Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 9 de febrer del 2015

El futur de la llengua i la cultura es decideix en el món de la comunicació

Publicat en El Punt Avui divendres 30 de gener del 2015

La I Jornada de Comunicació en Català al País Valencià ha reunit experts de tot l'àmbit lingüístic a la Universitat d'Alacant.

Els participants han defés la necessitat de potenciar els mitjans en llengua pròpia des de la qualitat, la innovació i la proximitat.

La periodista Amàlia Garrigós ha conduït la Jornada.

El tancament de RTVV, el cessament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, l'absència de mitjans escrits en valencià i la desaparició de desenes de televisions locals que emetien en català al País Valencià han sigut les principals qüestions que han centrat el debat d'experts i professionals a la Universitat d'Alacant. La institució acadèmica ha convocat la I Jornada sobre l'Àmbit Comunicatiu en Català al País Valencià, organitzada amb l'objectiu de debatre sobre la situació actual i propostes de futur per a la comunicació en la llengua pròpia.

Els experts han lamentat la manca de mitjans generalistes en valencià, però han subratllat la bona salud de publicacions especialitzades, que demostren el gran nivell dels professionals que hi treballen i el bon criteri a l'hora de posar en marxa projectes de prestigi.

La trobada ha comptat amb la presència d'experts en el món comunicatiu com ara el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, periodista i membre de l'Institut d'Estudis catalans, Josep Gifreu, el director de Vilaweb, Vicent Partal, el periodista i doctor en Sociologia, Francesc Viadel, l'historiador i periodista de la Universitat de València, Francesc Martínez, el catedràtic de Comunicació de la Universitat Jaume I, Javier Marzal o la periodista Amàlia Garrigós entre altres. La jornada ha servit no sols per analitzar la “dramàtica” situació comunicativa en català, sinó també per esbossar propostes per a revitalitzar-la i amb un conclusió unànime de tots els participants: el futur de la llengua i la cultura catalanes al País Valencià es decideix en l'àmbit de la comunicació.

Intercavi

Josep Gifreu ha sigut especialment contundent a l'hora de definir la situació de la comunicació. “Allò que ens uneix als Països Catalans és el consum de mitjans de comunicació en espanyol”, una afirmació de què no es salva ni tan sols el Principat.

En la seua ponència, per a la que ha utilitzat continues referències al seu llibre Construint l'espai català de comunicació, ha destacat la importància de fomentar l'intercanvi i la col·laboració entre els mitjans de tots els territoris de parla catalana, concepte per al que ha citat al professor de la Universitat d'Alacant, Manuel Alcaraz, qui ja defensava aquesta tesi l'any 1991. Gifreu també s'ha referit al periodista ja mort Enrique Cerdan Tato, cronista d'Alacant i que en el mateix llibre demanava enfortir els lligams de tot l'àmbit català. Per a poder-ho fer, però, Gifreu ha assenyalat que “cal recuperar els mitjans públics, de qualitat i en valencià”. El professor ha anat un poc més enllà i ha assegurat que perquè aquesta empresa tinga èxit cal tindre un estat, ja que “aquest exercita el seu poder especialment en qüestions identitàries, com l'educació, la llengua, la cultura o els mitjans de comunicació”.

Una nova RTVV?

La jornada també ha debatut sobre la necessitat de la reconstrucció o construcció d'una nova RTVV, la qual, segons el catedràtic Javier Marzal, “s'hauria de reinventar de dalt abaix”, amb un nou “projecte seriós que responga a les necessitats de la societat actual”. Marzal ha pres com a referència televisions públiques com la BBC, que “són grans motors de la innovació”. Això no obstant, el catedràtic ha destacat la importància dels mitjans de comunicació de proximitat, “especialment en un territori amb llengua pròpia” i que ha definit com a claus perquè “la llengua i la cultura puguen sobreviure en un escenari globalitzat com l'actual”.

Per la seua banda, els ex treballadors de l'ens públic valencià, Amàlia Garrigós i Francesc Manel Antón, han reivindicat els “actius sòlids” que existeixen i a partir dels quals , seria possible reconstruir un projecte que ha de ser “inequívocament valencià, progressista i de qualitat”.

En aquesta mateixa taula rodona ha intervingut el responsable de Radio Altea, un mitjà amb vint anys de treball i en valencià, que insistit en la importància de la independència i el treball de proximitat, alhora que reivindicava mantindre les relacions d'intercanvi amb altres mitjans. El debat també s'ha centrat en la importància dels continguts. Francesc Viadel ha assenyalat que els periodistes “anem a cegues ja que no sabem que és el que vol llegir la gent” i ha apuntat la necessitat de fer un estudi que marque les línies a seguir. Viadel també ha subratllat “les grans possibilitats que ofereix Internet per a la supervivència de la llengua”.

Diari en valencià

La jornada ha finalitzat amb el debat sobre la premsa escrita i la premsa digital, en el que el professor Francesc Martínez ha presentat la seua “carta als Reis mags”, amb deu punts per a potenciar un espai comunicatiu en valencià. Martínez reivindica en el seu document, desenvolupar la Llei d'Ús, polítiques públiques que afavorisquen decididament els mitjans en la llengua pròpia; potenciar les xarxes d'emissores de radio i els consorcis públics de TDT; l'acord de reciprocitat amb els mitjans de la resta de territoris de parla catalana o elaborar un pla de reorganització de l'espectre audiovisual desfet per les concessions de les TDT l'any 2004, entre altres punts.

Durant el debat també s'ha destacat la importància de la implicació dels ciutadans amb els mitjans. En aquest sentit,el , director de La Veu del País Valencià, Moisés Vizcaíno ha denunciat la discriminació comunicativa que pateixen els valencianoparlants i , sense una oferta de mitjans en la nostra llengua” ha reivindicat una “legislació objectiva de contractació de campanyes institucionals”.

Per la seua banda, Vicent Partal ha plantejat la fita d'assolir un nou diari imprés al País Valencià. Això sí, “amb criteris d'innovació com segueixen capçaleres de prestigi mundial, centrat en l'edició en digital, però eixint als quioscos certs dies de la setmana per aconseguir arribar a un públic que d'altra manera no s'arribaria”.