Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dissabte, 28 de febrer del 2015

El perill de banalitzar 'el caloret'



http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/5025/el-perill-de-banalitzar-el-caloret

Manel Pitarch

En les darreres hores, des que l’ínclita alcaldessa ha pronunciat la crida memorable per proclamar l’inici de les Falles 2015, els valencians i les valencianes hem estat submergits en un magma d’escarni i creativitat satírica, producte de l’estupefacció general i la indignació, facilitat pel demolidor adjectiu “viral” de les xarxes socials, aquell instrument de la globalització que tant aprofita per parasitar una cultura com també per plantar trinxera contra l’hostilitat. No existeix pràcticament cap mentalitat avançada del món, democràtica, que puga admetre una burla i sobretot un menyspreu tan majúscul d’un representant polític sobre la mateixa cultura i/o llengua a la qual representa i que suposadament que ha de potenciar, millorar, dignificar.

La paraula “calor”, segons els diccionaris normatius de la nostra llengua, pertany al gènere femení (gairebé tothom ho sap), i si reunim les accepcions que n’ofereixen, el resultat significatiu ens brinda la justificació del motiu pel qual la senyora Rita Barberà va considerar adequat pronunciar repetidament la paraula, tot i flexionar-la des del caos gramatical: sensació que experimenta un organisme animal quan la temperatura ambiental és elevada o quan augmenta la temperatura interna com a resultat d’un estat febril. No explotaré ara aquesta darrera via de la definició, tot i que els estats “febrils” de la Barberà són sovint motiu de xafardeig entre la ciutadania de València i, com a conseqüència, algunes marques de  beguda se n’han vist beneficiades de franc per la publicitat.

El seu alter ego tragicòmic, la Rita de Xavi Castillo, va emetre un comunicat d’urgència, atès l’impacte i gravetat de l’afer. Els bars del dia següent reunien, al voltant dels cafès, una insòlita unanimitat en la conversa, només comparable als dies de la pantanada de Tous o als de les millors actuacions de Kempes. Ja s’han editat remix amb les paraules de l’alcaldessa, s’han comercialitzat samarretes, pòsters, pins… Però tot i la tendència que tenim els mediterranis a fer broma fàcil i enginyosa, no podem deixar que el corrent festiu o la inèrcia impune ens arrosseguen a convertir un fet tan lamentable en un episodi jocós, o ni tan sols assumible pel silici habitual del maltractament als drets lingüístics en la nostra terra.

La qüestió és molt seriosa. Políticament hauria de tenir conseqüències reals. L’esperpent i la vergonya l’hem sentida en les nostres carns, malgrat la procedència del subjecte. Només cal seguir les recomanacions del Consell d’Europa referents a les llengües “regionals” (nomenclatura que en context de la Unió s’assigna a les llengües sense Estat com la nostra) per adonar-se que els governs tenen la responsabilitat de vetllar pels drets dels pobles en matèria lingüística. En aquest aspecte fa massa anys que ens sentim estafats pel partit que governa les institucions dels valencians a València. En aquest moment preferiríem emprar aquests esforços que fem per denunciar en coses més productives. I el que s’espera de l'administració d’un país plurilingüe, amb altra llengua diferent al castellà que és font ancestral de riquesa, és divulgar l’obra d’autors que tant han fet per la nostra llengua, com ara els casos commemoratius de Carles Salvador, Ovidi Montllor, Jesús Moncada, per posar tres exemples, o invertir despeses importants en apropar els escolars a un coneixement vertader de la literatura actual i dels qui van dominar el panorama literari europeu fa uns segles, ajudant-los a estimar-los i a fer-los bagatge propi, o permetent escenaris socials als artistes del panorama musical valencià, o facilitant mitjans de comunicació i activitat cultural perquè l’ús social no empitjore, o tantes coses que no es fan perquè senzillament no se les creuen com a pròpies. En 20 anys, sensibilitat zero envers un ús normal, habitual i correcte de la llengua. No cal ser Aristòtil per deduir quin interès hi ha  al darrere.

El sentiment comunitari és aquell que apunta a la resignació i al “nosaltres no podem fer res”, però això és tan incert com que aquells que gestionen el desprestigi estan al lloc que ocupen perquè amb l’ús sobirà del vot democràtic els hi hem posat. Pròximament tornem a tenir eleccions per conduir el poble valencià a algun lloc cap al qual ens puguem sentir identificats. No és moment de frivolitats, hem de reclamar els nostres drets a cap preu i valorar amb consciència si volem aspirar a créixer com a país en dignitat o senzillament viure l’eterna sopa boba de la distòpia d’Orwell, que cada dia es mostra a l’aparador dels reality show televisius, desgranant les vísceres del coneixement i la voluntat d’una cultura identitària i constructiva. Per favor, no deixem que les portes magistrals de Serrans esdevinguen la pantalla de plasma ni que Belén Esteban porte el bastó d’alcaldessa.

Manel Pitarch 
Escriptor d’El Pont, Cooperativa de Lletres

dijous, 26 de febrer del 2015

El PP valencià rebutja declarar 2015 Any Ovidi Montllor

El PP valencià rebutja declarar 2015 Any Ovidi Montllor

Els populars justifiquen que el 1994 ja va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i assenyalen que darrere de la proposició d'Esquerra Unida hi ha la idea de Països Catalans


Els vots contraris del PP, amb majoria absoluta, han rebutjat aquest dijous a les Corts Valencianes una proposició no de llei impulsada per Esquerra Unida (EUPV), amb suport de la resta de l'oposició, per declarar 2015 Any Ovidi Montllor i instar el govern valencià a donar suport de manera activa a les iniciatives per recordar el cantant en el 20è aniversari de la seva mort.
La proposició també instava el govern valencià a atorgar al cantant, a títol pòstum, la distinció al mèrit cultural. Els populars han justificat el seu rebuig en què l'any 1994 Ovidi Montllor ja va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i han assenyalat que darrere de la proposició hi ha la idea dels Països Catalans. També han decidit no dinar suport als actes que commemoren el 20è aniversari de la mort del cantautor d'Alcoi.
Relacionat:

dimecres, 25 de febrer del 2015

BALEARS: La lluita i la defensa per una educació de qualitat, inclusiva i en català continua!!


Els docents avisen. La Vaga indefinida segueix en vigor i la lluita continua
L'STEI Intersindical va demanar a la UIB, el juny de 2013, l'informe prescriptiu que li havia d'haver demanat el govern, i, en fer la impugnació del decret TIL, l'STEI el va lliurar al jutge com a part de l'argumentari del recurs contra el TIL. En aquella ocasió el govern, al preàmbul del decret, deia que la normalització estava assolida i que no calia incrementar progressivament la presència del català a l'escola, cosa que la llei marca i per això el decret no hi pot anar en contra.



La UIB al seu informe va dir clarament - i avui ho tornaria a dir - que la normalització lingüística a les illes Balears no està assolida en cap dels seus àmbits. A més, l'STEI argumentà amb dades que l'escola és un pilar fonamental perquè tots els infants i joves aprenguin les dues llengües oficials i per garantir el seu coneixement en acabar la secundària obligatòria.

Sembla que el govern té intenció d'atiar el foc de la mobilització educativa. Una mobilització que no s'ha aturat i que torna a tenir motius per sortir al carrer. Falta de plantilles als centres, currículums no consensuats i precipitats, absència de programes de suport als alumnes amb necessitats educatives ... TIL altra vegada.

La lluita i la defensa per una educació de qualitat, inclusiva i en català continua!!

STEI Intersindical respondrà amb claredat i amb arguments legals, el recurs de cassació que ha interposat el govern davant el Tribunal Suprem, en contra de la sentència de nul.litat del decret TIL que va resoldre el Tribunal superior de Justicia de les illes Balears.


RELACIONAT:

748 docents cobraren de la caixa de resistència de l'STEI i Enllaçats per la Llengua



diumenge, 22 de febrer del 2015

ANSELM TURMEDA (Mallorca 1352 - Tunis 1430)




Anselm Turmeda va néixer a Mallorca entre entre 1352 i 1355 i va morir a Tunis, la capital de Tunísia, on la seva tomba es objecte de veneració, després de 1423. Franciscà amb estudis a la univesitat de Bolònia, des de la seva instal·lació a Tunis per fer-se musulmà i on, en casar-se, es va integrar en la burgesia comercial, va dedicar esforços a una doble carrera literària en català i àrab. Tal com ha notat Mikel de Epalza, en Turmeda no hi ha infidelitats sinó una doble fidelitat a dos estats (Catalunya-Aragó i Tunísia), cultures (la universitària i la popular) i llengües (la catalana i l'aràbiga). El destí dels seus manuscrits és fantàstic. El Llibre dels bons amonestaments, escrit vers 1396, es va anar reeditant durant els segles XVII i XIX, car ha estat usat com a llibre d'iniciació a la lectura. La Disputa de l'ase (1417-10), va ser traduït i editat en francès. Tractant-se d'un conte filosòfic amb crítiques iròniques a l'Església, la Inquisició el va fer desaparèixer. L'original català s'ha reconstruït. El Tuhfat al-arib fi radd ala ah l al-salib (Obsequi de l'home il·lustrat contra els partidaris de la Creu) de 1420 es va editar a partir de 1873 en àrab, francès i turc. L'islam usava la impremta per a polemitzar amb ei cristianisme. Des de 1970, se n'han publicat traduccions al persa, el castellà i el català. Alguns texts literaris seus han estat la base de muntatges teatrals de Feliu Formosa i de composicions interpretades per Maria del Mar Bonet i Raimon.

ELOGI DELS DINERS, del LLIBRE DELS BONS AMONESTAMENTS(1398)


     Diners de tort fan veritat,                I
     e de jutge fan advocat;
     savi fan tornar l'hom orat,
          pus que d'ells haja.
 5    Diners fan bé, diners fan mal,      II
     diners fan l'home infernal
     e fan-lo sant celestial,
          segons que els usa.
     Diners fan bregues e remors,         III
10 e vituperis e honors,
     e fan cantar preïcadors:
          Beati quorum.
     Diners alegren los infants                 IV
     e fan cantar los capellans
15 e los frares carmelitans
          a les grans festes.
     Diners, magres fan tornar gords,     V
     e tornen lledesmes los bords.
     Si diràs "jas" a hòmens sords,
20          tantost se giren.
     Diners tornen los malalts sans;         VI
     moros, jueus e crestians,
     lleixant a Déu e tots los sants,
          diners adoren.
25 Diners fan vui al món lo joc,            VII
     e fan honor a molt badoc;
     a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
          Vejats miracle!
     Diners, doncs, vulles aplegar.          VIII
30 Si els pots haver no els lleixs anar;
     si molts n'hauràs poràs tornar
          papa de Roma.
     Si vols haver bé e non dan              IX
      per advocat té sent "jo ha'n".
35  Totes coses per ell se fan
          en esta vida.

divendres, 20 de febrer del 2015

ACTIVA'T EL 21F: L'escola que volem i necessitem!

El proper dissabte 21 de febrer n'hi haurà una cercavila al centre de València (18:00 Plaça Sant Agustí) convocada per la Federació d'Escola Valenciana, on es reivindicarà (amb un caire festiu i la participació de colles de Muixarangues, gegants, grups de dansa i col·lectius educatius de les comarques de tot el país ) el model d'escola pública que garanteixi la presència del català com a llengua vehicular a l'ensenyament. Aquesta concentració expressarà, de ben segur, la voluntat propositiva de la societat valenciana envers el seu propi model d'ensenyament.

Des de les entitats que formem Enllaçats per la Llengua ( STEPV, STEI i IB, USTEC-STES, Amics de la Bressola, ACL El Tempir, Òmnium Cultural de l'Alguer, Enllaçats NO Acatem, Escola Valenciana, ACPV, FOLC, Confederació Sindical Catalana, Assemblea de Mestres i professors en català IB, Castelló per la llengua, Plataforma PROU, Moviment Franjolí per la Llengua, Centre de Cultura Catalana d'Andorra, SEPC, CIEMEN,  Confederació d'AMPAs Gonzalo Anaya, COS, BEA, PDD, Acció Cultural Països Catalans, PDD-PV ) mostrem el nostre més absolut suport a la cercavila multitudinària i animem tothom a la participació massiva, i anunciem la presència d'entitats d'arreu el domini lingüístic donant suport a la crida per l'escola que volem.

I en aquest sentit últim, des del nostre col·lectiu volem aprofitar aquest esdeveniment per a recordar que la reivindicació d'un ensenyament de qualitat en llengua pròpia és un motiu bàsic a tot el territori catalanoparlant, a on veiem, dia rere dia, com els drets lingüístics de centenars de milers d'alumnes es veuen minvats davant la minsa presència de la llengua catalana a l'escola.

En resum, la situació del català a l'escola a 2015 és lluny d'estar normalitzada i, en conseqüència, un gruix considerable de l'alumnat no rep l'educació en la seva llengua pròpia, que és alhora la del territori on viu, vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics com a ciutadans europeus. Des d’Enllaçats per la Llengua continuarem fent accions conjuntes a totes els PPCC perquè qualsevol cosa que afecta la llengua en una part del territori, afecta el seu conjunt i la seva pervivència.

Agrairem que feu el màxim de difusió d'aquestes informacions


Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida per l’educació a les illes Balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua allà on governa. 


dimecres, 18 de febrer del 2015

TU FAS PREMI. TU FAS EL TEMPIR

Visita el web del projecte i participa-hi!


Descripció del projecte

El Tempir, l'Associació Cívica per la Llengua a Elx, fidel al seu esperit de lluitar per mantenir viva la llengua dels valencians a Elx, al migjorn valencià i, per extensió, al conjunt del País Valencià, llança el projecte «Tu fas Premi. Tu fas El Tempir» amb un doble objectiu: 1. Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» i 2. Estendre la campanya viral «M'agrada el valencià».

1. Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» per mantenir viva la memòria històrica

El Premi de Narrativa «Antoni Bru» ha format part dels premis literaris «Ciutat d'Elx», organitzats per l'Ajuntament d'Elx des que aquests es van crear l'any 1984. Aquest premi de narrativa ha sigut des d'aleshores un referent entre els premis literaris més reconeguts al País Valencià, i una convocatòria anual a la qual han concorregut prestigiosos escriptors de tot l'àmbit lingüístic, i que han guanyat autors com Màrius Serra, Melcior Comes, Vicent Escartí, Lliris Picó, Joaquim Espinós, Núria Cadenes o Joaquim G. Caturla, per triar-ne alguns (pots consultar la llista de tots els premiats enaquesta pàgina web).
Després de 26 edicions, el govern municipal del Partit Popular, constituït després de les eleccions del 2011, decidí modificar el nom del premi (que passà a ser Café Marfil, reprenent el nom dels premis literaris dels anys 70) i adaptar-lo a un nou model provincià i descafeïnat, un canvi al qual El Tempir ja va mostrar la seua oposició. En la convocatòria de 2012 es demostrà que el canvi tenia la finalitat d'eliminar el reconeixement a la memòria d'Antoni Bru i, de retop, manipular la convocatòria per premiar el mateix que la coordinava, fet que també va denunciar El Tempir.
La voluntat d'El Tempir és recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» perquè Elx es mereix poder continuar premiant dignament els nostres escriptors, ja que el manteniment del premi potencia els nostres narradors, però també promociona el nom de la nostra ciutat en els cercles culturals.
Però recuperar el premi és recuperar també l'homenatge que Elx dedicava a Antoni Bru, i que l'actual Ajuntament ha volgut esborrar, amb una mostra més de la intenció que té el PP d'eliminar la memòria històrica d'Elx. L'advocat Antoni Bru i Gómez (València, 1917 - Elx, 1981) fou un referent en la defensa de la recuperació del valencià i de la dignificació de la nostra llengua, com també un lluitador per les llibertats a Elx. Com bé deixà escrit l'insigne fotògraf i il·lustrador Andreu Castillejos en l'«Aproximació a Antoni Bru» que publicà el 1984 en La Rella: «Que la memòria de tot i de tots, de les persones com Antoni Bru, ens acompanyen per sempre més».
El nou Premi de Narrativa «Antoni Bru» serà guardonat amb 3.000 € i amb la publicació de l'obra per l'editorial Bromera. Volem agrair a Bromera la implicació en el projecte, ja que, d'una banda, col·labora en l'aportació de recompenses i, de l'altra, assegura al premi una difusió (per mitjans de comunicació, per autors i per llibreries de tots els territoris de parla catalana) i una professionalitat en l’edició que van en la línia de superar la visió provinciana i reduïda que té del premi l'actual govern municipal del PP.

2. Estendre la campanya viral «M'agrada el valencià»

La campanya «M’agrada el valencià» té com a objectiu fonamental que les persones expressen el seu suport individual al procés de normalització lingüística mitjançant fotos en què apareixen amb eslògans sobre el foment de l’ús social del valencià en diversos àmbits o situacions.
Pots veure el vídeo de la campanya en aquest enllaç.
Quins són els objectius de la campanya?
  1. Visibilitzar i difondre el suport individual al procés de normalització lingüística.
  2. Afavorir que persones de totes les edats s’impliquen i es posicionen a favor del foment del valencià.
  3. Provocar una reflexió encara que siga mínima en tot tipus de persones sobre la necessitat del foment del valencià en tots els àmbits i situacions.
  4. Fer arribar a tantes persones i espais públics es puga, com també a mitjans de comunicació, missatges favorables al procés de normalització en tots els àmbits a través de les persones que ixen en les fotos.
Com funciona «M'agrada el valencià»?
El Tempir munta durant una jornada o mitja jornada (les hores que s’acorden) elphotocall en un lloc adequat (amb bona il·luminació) perquè hi puguen participar totes les persones que ho desitgen d’un barri, poble o ciutat, institut d’ensenyament secundari, facultat, etc.
Les persones que volen participar trien un dels diversos lemes de la campanya i donen el permís corresponent per a ser fotografiats i perquè siguen difoses les imatges en les xarxes socials Facebook i Twitter.
El photocall de la campanya «M'agrada el valencià» ha visitat ja més de 30 llocs, entre els quals cal destacar diversos IES de Torrevella, Alcoi, Biar, Benidorm, Callosa del Segura, Monòver, Xixona, Mutxamel, el Pinós, Elx, Almoradí, Crevillent, el Pilar de la Foradada, l'EOI de Benidorm, la UMH i la UA. Es tracta d’una campanya vírica que té un ressò excepcional en les xarxes socials (amb més de 7.000 M’agrada en Facebook), amb un missatge en positiu i que genera molt bones expectatives allà on va.

A què destinarem les teues aportacions?

Els beneficis de la campanya (després de descomptar-ne els costos de les recompenses, els percentatges corresponents a les transaccions, els enviaments, etc.) s'invertiran en:
  1. Organització del Premi de Narrativa «Antoni Bru»: dotació del premi per al guanyador/a (3.000 €), edició del llibre guardonat, pagament del jurat, disseny i difusió de les bases, guardó i organització del lliurament.
  2. Extensió de la iniciativa «M'agrada el valencià»: presència de la campanya en la resta de comarques valencianes i organització d'un concurs de creació de lemes per a la campanya que comporte premis a les millors propostes.

Sobre les recompenses

De les 7 recompenses que hem pensat per a aquesta campanya de micomecenatge, volem destacar-ne 4, perquè pensem que seran les que més interés poden despertar en els nostres mecenes, entre els quals esperem que et trobes.
Recompensa aportant 15 € (M'agrada El Tempir!)
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ participació en el sorteig de 5 làmines seriades d'Andreu Castillejos
+ participació en el sorteig de 25 carpetes amb 7 làmines d'Enric Solbes
(les despeses d'enviament seran a càrrec del mecenes)
Recompensa aportant 20 € (M'agrada el valencià!)
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià».
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».
Recompensa aportant 30 € (Tu fas valencià!)
Agraïment d'El Tempir al nostre lloc web
+ 1 exemplar del llibre Cosins germans, de l'editorial Bromera, l'obra que, seguint les petjades de Cosins germans, el programa de Televisió de Catalunya, et convida a viatjar per Catalunya i el País Valencià en companyia dels escriptors Ferran Torrent i Empar Moliner.
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià».
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».
Recompensa aportant 40 € (Tu fas premi!)
Llibre guardonat amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru», on apareix el nom del mecenes, i dedicat per l'autor/a guanyador/a del concurs literari.
+ 1 samarreta «M'agrada el valencià»
+ 1 xapa «M'agrada el valencià».

Calendari previst

Aquesta és la previsió del calendari del projecte:
  • Segona quinzena de març: publicació de les bases del Premi de Narrativa «Antoni Bru».
  • Segona quinzena d'abril: inici de l'extensió de la campanya «M'agrada el valencià» a altres comarques del País Valencià.
  • Segona quinzena d'abril: enviament de les recompenses als col·laboradors del Verkami (excepte els que rebran la recompensa de l'obra guardonada amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru»).
  • Primera quinzena de juliol: comunicació del guanyador del Premi de Narrativa «Antoni Bru».
  • Al voltant del 9 d'octubre: presentació de l'obra guanyadora amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru».
  • Segona quinzena d'octubre: enviament de la recompensa de l'obra guardonada amb el Premi de Narrativa «Antoni Bru».

Quines altres institucions hi col·laboren?

+ Info

Vols conéixer El Tempir?
L'Associació Cívica per la Llengua El Tempir és una entitat fundada el 1993 per a promoure i potenciar l'ús social del valencià a Elx, al migjorn i a tot el PV.
El Tempir ha estat guardonat recentment amb el premi Carme Serrallonga a la Qualitat Lingüística (2013), organitzat per la Universitat de Barcelona, i el Premi a la Difusió de la Literatura Catalana dins la XXIV edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians (2014), convocats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Arran de la concessió d'aquest últim premi, el Taller d'Imatge de la Universitat d'Alacant va gravar aquest vídeo, que resumeix molt bé què és El Tempir i quines activitats desenvolupa.
Perfils d'El Tempir
Et recomanem tres vídeos significatius sobre les activitats d'El Tempir:
Perfils de la campanya «M'agrada el valencià»

Altres formes de fer la teua aportació econòmica

En el cas que no et siga possible fer una aportació amb targeta bancària o PayPal i vulgues contribuir a dur endavant les iniciatives que organitza El Tempir, pots fer una transferència al número de compte bancari de Triodos Bank especificant en el concepte TU FAS PREMI, TU FAS EL TEMPIR:
Núm. de compte: 1491 0001 212077569925

dimarts, 17 de febrer del 2015

Ràbia, lluita i tendresa: Guillem d’Efak en vena

P1150302
“Avui vespre m’he mort però he esperat que tornassis de la feina per poder-nos acomiadar”. La frase impactant de Guillem d’Efak repica com un martell damunt la forja d’aquest horabaixa d’avui que potser és com el d’aquell dia de fa vint anys. Un sol malalt treu el cap entre els niguls, com si no es resignàs a acabar el seu dia, com si volgués acolorir les muntanyes de Calicant o els arbres del pinar de sa Coma.

Camín decidit cap a l’Auditori que hauria d’haver duit el seu nom pels carrers de la meva infantesa. El Molí d’en Fraret, restaurat, fa encara aquella olor de pedra vella i menjada. Arrib prest a l’Auditori, predisposat a viure una nova nit històrica. Sec a la fila sis. Devora jo un militant del Partit Popular. Deu haver sentit que feien un homenatge popular a l’Auditori de Manacor i deu haver dit a la dona: “No hi podem faltar”. O tal volta és que Guillem d’Efak té la singular capacitat de fer comprendre i sentir que som i qui cal que siguem a tots els mallorquins, els d’un costat i els de l’altre.
L’Auditori està radiant. Més de vuit-centes persones l’estiben i els responsables del teatre han habilitat un centenar de cadires a banda i banda de l’escenari. Bartomeu Mestre, Balutxo, comença la història de Mallorca en cançons escrita per Guillem d’Efak. L’aire és expectant i Mestre s’agafa fort al micròfon per mitigar un lleu tremolor de mans que la tensió del moment sembla fer inevitable. D’actualitat rabiosa, els versos del bruixot de cafè amb llet, insisteixen a recordar-nos l’evidència: “Això gira malament, cantaven els mallorquins”. “Llengua, terra i cultura són banals, no hi creu ningú”, aquesta és la Mallorca que pintava Guillem d’Efak fa quatre dècades. Aquesta és la Mallorca d’avui: “El ciment és la cara, el conradís és la creu”. Balutxo fa la rapsòdia en to solemne i greu, asseverador. És, també, la de Guillem d’Efak, una Mallorca plural i diversa, però indiscutiblement mallorquina: “Cristians i xuetes, jueus i sarraïns, a les Mallorques eren mallorquins: la mateixa parla i tres religions”.
A poc a poc, Mestre i la Banda de Música de Manacor, avui ocasionalment dirigida per Pere Siquier, van incorporant un crescendo a la rapsòdia, que arriba a un primer punt culminant en recitar les desenes de llinatges mallorquins que expliquen la catalanitat més pregona dels habitants d’aquesta illa: Valls, Sureda, Vic, Blanes, Perelló, Rosselló… La raó fa créixer la ràbia i Mestre s’infla a mesura que s’inflen les evidències per acabar cridant “aquesta terra és nostra! que ho sapin els senyors”, que provoca un aplaudiment general. Estic temptat de girar-me cap al meu veí de seient, el militant popular, que també fa mamballetes de forma discreta, i demanar-li què ha entès, ell. Però em limit a anotar la idea en una plagueta que duc. Hi anot també, que el crit final de Balutxo m’ha provocat, indubtable, la primera pell de gallina del vespre.
Arribarà després un dels meus poemes preferits de D’Efak. Rapsodiat per Mestre i ballat amb delicadesa en un espai escatimat per una dansarina que mou gràcilment el cos entre els metalls lluents dels instruments, “Ara l’amor me diu que és primavera” omple de flors rebels el nostre calendari d’anit.
Bartomeu Mestre té ara al costat Biel Majoral. El felanitxer enceta rapsòdia: “Sa cançó que escoltareu”… El mestre de mestres algaidí comença amb suavitat, amb aquella veu agredolça rescatada de mil·lennis enrere, amb aquells ulls enclotats i aquella mirada penetrant, carismàtica. Majoral canta amb el puny estret, a baix, com qui conté la ràbia o el vòmit. “Tots eren manacorins… els condemnats, i els botxins”, canta Majoral. Clourà com sempre el rapsode i com sempre que el sent jo escoltaré per veure quina variació proposa on diu: “Que demana a déu que el poble no tengui mai més tirans, i que mai més no hi hagi guerres ni lluites entre germans”. Balutxo canvia el “déu” pel “món” i diu que les lluites no han de ser entre germans, sinó “entre els humans”. En el fons, però, diuen els qui el conegueren que Guillem d’Efak hauria preferit uns versos més atrevits: “I que si hi torna a haver una guerra, la guanyem els catalans”. I torn a sentir-me temptat de girar-me cap al company de cadira, el militant popular, per veure meam què ha entès, aquí ell.
L’altre poema de D’Efak que no puc esborrar del capet, supòs que per proximitat geogràfica és el que es demana d’on ve aquella “olor de pi i de panades, del pinar de sa Coma o del forn de Ca ses Tianes”. Sí, jo l’he sentida, gairebé des de ca nostra, l’olor del forn de ca ses Tianes, que avui roman tancat, com un taüt ple de terra de mata per fer-hi créixer les flors del record. La melodia de Sant Antoni que hi posa de fons la banda, acaba de teixir la inevitable complicitat amb un públic rendit a l’evidència.
Maria Rosselló cantarà també “Els infants”, en versió de Joan Martorell. Ni els músics de la banda que hi ha damunt l’escenari no poden evitar d’esbossar un somriure tendre en sentir les paraules de D’Efak a través de la veu de la soprano manacorina: “La vida és així, teixir i desteixir”. Uns apunts de guitarra de Delfí Mulet, acaben d’encendre els llums que senten els infants, la música que veuen.
Torna Biel Majoral per cantar el Vou-veri-vou per no dormir que li llegà Guillem d’Efak des del llit de mort. “Què fan, els joves?”, li demanava des de l’hospital el bruixot manacorí. “Estimen el país, la llengua?”. Majoral explica l’anècdota amb emoció i l’eleva a la categoria de mite. El mestre de mestres cerca amb l’esguard la mirada del públic, desafia, provoca, exalta. “Per qui hem de passar pena és per nosaltres, però pels joves… Ca! O no són els joves els qui han organitzat aquest homenatge, o no són…”. Una ovació espontània i inevitable l’interromp mentre ja parlava girat també cap als joves de la banda. Devora jo, els polítics també aplaudeixen. Somriuen amb una falsa condescendència que no pot camuflar l’enveja la vergonya o l’enveja o simplement l’apatia amb què viuen i perceben la nit. Acabarà després, Majoral: “Aquesta cançó la va escriure des de la ràbia que provoca ser una terra ocupada, des de la reivindicació per la lluita i amb la tendresa i les ganes de generar vida que ell sempre tenia”. I començarà a cantar amb un fil de veu, com una mare que no haguéssim tengut mai, aconselladora, tendríssima però alhora implacable: “Fes-te enfora becadeta”, canta, mentre se’m descarrega la segona pell de gallina de la nit. “Això que diuen Espanya, ja fa temps que està podrit”, i em torn a girar cap a l’amic militant, que escolta impertorbable, o “impasible el ademán”, que diria aquell. Majoral es gira, dóna l’esquena al públic i canta ara adreçant-se als joves de la banda: “Els bons fills de Mallorca amb cançons no els fan dormir”. Primer espireig als ulls del vespre. Majoral està ara ja imparable. Assenyala el públic amb el dit índex, gairebé com si ens fitàs un per un: “Fes-te enfora, becadeta”, per acabar cloent el puny: “Que no és hora de dormir!”. Ovació tancada.
Només queda temps per a l’apoteosi. La introducció instrumental ja ens anuncia els tocs simfònics d’una simfonia del nostre nou món, del nostre nou país, lliure i sobirà, arrelat en la història, en la seva història, alat en el futur, en el seu futur. “Siau qui sou, mallorquins!”, i el públic s’alça de les cadires per aplaudir. Amb rostre seriós i un ritme de mamballeta lleugerament inferior al de la mitjana, també el meu company de seient. I jo mossegant-me la llengua. Inevitable el bis, el farem ara tots, amb Maria Rosselló i amb Pere Siquier dirigint de cara al públic, cantant amb el públic. “Llum!”, demanen des del públic per poder seguir la lletra de la cançó en el programa de mà. Les veus se senten créixer com un poble que creix segur d’ell mateix. “Siau qui sou, mallorquins!”.
Enmig de la creença en nosaltres mateixos ens aixecam una altra vegada de les cadires per aplaudir sense fissures. Jo partesc aviat, el primer, segurament. Defora els joves de Xítxeros amb Empenta, els joves que estimen el país i la llengua, dibuixen amb espelmes els 20A20D (vint anys vint dies), com si ens volguessin donar la llum que no teníem per llegir una lletra que hauríem de saber tots de cor. Gràcies, Xítxeros, per aquesta lliçó de coratge, de dignitat i de fermesa. Avui hem fet una passa més cap a la llibertat.

dissabte, 14 de febrer del 2015

Participa en la Nit de les Lletres Catalanes

L’esdeveniment tindrà lloc el dijous dia 19 de febrer de 2015 a les sales de la Societat Coral el Micalet

Després d’uns anys de parèntesi, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana(AELC) ha decidit reprendre de nou, en la seua setena edició, la Nit de les Lletres Catalanes, una idea del malaguanyat i polifacètic Simó Aguilar que, des del Club “A la Nostra Marxa”, va iniciar l’any 2002. En aquesta iniciativa, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) col·labora, en coherència amb el nostre objectiu de promoció de la llengua i la cultura, i és per això que us informem de l’acte i us convidem a participar-hi.


ACPV / València


L’acte està obert a qualsevol persona interessada en la literatura catalana actual i consistirà en la presentació de les novetats literàries d’aquells escriptors i escriptores que ho desitgen, un sopar popular i una mostra dels llibres presentats, que es podran adquirir amb la signatura dels autors.


Tots aquells que heu publicat algun llibre de qualsevol gènere literari durant els anys 2013 o 2014 (o que l’acabeu d’editar) hi podreu participar en la presentació de les vostres obres. Quan confirmeu la participació, ens heu d’indicar el títol del llibre que presentareu i l’editorial on s’ha editat, abans del 31 de gener, per tal d’adquirir-ne exemplars i fer-ne la mostra.

L’esdeveniment tindrà lloc el dijous dia 19 de febrer de 2015 a les sales de la Societat Coral el Micalet (c/ Guillem de Castro, 73) i començarà amb un sopar a les 20.30 hores, per continuar amb la presentació de les novetats literàries  per part dels seus autors. Durant la sobretaula,els comensals podran gaudir d’una mostra dels llibres presentats i de la compra i signatura d’exemplars.

La novetat d’aquesta edició és que l’AELC organitza l’acte, amb la col·laboració d’ACPV, la Societat Coral El Micalet, i la llibreria Tres i Quatre, que s’encarrega de la mostra i la venda de llibres.

Apunteu-vos-hi i gaudirem d’una trobada en què, a més d’espectadors, podrem ser-hi protagonistes, a banda de fruir d’un bon sopar en bona companyia.

Com? Posant-vos en contacte amb l'oficina de l'AELC (telefonant al 93 302 78 28 o enviant un correu a aelc@escriptors.cat) per confirmar la participació i reservar el sopar fins al 8 de febrer (15 € per persona que caldrà abonar al c/c de l'AELC - ES50 2100 0900 9902 0871 9337). Òbviament, podeu anar-hi acompanyats..

dijous, 12 de febrer del 2015

QÜESTIONS DE LLENGUA: Estat espanyol: drets humans o drets dels castellans? ... i MÉS

L'estat espanyol practica un supremacisme lingüístic que, alhora que garanteix els drets d'uns ciutadans, limita greument o impedeix del tot els d'uns altres.

Ferran SuayLa sessió d'avaluació del respecte als drets humans a l'estat espanyol tingué lloc a Ginebra el 21 de gener. Es tracta d'un examen periòdic (Universal Periodic Review) que formalment té l'objectiu de monitoritzar el grau de respecte que cada estat observa en relació amb aquests drets.

Com calia esperar, l'exposició del representant espanyol, el secretari d'estat d'Afers Exteriors, Ignacio Ybáñez, fou un exercici d'autocomplaença, en què fins i tot arribà a traure pit pel fet que l'estat espanyol reconeix el matrimoni entre persones del mateix sexe. Com tothom sap, el seu partit s'ha oposat aferrissadament a aquest dret que, de fet, fou aprovar en una legislatura anterior i sota govern d'un altre partit.

També va dir que l'educació, a Espanya, és inclusiva, igual, obligatòria i gratuïta. La pregunta que, òbviament, ni formulà ni respongué, és per a qui és igual? No ho és, per exemple, per als valencians, que no tenim el mateix dret d'accedir a una educació en el nostre idioma, de què sí que gaudeixen els castellans. També els que viuen al País Valencià, mentre que milers de famílies valencianes, que han expressat el desig d'educar els fills en els programes d'immersió lingüística, no ho poden fer perquè la Conselleria d'Educació no sols no dota les línies educatives que es demanen, sinó que en tanca algunes (tantes com pot) de les que hi ha obertes.

Més decebedores van ser les successives intervencions dels representants dels estats. Dins una tonalitat d'exercici de la diplomàcia, que solia incloure un grau elevat de condescendència, ni un sol delegat dels que prengueren la paraula no va esmentar el respecte als drets lingüístics. A tot estirar, hi havia alguna referència a drets culturals, que s'emmarcava fonamentalment en el respecte als drets dels migrants, i contenia sovint referències a la llibertat religiosa.

Això sí, no em va semblar que la percepció general que hom té d'Espanya fos la d'un estat d'excel·lència democràtica. Molts dels intervinents van fer esment explícit de les tortures, la incomunicació de llarga durada dels detinguts, l'ús de força excessiva per part de la policia i la brutalitat de les accions dutes a terme a les infaustes fronteres de Ceuta i Melilla, contra migrants desarmats i indefensos.

També hi abundaren les recomanacions de combatre amb molta més eficàcia els delictes d'incitació a l'odi i la xenofòbia, que no contenien cap referència explícita a la catalanofòbia extrema que es podria constatar ben fàcilment amb una simple mirada a molts diaris espanyols, i que podria ser la porta d'entrada als grans absents de la sessió d'ahir: els drets lingüístics.

Sembla que a l'ONU no hi ha consciència que els drets lingüístics formen part dels drets humans. I resulta ben curiós, perquè és difícil d'imaginar l'exercici efectiu de la majoria d'aquests drets sense el recurs a un idioma o un altre. Com és possible d'accedir a l'atenció sanitària o a l'educació en una no-llengua? Hom pot exercir la llibertat de culte sense recórrer a l'ús de cap idioma? I l'educació: és universal perquè s'imparteix sense usar cap de les més de 6.000 llengües que fem servir els éssers humans?

Tot i que durant la sessió, només els estats tenien dret a l'ús de la paraula, posteriorment hi hagué una conferència de premsa en què, en tant que membres de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), els representants d'Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana i la Mesa pola Normalizacion Lingüística gallega, vam poder exposar el nostre punt de vista, i comunicar als presents que l'estat espanyol practica un supremacisme lingüístic d'alta intensitat.

El castellà gaudeix a Espanya d'un estatus legal superior, que converteix, de fet, els seus parlants en ciutadans amb més drets que els altres. Entre aquests altres hi som nosaltres, els catalanoparlants, per molt que el nostre idioma tinga un estatus cooficial en gran part dels territoris on es parla (no en tots: vegeu el cas de la Franja). També hi ha, però, qui està encara pitjor, com passa amb aragonesos o asturians, que no tenen reconegut cap estatus legal.

En definitiva, però, no hi ha una diferència essencial. Estatus cooficial o no, tot es converteix en lletra morta quan són les institucions i els funcionaris qui cometen la major part dels abusos lingüístics. Els jutjats que haurien d'actuar com a garants dels drets humans figuren entre els organismes que més violen els drets lingüístics dels ciutadans que prefereixen usar un idioma distint del castellà, prescindint olímpicament de l'estatus legal que tinga. Les forces policíaques, davant les quals hauríem de presentar queixa si considerem que algú ens falta al respecte en virtut de la nostra opció lingüística, arriben a assaltar i lesionar físicament persones que han gosat de parlar-los en català. Si això no és supremacisme, quina actitud hi ha en el món que siga mereixedora d'aquest nom?

És per això que hem d'acudir a instàncies internacionals, perquè l'estat espanyol no ens considera iguals. Perquè l'estat espanyol practica un supremacisme lingüístic que, alhora que garanteix els drets d'uns ciutadans, limita greument o impedeix del tot els d'uns altres. Espanya confon drets humans amb drets dels castellans, i és així com li ixen els comptes i es presenta davant de l'ONU com a estat de dret. Podria ser veritat si no fos que els drets humans els han d'exercir les persones, i que, per a la immensa majoria de les seues activitats, les persones parlen. I és impossible de parlar en un no-idioma. O parlem en una llengua o en una altra. I els drets humans haurien de ser comuns a tots els humans i, per tant, a tots els parlants, i no únicament als de la llengua que ells consideren superior.

Recordem que el llenguatge és un producte del cervell humà. Probablement, un dels més sofisticats i evolucionats que hem estat capaços de fabricar. I que, de la mateixa manera que tots els humans tenim un cervell, tots els pobles humans han estat capaços de generar una llengua. I igual que els nostres cervells són equivalents i el grau d'humanitat de tots els pobles del món, idèntic, els idiomes són equivalents i els drets de què han de gaudir els seus parlants han de ser els mateixos. 

Ferran Suay (@ferransuay), Departament de Psicobiologia de la Universitat de València

font: http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4228309/espanyol-drets-humans-drets-castellans.html



L'ALGUER
Àngel Maresca: ‘Per a salvar l’alguerès cal un miracle: que la gent docta el parli per moda’



PAÍS VALENCIÀ

  1. ACPV denunciarà el supremacisme lingüístic de l'estat espanyol a l'ONU
  2. ¿I la llengua?
FRANJA

  1. La societat civil planta cara a l'últim atac del govern de l'Aragó contra el català
  2. Reclamem un estatus digne pel català a la Franja
  3. No hi volen la llengua catalana
PRINCIPAT

  1. Esteu segurs que no faran servir l'oficialitat del castellà com una arma en contra?
  2. La llengua cooficial
BALEARS

  1. La política lingüística del Govern Bauzà

dimarts, 10 de febrer del 2015

PROVA (ACTUALITZADA) DE LA CONSPIRACIÓ DE PACO CAJA I ALBERT RIVERA PER EXTERMINAR LA LLENGUA CATALANA.

Font: http://www.directe.cat/noticia/386670/la-guerra-contra-la-llengua-de-ciudadanos-al-descobert

La guerra de Ciudadanos contra la llengua al descobert

Un document de Francisco Caja enviat a Albert Rivera al que ha tingut accés el directe.cat revela l’objectiu de Ciudadanos de crear tensions socials amb la llengua i de retornar el català a la situació de 1978

Fotografia del document a què ha tingut accés Directe!cat
El maig de 2011 el president de Convivència Cívica, Francisco Caja s'adreça al president de Ciudadanos, Albert Rivera, per tranquil·litzar-lo. Mesos abans es produïa la primera gran manifestació del 10-J contra al sentència de l’Estatut i 1,5 milions de persones sortien al carrer per reclamar la independència. Caja diu a Rivera que estigui tranquil que FAES i Denaes els ajudaran a aconseguir que el 2013 o el 2014 milers de pares es revelin contra la immersió lingüística, però que de moment “costa molt que els pares es moguin” perquè veuen molt violent “marcar” els seus fills. Caja li retreu que no busqui acords amb “Alícia” i explica a Rivera que el moment estratègic de “noquejar” el català i “retornar-lo a les masies” vindrà amb el moment polític i augura que entre tots retornaran el català a la situació de 1978, és  a dir, “matar-lo de gana i desproveir-lo del prestigi que ha obtingut a costa del castellà”.

La via Ulster a través de la llengua
Caja augura que CiU i ERC es posaran d’acord en l’aventura “secessionista”, però que “l’aventura independentista es podrà descarrilar amb facilitat des de l’estat , amb o sense intervenció militar”, i afegeix que fins i tot en el cas que la secessió anés endavant, la llengua seria una eina formidable “per fulminar el nou estat” perquè tindrien “un camp abonat per a la  revolta” en el moment en que els separatistes moguessin fitxa per “imposar el seu idioma”, i assegura que encara que els d’ERC passin del tema, això és pura estratègia. “Llavors serà una arma considerable per desestabilitzar “l’estadet” català de cartró pedra”, perquè se’ls hi anirà la mà en voler corregir la debilitat de l’idioma per la falta de natalitat que tenen.


A l’espera de l’esclat de la majoria castellanoparlant 

Caja assegura que “la dona catalana, tan sensual ella, els ha sortit estreta a l’hora de parir” i assenyala queserà llavors “que els ho farem pagar” i la profecia de Don Leopoldo sobre l’aportació de la immigració prendrà cos i la població majoritàriament castellanoparlant “esclatarà”. Caja argumenta que això serà així per la comoditat de la població amb el castellà i la incomoditat amb el català, que farà que la gent es rebel.li.



Rivera, l’escollit per rematar la feina que Franco no va acabar 

Caja continua la missiva mostrant-se convençut que tard o d’hora el castellà tornarà a “senyorejar” a Catalunya, i no només als tribunals  i a l’economia, i diu a Rivera que el seu paper en aquesta “noble escomesa” serà decisiu i que “Ciudadanos ha de ser el màxim beneficat de la guerra de la llengua. Una guerra que guanyarem contra els que volen imposar un idioma del passat que, per desgràcia, Franco no va acabar de posar al seu lloc”.
Els àngels exyterminadors. Paco Caja, segón per l'esquerra.



L’acte del teatre Goya colofó de la catalanofòbia 

Caja s’acomiada de Rivera explicant que aquestes “reflexions” són per tranquil·litzar-lo i que aviat es veuran.Gairebé un any després, Ciudadanos, el PP, Convivencia Cívica i altres entitats espanyolistes van pactar el camí per acabar amb la immersió lingüística, en un acte ple de violència dialèctica que va omplir el teatre Goya. Francisco Caja en l’acte va assegurar que “La immersió lingüística és de totes totes incompatible amb la democràcia”, i Rivera sentenciava que: “Hem tingut mala sort, els catalanoparlants i els castellanoparlants, perquè quan s’agafa una llengua, una raça o una religió com un patró únic s’exclou a part de la població”.

Reproduim la missiva de Caja a Rivera que explica el perquè de tot plegat:


Albert,

Como veo que tienes el mv desconectado, te quiero enviar esta reflexión para que estés más tranquilo. Claro que depende de nuestra capacidad de convencer a más padres. Hacemos lo que podemos, Albert. Cuesta mucho que los padres se muevan. Tantos años de inmersión han creado una inercia y los padres ven muy violento "marcar" a sus hijos así. Para el año 2013-2014 creo que podemos contar con varios miles de padres en esto. La FAES y DENAES nos han prometido ayuda. Ya te cuento. Por cierto, ya sé que no estás de acuerdo, porqué tu no buscas más amplios acuerdos con Alicia. Pero creo que, estratégicamente, el momento de noquear al catalán y devolverlo a las masías vendrá con la evolución del momento político. Porque estos van en serio.  -Es evidente que Mas y  ERC van a llegar a un acuerdo para su aventura secesionista.  Y creo que el momento llegará rnmediatamente después de la suspensión de la autonomía. O  sea que  tampoco tendremos que  esperar tanto.  Creo que  una  deriva independentista se podrá descarrilar fácilmente desde el Estado, con o sin intervención militar. No nos van a dejar tirados a los defensores de España. Entre todos, devolveremos al catalán a su situación anterior a 1978. Es decir, matarlo de hambre y despojarlo del "prestigio" que ha obtenido a costa del castellano. Incluso si la secesión fuera adelante, pienso que el tema de la lengua  sería una  herramienta   formidable para  fulminar  el  nuevo  "estado"  resultante.


Tendríamos un campo abonado para la revuelta en cuanto los separatistas movieran ficha para imponer su idioma. Incluso algunos dirigentes catalanistas que se fijan en el idioma que hablan los jóvenes (incluso habiendo pasado por su escuela) te confiesan que sin Estado propio, le queda poco tiempo al catalán). Y  ese paso lo darán por mucho que hoy los de Esquerra parezcan pasar hoy del tema. Pura estrategia. Entonces será un arma considerable para desestabilizar el nuevo estadillo catalán de cartón piedra. Se les irá la mano al querer corregir la debilidad de su idioma por la falta de natalidad que tienen. La mujer catalana, tan sensual ella, pero que tan estrecha les ha salido a la hora de parir…. Será entonces que se lo haremos pagar y se cumplirá la profecía de Don Leopoldo sobre la aportación de la inmigración. Entonces la población mayoritariamente castellanoparlante, estallará. Y si no, al tiempo. Esto no será como Estonia y Lituania, donde a los rusos se les paró los pies. Y no será así porqué la comodidad que tiene la población con nuestro idioma, y su incomodidad con el catalán, hará que la gente se rebele..Más tarde. o más temprano, el castellano .volverá a señorear en Cataluña. Y no sólo en los tribunales y en la economía.  Y no tengo duda de que tu papel en tan noble encomienda será decisivo. Tienes a la gente de CCC contigo. A su vez, es evidente que C's debe ser el máximo beneficiario de la guerra de la lengua. Una guerra que ganaremos contra los que nos quieren imponer un idioma del pasado que por desgrac1a Franco no acabó de poner en su sitio.

Te envío estas reflexiones sólo para que estés más tranquilo. Y nos veremos el viernes ¿no?

Abrazo, Paco





Enllaç noticia :




+ INFORMACIÓ RELACIONADA DE LA TRAMA: