Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

divendres, 29 de maig del 2015

SIGNEM! Plataforma pel Dret a Decidir - PAÍS VALENCIÀ

ENLLAÇ PER SIGNAR EL MANIFEST: Plataforma pel Dret a Decidir
ENLLAÇ PER A COL·LABORACIONS: Micromecenatge

Al País Valencià pel Dret a decidir

Al País Valencià, cada dia que passa s’obre una escletxa més gran entre les necessitats populars i les decisions que prenen a l’hora de dirigir les institucions, aquells i aquelles que diuen governar en el nostre nom. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta en un problema cada vegada més i més gran.

Quan al 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el “Decret de Nova Planta”, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores ençà i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya i un poble capaç de perviure mirant al futur alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana.

L’actual arquitectura política que ens governa (estatut d’autonomia, constitució espanyola, constitució i tractats europeus, OTAN, etc.) no és fruit de la lliure decisió del nostre poble. Tot i el vernís democràtic d’algunes d’aquestes normes o institucions, totes elles pateixen d’una manca de legitimitat envers el País Valencià ja que, en cap cas, ens han reconegut prèviament com a subjecte polític col•lectiu. Sense aquest reconeixement previ, l’adscripció a títol individual i dins d’un hipotètic subjecte més ampli (Estat Espanyol, Unió Europea) es fa a partir de la nostra negació com a Poble.

Aquesta realitat es fa més punyent quan ens trobem al bell mig d’una crisi d’intensitat molt superior a totes les anteriorment conegudes. Una crisi que no solament afecta a la forma del repartiment de l’excedent del sistema productiu, i que estan resolent en contra dels interessos de la majoria imposant l’agenda del neoliberalisme, sinó que a més, en imbricar-se amb crisis alimentàries, ecològiques, identitàries, culturals, etc., conformen una autèntica crisi sistèmica o del model de civilització.

Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.

I encara que per llei tenim actualment la ciutadania espanyola, ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern. De més a més, l’espoliació fiscal a què estem sotmesos força el nostre estancament econòmic. Totes aquestes circumstàncies ens converteixen en colònia interior.

La manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col•lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.

Les persones sotasignats no contemplem el Dret a Decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenem que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure.
País Valencià , maig 2013