Pere Jou i Anna Subirana. També ha actuat el cantautor Pep Gimeno 'Botifarra' i els Qu4rt Pr1mera, i s'ha llegit un fragment del monòleg 'Acorar' de Toni Gomila, muntatge que va tenir una molt bona acollida a Barcelona. S'han projectat vídeos sobre l'obra de Veny. 

Joan Veny 

Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Veny ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos i la història de la llengua i ha dedicat una atenció especial a l'etimologia. A més de ser responsable de la part catalana de diverses recerques internacionals sobre geolingüística, Joan Veny dirigeix l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) juntament amb Lídia Pons. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears el 2009, entre més guardons.

dilluns, 15 de juny del 2015

Què faran PSPV, Compromís i Podem amb el català i l'ensenyament?



Malgrat no haver estat inclosos en els 'cinc eixos bàsics', la llengua i l'escola són dos pilars fonamentals del canvi


La conselleria d'Educació del govern valencià continua preparant les mesures amb vista al curs vinent, per més que als responsables actuals els quedin pocs dies de gestió. Avui es reunirà la mesa tècnica del departament per aprovar les instruccions d'inici del curs 2015-2016, que poden hipotecar la política educativa del nou consell durant el primer curs de mandat. Els canvis en educació i en llengua al País Valencià han de ser prioritaris, tal com demanen un seguit d'entitats, malgrat no constar en els cinc eixos programàtics bàsics per al nou govern pactats entre Compromís, PSPV i Podem.
El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, deia el cap de setmana passat: 'Som en un escenari d'emergència educativa. Cal reconstruir l'escola que volem després de vint anys d'atacs indiscriminats.' Aquesta entitat va presentar el mes de febrer el document 'El model d'escola que volem', per posar les bases d'allò que hauria de ser l'escola pública del País Valencià. 

La comunitat educativa valenciana fa anys que batalla contra l'actual model d'ensenyament i en defensa d'una escola pública de qualitat en català. Per això una de les principals demandes que fa és que es derogui el decret de plurilingüisme, aprovat el 2012, que redueix les hores de català. Compromís és el partit que ha mostrat més oposició al decret de plurilingüisme. En el programa electoral proposa mesures per a potenciar el català a les aules, garantint-ne l'ensenyament a tots els centres educatius, tant públics com concertats, i a tots els nivells educatius, des de l'educació infantil fins a la universitària. Així mateix, es compromet a dotar els serveis d'ensenyament del català de més recursos humans, materials i econòmics. 

Aquestes propostes encaixen amb algunes de les demandes d'Escola Valenciana. El president de l'entitat posava deures a fer al nou govern de la Generalitat: entre les mesures d'urgència educativa hi ha la demanda de solucions ràpides i senzilles per a evitar el tancament del col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs i recuperar les unitats educatives en escoles d'Ontinyent i de Castelló. 

D'una altra banda, Moreno demana que, un cop constituït el nou consell, s'impulsi una nova llei educativa valenciana 'per garantir que l'escola siga pública, de qualitat i amb els millors programes educatius possibles'. I exposa més mesures, com ara la creació d'una secretaria autonòmica de política lingüística adscrita a la presidència de la Generalitat 'per garantir una política transversal de normalització i per ampliar l'àmbit d'actuació, que no es pot limitar a l'educació i la cultura.'

Més foment de l'ús del català

Els canvis en política lingüística que proposa l'entitat són recollits en el document '30 x 30' presentat el novembre del 2013, en ocasió dels trenta anys de la Llei d'Ús i d'Ensenyament del Valencià. Entre més mesures, Escola Valenciana demana l'impuls d'una llei de política lingüística, la integració de la Generalitat a l'Institut Ramon Llull, la creació d'una oficina de drets lingüístics, la normalització del català en la justícia, l'homologació de títols i certificats acadèmics en tot l'àmbit lingüístic del català, la retolació pública en català, campanyes per l'etiquetatge en català, la creació de l'institut valencià de les indústries culturals, que TV3 i IB3 es puguin rebre al País Valencià, etc. 

Tant Compromís com el PSPV s'han compromès a acomplir la majoria d'aquestes demandes; per exemple, a recuperar les emissions de TV3 i IB3 al País Valencià. I en política lingüística coincideixen a l'hora de proposar iniciatives diverses de foment de l'ús del català en l'ensenyament, en l'administració de justícia i a fer campanyes per a fomentar-ne l'ús social. També recullen la demanda d'homologar els títols acreditatius de la competència lingüística en català que atorga l'administració valenciana amb les altres administracions del país. 

Adéu al decret del plurilingüisme

Quant a política educativa, el PSPV concentra la majoria de propostes a aportar més recursos a l'ensenyament públic i a reorganitzar-lo, una qüestió també fonamental en el programa de Compromís i de Podem. En un punt concret, els socialistes diuen: 'Desenvoluparem un pla integral de foment del plurilingüisme. Per garantir que tot l'alumnat finalitze l'educació obligatòria amb el domini de les nostres dues llengües oficials, valencià i castellà, i un coneixement adequat d'una llengua estrangera, especialment l'anglès. Derogarem l'actual decret del plurilingüisme.' 

En l'acord per al nou govern valencià sembla que aquest últim punt no hagi de ser pas cap impediment, perquè tant socialistes com Compromís i Podem volen suprimir ràpidament les disposicions del decret del plurilingüisme, que ha acabat perjudicant encara més la presència i l'ús del català a les aules.

Ara, Compromís concreta més el model lingüístic que vol atènyer en l'ensenyament, i en canvi el PSPV i Podem s'expressen d'una manera més vaga: els socialistes diuen que volen 'una nova legislació lingüística educativa, un nou decret de plurilingüisme, un nou decret del currículum i una nova ordre de funcionament dels centres, que assumeixin els objectius pel que fa al valencià de l'estatut, i els de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià'. En el programa Podem es diu que cal garantir que els alumnes dominin tant el català com el castellà, i que per això s'han de posar els mitjans necessaris perquè tothom qui vulgui fer l'escolarització íntegrament en català ho pugui fer.

Però Compromís vol anar més enllà de la Llei d'Ús; critica que el PP no l'hagi tinguda en compte, però els objectius de la llei, diu la coalició, s'han de superar. Vicent Marzà explica a VilaWeb que el model que cal aplicar és el d'immersió integral en català, amb presència del castellà i d'una tercera llengua estrangera i fer possible la introducció d'una quarta llengua. 'Ara per ara, hi ha molts línies en marxa, però hi haurà d'haver progressivament una transició cap a un model d'immersió en valencià.' Un model en què les altres llengües es vagin introduint progressivament, a mesura que avança l'escolarització del xiquet, com a llengües d'aprenentatge.

Serà durant la negociació entre tots tres partits, que avui mateix continua, quan es veurà si PSPV i Podem assumeixen també el model d'immersió en català que proposa Compromís.

dissabte, 13 de juny del 2015

L’Ateneu Popular de Xàtiva fa una crida a penjar crespons negres als balcons el 19-J

L’Ateneu Popular de Xàtiva ha fet una crida “a tots els col·lectius i institucions” de la ciutat a col·locar el pròxim 19 de juny banderes de Xàtiva amb un crespó negre en finestres i balcons en commemoració de la crema i saqueig de Xàtiva en 1707. El col·lectiu farà extensiva aquesta petició “amb especial èmfasi” al nou ajuntament que es constituirà el pròxim 13 de juny perquè done el seu suport a aquesta iniciativa.


RedactaVeu / Xàtiva 

L’Ateneu Popular de Xàtiva convida el veïnat “a col·locar, en finestres o balcons, banderes de Xàtiva amb un crespó negre” el dia pròxim 19 de juny “en senyal de dol i en memòria de les persones que van participar en l’heroica defensa de la ciutat”.

A més, l’entitat convida “tots els col·lectius i institucions de Xàtiva” a sumar-se a aquesta acció i als actes programats, “posant especial èmfasi en el desig que el nou ajuntament, constituït a partir del proper dia 13, done suport a aquesta iniciativa penjant a la casa de la ciutat la bandera de Xàtiva amb el crespó negre, com sol·licitarà formalment l’Ateneu”.

L’Ateneu Popular de Xàtiva ha organitzat dos actes per a commemorar aquesta significativa data. En primer lloc, el divendres 12 de juny es realitzarà una ruta guiada per Agustí Ventura, cronista oficial de la ciutat -el lloc d’eixida serà el quiosc de la plaça de la Bassa i l’hora les 19 hores. En segon lloc, divendres 19 de juny i coincidint amb la penjada de banderes de Xàtiva amb crespó, es realitzarà una ofrena als Maulets, acte que tindrà lloc a les 20 hores davant de la pedra dels Maulets.

L’Ateneu Popular informa, pel que fa la crida a col·locar banderes de la ciutat amb crespons negres,  que en cas que els veïns no disposen de banderes de Xàtiva es poden adquirir a un preu de 5€ a l’Ecotenda Pura Vida –situada al carrer Gregorio Molina- “o simplement penjar un drap o llençol roig”.
 

Saqueig i crema de Xàtiva en 1707

El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques de Felip V comandades per Berwick i D’Asfeld saquejaren i incendiaren la ciutat de Xàtiva amb una ordre signada pel mateix rei.

L’acció promoguda per “aquestos criminals de guerra”, segons  apunta Ateneu Popular en la nota de premsa, significà un incendi que durà una setmana sencera i un extermini de la seua gent en els mesos següents. “Fins i tot l’extermini del nom de Xàtiva, que va ser canviat pel de Nueva Colonia de San Felipe”, recorda l’Ateneu. Més tard el decret de nova planta deixava els valencians sense el seu autogovern representat als furs, sotmetent el territori valencià a les lleis de Castella i començant una etapa de submissió polític, lingüístic i cultural.

dimecres, 10 de juny del 2015

Maria Cambrils, la feminista valenciana víctima de l'oblit


SARA DÍAZ 09/06/2015
L'obra monogràfica María Cambrils. 'El despertar del feminismo socialista (biografía, textos i contextos)', editada per la Universitat de València, recupera la figura quasi desconeguda de la impulsora valenciana del feminisme socialista dels anys 20.

Maria Cambrils, en la fotografia trobada que il·lustra
el llibre.
Potser Maria Cambrils (2l Cabanyal, 1877) reunia en la seua figura suficients raons perquè el franquisme esborrara totes les seues petges després de la seua mort, el 1939: tenir uns coneixements més que avançats pel seu temps; ser una feminista d'origen humil, sempre lligada a la localitat dels seues progenitors (Pego, Marina Alta); i posar sobre la taula, ja el 1925, temes tan transcendents com el divorci o l'esclavitud a la quual estava sotmesa la dona en l'estructura patriarcal. I, sobretot, perquè no entenia el feminisme ni la llibertat de la dona sense el socialisme. Malgrat ser coneguda en la seua època, Maria Cambrils ha estat un misteri fins fa ben poc. Fins i tot es va pensar que es tractava d'un home amagat sota un pseudònim femení. Alhora que la democràcia sucumbia enfront dels rebels de Franco, Cambrils moria a Pego, i amb ella la memòria d'un pensament clau per a les generacions posteriors.

Per aquest motiu, l'estudi monogràfic impulsat per la Universitat de València (UV)María Cambrils. El despertar del feminismo socialista (biografía, textos i contextos), escrita conjuntament per Rosa Solbes, Ana Aguado i Joan Miquel Almela, suposa una proposta inèdita. Un esforç notable per recuperar no únicament la vida personal de Maria Cambrils, com la seua història d'amor amb el líder socialista de Pego José Alarcón, afusellat a 1940 després d'un Consell de Guerra franquista, o el seu breu internament en un convent en la seua joventut, sinó també per recuperar el seu pensament teòric, les seues propostes polítiques concretes, així com les seues referències, figures com Pablo Iglesias, Karl Marx o, especialment, August Bebel. Un exemple evident d'aquest esforç de recerca és la feliç troballa que va suposar per als autors la fotografia de Cambrils, la qual il·lustra la portada del llibre, trobada per casualitat al calaix d'una tauleta de nit. Fins llavors, el rostre de la feminista havia estat un misteri.

"El feminisme no ha nascut ni s'ha conreat mai als camps de golf, als halls dels grans hotels o en les festes aristocràtiques; feminisme és... sofriment, consideració penosa de la diferència de drets...". Ho escriu Clara Campoamor al pròleg de Feminisme Socialista, l'única obra de Cambrils, en la qual reflecteix el seu ideari al complet, i que acull també el llibre de la UV. Aquestes línies que va escriure Campoamor a Cambrils, a qui no coneixia personalment però admirava, descriuen a la perfecció la singularitat d'aquesta dona com a figura del feminisme. Una figura totalment allunyada del cercles aristocràtics, completament autodidacta. Sense rebre cap tipus d'educació, va adquirir tots el coneixements i el seu compromís polític gràcies a la lectura, influenciada per una veïna, Nativitat. Així ho va escriure la mateixa Cambrils: "Tu em vas iniciar i els llibres em van convèncer". A més de la reedició deFeminisme Socialista, el llibre monogràfic de Cambrils acull gairebé tots els articles periodístics que va escriure al periòdic El Socialista, a més d'altres publicacions socialistes de l'època com El Obrero BalearEl Popular o El Obrero.

dimecres, 3 de juny del 2015

Mitjans de comunicació en valencià, cap a on creixem?


De vegades, l´arbrat ens impedeix veure el bosc. El tancament al novembre de 2013 del gran arbre dels mitjans de comunicació valencians, RTVV, ha alçat una boira espessa que dificulta veure amb claredat el conjunt de la gran desfeta que han patit els petits mitjans valencians des de l´inici de la crisi. No hi ha xifres oficials ni cap estudi sobre l´impacte de la crisi en la comunicació valenciana. Disposem sols d´informacions disperses de la Unió de Periodistes Valencians i de professionals independents. S´estima que, comptant RTVV, des de 2008 fins a 2014 han tancat uns 40 mitjans de comunicació i han sigut acomiadats vora 2.000 professionals. Les conseqüències de les polítiques neoliberals sobre el sistema comunicatiu valencià han estat de bon tros les pitjors de l´Estat. En cap altra comunitat autònoma ha deixat d´emetre la seua radiotelevisió ni han tancat tants mitjans en llengua pròpia, ni el fiasco de la TDT ha causat tanta destrossa en la televisió local.
De fet, el sector de la comunicació en valencià és el que més ha sofert. Entre 2008 i 2014 han tancat ofegats per la crisi i decisions polítiques injustes almenys 25 mitjans privats i públics en valencià. A més de la desaparició de les ones de TV3 i Catalunya Ràdio i el tancament de RTVV pel Consell, han tancat televisions com Info TV i Gandia TV, periòdics comarcals de dilatada trajectòria com Crònica de la Vall d´Albaida, El Cresol de l´Horta, Quinze Dies de la Safor o Papers de l´Horta, així com periòdics gratuïts i digitals, revistes culturals com Eines i Silenci, i fins i tot ràdios locals municipals professionalitzades com Aldaia Ràdio.
Però la comunicació en valencià ja patia molt abans de la crisi una situació de marginació conscient per part del Consell. Des de la Generalitat i sectors de l´alta economia i política valenciana no es considera l´establiment d´un mercat mediàtic en valencià com un pilar indispensable de la normalització de la llengua i de la reconstrucció nacional del país i, per tant, la necessitat d´unes polítiques públiques encaminades a la preservació i promoció dels mitjans en llengua pròpia. Passats més de 30 anys de l´establiment de l´autonomia i de la LUEV, els mitjans en valencià no han aconseguit la normalització en el mercat i no han sigut determinants en el procés de recuperació de la llengua. El desenvolupament dels mèdia en valencià s´ha fet espontani, mancat d´una ajuda planificada i sotmés a tota classe d´entrebancs polítics i econòmics.
A hores d´ara tenim poc més d´un centenar de mitjans en valencià, tots ells petits i la immensa majoria en precarietat econòmica. Els àmbits on la comunicació en la nostra llengua està més viva són la premsa especialitzada de temàtica diversa (30 publicacions de reconegut prestigi) i els mitjans digitals (89 cibermitjans, dels quals hi ha 47 diaris de proximitat). Però no ens enganyem, el sector és molt feble encara, els mitjans electrònics, per exemple, representen el 19% del total dels cibermitajans valencians. Cal destacar també la presència d´espais informatius i programes en valencià en mitjans en castellà, com Levante-EMV, Levante TV, la 97.7 FM o El País. Una aposta que haurien d´emular altres grans mitjans del nostre país en pro de la normalització de l´idioma.
La comunicació en valencià necessita urgentment un pla que faça reviscolar un sector subaltern i castigat pel poder. Volem una dieta mediàtica valenciana que contemple seriosament la comunicació en llengua pròpia. Demanem a les Corts i al Consell que isquen de les eleccions del 24 de maig unes polítiques públiques de suport als mitjans tant en valencià com els mitjans en castellà que inclouen seccions en la nostra llengua. És possible eixir d´entre les cordes de la inanició si s´apliquen polítiques adequades i coherents des de la Generalitat. 

Tot seguit exposem un decàleg d´idees i propostes que podrien aplicar-se:

1. Iniciar el desenvolupament reglamentari de la LUEV, especialment en l´àrea dels mitjans de comunicació, en compliment del Pacte pel Valencià de 2001 signat per tots els grups polítics a les Corts Valencianes i que no s´ha portat a cap. Els mitjans en valencià han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural i una eina de normalització que cal protegir, potenciar i preservar.
2. Desenvolupar una política nacional de comunicació des de la Generalitat, que duga a terme la reordenació profunda del sector audiovisual valencià, començant per la reobertura de RTVV amb els criteris de qualitat, pluralisme i valencianització total que contempla la ILP per la recuperació de la ràdio i televisió valenciana.

3. Potenciar l´audiovisual en valencià. Creació d´u

n Institut Valencià d´Indústries Culturals i d´un Consell de l´Audiovisual Valencià, així com desplegament de recursos econòmics, legislació i organismes necessaris per a enfortir el sector. 
4. Potenciar l´us del valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant ajudes econòmiques de suport a la llengua desenvolupades des de la Generalitat, diputacions i ajuntaments.

5. Crear xarxes d´emissores públiques locals de ràdio, consorcis públics de TDT i portals web, i una agència valenciana de notícies en llengua autòctona. Afavorir l´existència i creació de mitjans de comunicació comunitaris, també anomenats del tercer sector.
6. Recuperar l´espai de comunicació compartit amb altres comunitats autònomes mitjançant acords de reciprocitat entre la Generalitat Valenciana i els governs de Catalunya i Balears (i fins i tot d´Andorra) per a veure i escoltar totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió en llengua pròpia.
7. Fixar uns criteris polítics i autonòmics (amb legislació) per a mitigar la dependència mediàtica en castellà, sobretot dels sectors radiofònic i televisiu, tot establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el valencià.
8. Fer visibles els mitjans de comunicació en valencià. Crear un quiosc en Internet on es puga accedir a tots els mitjans existents. Crear igualment un observatori de mitjans amb les universitats per a quantificar els mitjans, detectar potencialitats, avaluar audiències, usos i consums culturals, i finalment plantejar estratègies.
9. Potenciar l´estàndard del valencià oral proposat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Llibre d´estil per als mitjans audiovisuals en valencià, editat en 2011.
10. I finalment, elaboració un pla autonòmic de la TDT per tal de reconstruir el sector de la televisió digital local cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua autòctona.

dimarts, 2 de juny del 2015

Desobediència i insubmissió

Els darrers esdeveniments, principalment relacionats amb el maltracte transfranquista que el Regne d’Espanya, amb totes les seves armes de conqueridor, fa a la llengua catalana i als catalans (arreu dels nostres països) no ens haurien de semblar tan estranys si pensem que, tot i els quasi quaranta anys de dictadura i quaranta de «democràcia», la persistència de la llengua i la identitat, malgrat les múltiples maltempsades, és un fet incontestable. Ha de ser realment desesperant per als conqueridors que després de 300 anys d’intentar anorrear-nos com a poble, no solament sobrevivim sinó que, a més a més, ho fem amb la tossuderia que prové de la força de la raó.
En els diversos camps de la nostra vida quotidiana els atacs a la pervivència del català han estat constants i planificats, sigui per activa sigui per passiva, des de l’Estat, els tribunals, les forces repressives, els mitjans de comunicació espanyolistes i els quintacolumnistes nostrats.
Per defensar-nos-en, ara mateix només tenim les armes de la insubmissió i de la desobediència. No es tracta tant, però, d’enfrontar-nos-hi amb el cor a la mà com fins ara —tenim les de perdre—, en què alguns han cregut o ens han fet creure —els qui han aprofitat per viure de la rifeta o per fer bullir l’olla del «victimisme»—, sinó, de fet i de dret, de no sotmetre’ns i de desobeir.
En aquest camí, els periodistes i els mitjans de país hi tenim una gran responsabilitat i no s’hi val a fer de franctiradors o d’anar cadascú a la seva. No és l’hora dels tebis i dels cagadubtes, sinó de juramentar-nos per ensorrar arreu la fosca tirania que ens tenalla com a poble.

dilluns, 1 de juny del 2015

1000 músics interpreten 'La Muixeranga d'Algemesí' - 45ª Assemblea General de la FSMCV - YouTube

Font: 1000 músics interpreten 'La Muixeranga d'Algemesí' - 45ª Assemblea General de la FSMCV - YouTube



Acte central de l'Assemblea General de la FSMCV celebrada el 26 d'octubre de 2013 amb la interpretació de La Muixeranga d'Algemesí per més de 1.000 músics de les Societats Musicals de la Ribera Alta (València), amb la col·laboració de la Nova Muixeranga, els Amics de la Muixeranga d'Algemesí, Xavier Richart i La Colla d'Algemesí.

Per moltes i molts, himne del País Valencià i també dels Països Catalans.



Director: Alberto Ferrer i Martínez