Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 30 de setembre del 2013

ELS ATACS DE BAUZÁ A LA LLENGUA DAVANT EL TRIBUNAL EUROPEU DELS DRETS HUMANS

M.A. Font i Magda G. Crespí,
al Parlament Europeu amb Raül Romeva
El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes Balears - Intersindical, l'Assemblea de Mestres i Professors de les Illes Balears, i Drets Humans Mallorca han iniciat els primers passos per tal de denunciar l'actual política d'extermini del català del govern balear, davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.
Les representants d'aquestes entitats, han sol·licitat un primer informe jurídic, al qual Enllaçats No Acatem ha tingut accés, i que us presentem més avall.
Es dona el cas que les dues primeres entitats ja van denunciar el cas balear davant l'Intergrup del Parlament Europeu l'any passat. Aquesta intervenció va provocar que el President de l'Intergrup enviés una carta cridant l'atencióJ.R. Bauzá i comprometent-se a fer un seguiment del cas.
Precisament aquesta tardor tenen prevista una altra intervenció davant la instància europea, aquesta vegada acompanyada d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA per fer extensiva la denúncia lingüística al conjunt dels Països Catalans ocupats per l'estat espanyol..
El salt qualitatiu de l'acció política a la probable acció judicial ve donat per l'autoritarisme amb què el govern balear en general, i el seu president J.R. Bauzá en particular, han gestionat la crisi esdevinguda per la imposició del decret TIL.
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA en representació de la quarantena d'entitats de tots els territoris que l'impulsaren, i amb més d'un miler d'entitats adherides al seu manifest fundacional, decidirà en el proper plenari la possibilitat de sumar-se a la denúncia davant el TEDH.
Accés a l'informe jurídic en format PDF
________________________________________
FONT: http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/09/els-atacs-linguistics-i-culturals-de-bauza-es-jutjaran-al-tribunal-d-estrasburg-38000.php
CRISTINA POLLS27-09-2013
Els atacs lingüístics i culturals de Bauzá es jutjaran al Tribunal d'Estrasburg
Tres organitzacions de les Balears denunciaran al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg les iniciatives de Bauzá.

Ma. Font (STEI-i) i
Magda González (Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears)
Els atacs lingüístics i culturals de José Ramón Bauzá a la llengua i a la cultura catalanes seran jutjats pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Drets Humans de Mallorca, l'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears i el sindicat STEI-i, presentaran la pròxima setmana davant d'aquesta institució una denúncia penal.

Aquestes tres organitzacions, després de consultar els seus assessors jurídics, han rebut un informe que els confirma què les actuacions que està realitzant el Govern del Partit Populara les Illes són “clarament constitutives de delicte”. La llei de símbols, el Decret de tractament integrat de llengües (TIL), la suspensió de sou i feina a tres directors d'institut, la llei de convivència o les detencions a joves que només exercien el seudret a vaga, són algunes de les iniciatives del Govern balear que aquestes tres organitzacions portaran al Tribunal d'Estrasburg.

En l'àmbit educatiu, l'Executiu de Bauzá s'haurà d'enfrontar a l'acusació de “Denegació discriminatòria d'una prestació de caràcter públic, com és el dret a rebre l'ensenyament en llengua catalana, delicte previst i tipificat en els articles 511 i 512 delCodi Penal”.

L'acusació de prevaricació també serà una de les denúncies tal i com està previst i tipificat als articles 404 i 409 del Codi Penal, “pel dictat d'un nou text normatiu el dia 6 de setembre a fi d'implantar el Decret de llengües, es va aprovar una nova normativa que no reuneix els requisits per a això com és el d'urgència”.

També hi ha lloc per a l'acusació de la malversació de fons públics pels doblers públics que s'està emprant “en les campanyes d'autopublicitat que el Govern està duent a terme aquests dies en premsa en pro del Decret de llengües”.

Entre els drets que hauria violat l'Executiu de Bauzá hi ha el de la llibertat de pensament, de consciència i de religió; el de llibertat d'expressió; el de prohibició de discriminació, tots ells consagrats en el Conveni per a la Protecció dels Drets i Llibertats Fonamentals.


dissabte, 28 de setembre del 2013

SETGE A LA LLENGUA


Josep-Lluís Carod-Rovira
Em dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica. Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més, feliçment!


______________________________________________________
L’oficialitat de la llengua catalana i el reconeixement de pròpia per als seus territoris va ser un pas legal molt important en el seu moment i així quedà establert en els diferents estatuts d’autonomia al Principat, les Balears i al País Valencià, aquí amb el nom popular de “valencià”. A l’Aragó, tant el català de la Franja com l’aragonès, van quedar en l’anonimat ambigu d’un redactat totalment poruc i inapropiat. Tot plegat formava part del bloc constitucional (constitució espanyola+estatuts d’autonomia), si bé la constitució tenia i té la singularitat que, un cop esmentat el castellà com a “llengua espanyola oficial de l’Estat”, no fa al·lusió al nom de cap idioma més. Es tracta de quelcom insòlit en un text constitucional, ja que establia l’oficialitat d’altres llengües en el futur, segons el que diguessin els estatuts d’autonomia, llavors encara tots per aprovar. El caràcter insòlit del precepte legal consisteix en el fet que aquesta és l’única constitució del món que atorga el caràcter d’oficial a un seguit de llengües de les quals en cap moment no se n’especifica el nom ni el nombre, no se sap ni quines són ni quantes. Portant la literalitat de l’article a l’extrem, s’hauria pogut donar el cas que, a més del castellà oficial a tot l’estat, com que qualsevol comunitat autònoma tenia dret a adoptar l’oficialitat d’un segon idioma, però en no especificar la constitució quins idiomes són susceptibles d’aquest reconeixement legal, Cantàbria, posem per cas, hi hauria pogut adoptar l’armeni, el turc o el francès. Per sorprenent i paradoxal que pugui semblar, això va així. No és ni més ni menys que el resultat d’un marc legal a qui fa tanta nosa la diversitat lingüística interna de l’estat que prefereix ignorar-la i, sobretot, no donar-li el rang legal de posar els noms i cognoms de les diferents llengües de l’estat a la constitució, simplement perquè no les assumeix com a pròpies.

Tot i la “doble oficialitat”, que vol dir dues llengües oficials de manera separada i independent l’una de l’altra, ben diferent a la “cooficialitat”, dos idiomes inseparables que han de figurar junts a tot arreu, l’hegemonia del castellà ha continuat.  Té a favor seu la inèrcia del seu ús exclusiu a la vida oficial durant segles i ser vista encara com la llengua important i del poder, enfront d’un català prohibit un cop i un altre i al qual amb tanta facilitat renuncien la majoria de catalanoparlants davant un interlocutor d’una altra llengua, sigui o no castellanoparlant i entengui o bé no el català. La presència ínfima del català a la vida judicial, al cinema, a l’àmbit socioeconòmic o a l’etiquetatge dels productes bàsics de consum (alimentació, neteja i higiene, electrodomèstics), reforça el seu caràcter d’idioma menor, menys important, no utilitzable per a segons quins usos i funcions, a diferència del castellà, idioma important i present en tots els àmbits de la vida pública i que, d’altra banda, tots els catalans coneixen . Els governs valencià i balear, d’altra banda, demostren en els seus usos i tries lingüístiques, cada dia, el seu menyspreu més absolut cap a la llengua pròpia del país, fins i tot segons la legalitat vigent, amb un ús provincià i diglòssic del castellà per a pràcticament tots els àmbits i situacions, incloses declaracions governamentals, conferències de premsa i activitat parlamentària.

La inferioritat legal del català i l’ús subordinat i secundari que se’n fa, sempre a benefici del castellà amb qualsevol pretext o bé sense, ve ara acompanyat de l’ofensiva contra la identitat de la llengua comuna, fora del Principat. Llevat d’Andorra i Catalunya Nord, on a la llengua sempre s’hi han referit com a català, les coses van mal dades a la resta de l’àrea lingüística. A l’Alguer en diuen “alguerès” i fora d’uns quants que naveguen sovint per l’oceà de les ambigüitats, per interessos personals, no se’n discuteix la filiació filològica. A les Balears, el govern hi mena una ofensiva amb tota la regla contra el català, el seu ús normalitzat arreu i, darrerament, utilitza barroerament la legítima i evident realitat dialectal per alçar el dialecte contra la llengua, mallorquí enfront de català, menorquí o pla contra català, etc. I ho fan amb total impunitat i sense cap sentit del ridícul científic o institucional. Perquè, de fet, no sols neguen el nom de la llengua, sinó que no n’opten per l’ús. La realitat que els deslegitima és que no promouen l’ús del “mallorquí”, el “menorquí”, l‘“eivissenc” o el “formenterer”, sinó, ras i curt, la seva substitució pel castellà. Se’ls veu, doncs, el llautó. En un atac de ràbia contra la llengua i el seu nom, tenen la gosadia de referir-s´hi, com “l’altra llengua cooficial diferent del castellà”, com a forma estúpida, conscient i militant d’evitar-ne el nom. El mateix passa a l’Aragó, on el govern ha arribat fins al deliri d’inventar-se una llengua nova, fins ara desconeguda per la ciència lingüística internacional i que no s’ensenya a cap universitat del món, començant per la de Saragossa. I, per arrodonir la jugada, unes Corts Valencianes amb escons ocupats per un nombre destacat de diputats imputats per presumpta corrupció, acaben d’aprovar que el “valencià” és, de fet, iber i ja fa milers d’anys que es parla! Faria riure si no fos que fa plorar... de vergonya. És com si, un dia , se’ls ocorre també d’aprovar que la terra no és rodona sinó plana o bé de legislar contra la llei de la gravetat. L’actual revolta balear és un moviment simultani per la llengua, la dignitat i la qualitat de l’ensenyament, perquè avui hi són conceptes del tot indestriables.

Quan els adversaris de sempre del país, la cultura i la llibertat han vist que això de Catalunya podia anar de debò, hi han reaccionat en contra, més amb les vísceres que amb el cap. No en tenen prou amb la inferioritat legal de la llengua, ni amb la seva minorització en tants àmbits, sinó que ara han optat per la vacuna antisobiranista i anticientífica de no reconèixer la identitat de l’idioma, pensant que, si l’anomenaven “català”, això facilitava que, un dia, els que parlaven la mateixa llengua volguessin, finalment, formar part del mateix estat sobirà que el Principat. Solució, doncs, com a mesura preventiva de cara a un futur possible: negar l’evidència científica, dividir, fragmentar i, a l’horitzó, desconnectar totalment el País Valencià, les Balears i la Franja, de Catalunya. La concepció radial de les infraestructures i les dificultats de comunicació entre el Principat i el País Valencià en són una mostra pràctica i evident. Ells han vist clar què pot passar i estan invertint, de totes les formes possibles, perquè no passi. El problema no és que ho hagin vist ells. Em temo que el problema real és que no ho hem vist nosaltres, al Principat, i per això la indiferència i la passivitat davant tot allò que passa fora del tros de món que es troba entre Alcanar i La Jonquera són gairebé absolutes. Confio que, cada cop més, fem l’exercici d’obrir els ulls i parar les orelles per convèncer-nos d’una vegada que és del tot suïcida que el nostre futur es plantegi desvinculat i al marge de la gent d’aquells territoris que encara responen “bon dia”, quan els saludem amb un “bon dia” matiner.

dimecres, 25 de setembre del 2013

Comunicat de suport a Carles Mateu, condemnat a pena de presó per parlar en valencià

Des d'ENLLAÇATS NO ACATEM subscrivim i ens adherim públicament al manifest que ens fan arribar les companyes i companys de CASTELLÓ PER LA LLENGUA, perquè només des de la solidaritat, la unitat d'acció i la denúncia podrem posar fre a l'atac que l'estat espanyol, no ja només el PP, ha desfermat contra la llengua, la cultura i les persones catalanoparlants.
#TotsSomCarlesMateu #StopalaValencianofòbia #StopalaCatalanofòbia #Vagaindefinidadocents #TotsSomDIrectorsMaó 
Per enviar el vostre suport: castelloperlallengua@gmail.com

Comunicat de suport a Carles Mateu, condemnat a pena de presó per parlar en valencià

Les persones i entitats integrants de la plataforma 'Castelló per la Llengua' volem expressar la nostra solidaritat i el més rotund suport a Carles Mateu, veí d'Almenara condemnat a 6 mesos de presó per parlar en valencià en un control de la Guàrdia Civil, després que els agents el comminaren, de manera amenaçadora, a parlar-los en castellà. I tot plegat després d'un 'canvi de criteri jurídic increïble' que, segons l'afectat, l'ha portat a canviar de la posició de víctima d'un cas clar de vulneració de drets lingüístics a 'ser el delinqüent'.
Els actes de discriminació lingüística protagonitzats per agents dels cossos de seguretat de l'Estat s'han anat succeint els darrers temps, sense que cap dels nostres governants alce la veu contra aquests atacs flagrants als drets lingüístics dels catalanoparlants del País Valencià. És per tot això que Castelló per la Llengua demanem: 
  • Una revisió del procés judicial a Carles Mateu i la retirada de la condemna. Exigim accions del Govern de la Generalitat i del Síndic de Greuges per a posar fi a la reiterada vulneració dels drets lingüístics dels valencians, i l'aplicació de sancions als agents protagonistes de les agressions.
  • Emplacem el conjunt de la societat valenciana a participar de laconcentració de suport a Carles Mateu que tindrà lloc a Almenara aquest divendres 27 de setembre, a les 20:30h a la Plaça 8 de Març; i a signar la petició de retirada de la condemna.
Així mateix, encoratgem els nostres conciutadans a no arronsar-se davant de les discriminacions per la llengua que parlen i a denunciar-ho, sense por, quan en siguen víctimes. Defensem els nostres drets lingüístics, #TotsSomCarlesMateu!

Castelló per la Llengua

Castelló de la Plana, 25 de setembre de 2013

dilluns, 23 de setembre del 2013

QUÈ PARLAM?

Llengua o dialecte? Català o mallorquí?.

Reflexions de Francesc de Borja Moll a la Lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978 - 79 organitzats per l'Obra Cultural Balear. 

Hi ha prou raonaments i fets contundents, exposats clarament per  Francesc de Borja Moll en la Lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978-79 organitzats per l'Obra Cultural Balear, per aclarir els conceptes de llengua i dialecte i per fer evident que les diverses maneres que tenim de parlar a les Illes Balears no són més que diverses formes de parlar la llengua que compartim amb valencians, catalans, andorrans i algueresos. La realitat lingüística així ho demostra: ningú no pot negar que la llengua que parlam a les Illes és la mateixa que parlen a Andorra, a Lleida, a Girona o a Alcoi; de la mateixa manera que qualsevol persona veu que la llengua que es parla a Viena és la mateixa que a Berlín o que la de Washington és la mateixa que la de Londres.
La denominació "català" és l'essència del conflicte entre una part considerable dels nostres ciutadans, que prefereix anomenar-la "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" o "formenterer", sense que això suposi negar-ne la identitat i la unitat. O hi ha qualcú que creu que els illencs parlam tres o quatre llengües diferents? Un menorquí ve a Mallorca o va a Eivissa i s'entén perfectament amb els nadius d'aquestes illes, i això mateix succeeix a un mallorquí o un eivissenc que vagi a Menorca. Això és una prova clara de la identitat de la llengua entre les illes: a totes tres es parla el mateix idioma. I el mateix succeeix si un mallorquí va a Catalunya o un valencià ve a les Illes: també ens entendrem. És evident que hi ha un cert nombre de paraules especials de cada territori, però un parell dins un conjunt de mils no determinen una diferència d'idioma, sinó de dialecte.
Entre idioma i dialecte no hi ha diferència essencial, sinó únicament diferència de punt de comparació. Un dialecte és un sistema de signes orals que no es distingeix sinó accidentalment d'un altre, amb el qual forma, per tant, una mateixa llengua o idioma. És a dir, que el castellà de Burgos és una llengua si es compara amb el francès de Lyon, però és un dialecte si es compara amb el castellà que es parla a Santander o a Cuenca. Anàlogament, el mallorquí és una llengua si el comparam al castellà, al francès o a l'italià, i és un dialecte si el consideram en les seves peculiaritats respecte al gironí o valencià. Així queda clar que un dialecte no és una cosa inferior en dignitat a l'idioma, sinó la forma especial que l'idioma té en una àrea geogràfica determinada. I el mateix passa amb els subdialectes, que no són dialectes inferiors, sinó varietats d'un mateix dialecte (pollencí, manacorí, serverí,...). Totes són mallorquí, i pel fet de ser mallorquí, totes són català.
No ens ve de nou si deim que el toledà o l'andalús són dialectes del castellà o espanyol; així hi ha molts llibres escrits per filòlegs espanyols, com ara Dialectología española, dedicats a explicar les diferències de llenguatge que hi ha entre l'andalús i el murcià, entre el parlar de Logroño i el de Salamanca, etc. Per què, doncs, n'hi ha que s'enfaden quan feim aquestes reflexions aplicades al català? Potser confonen fets lingüístics i culturals amb fets polítics.
La gent que opina sobre llengua, sense tenir-ne gaire coneixement, es fixa únicament en el lèxic, en les paraules aïllades. Els fanàtics diuen que si usam gos i gat en lloc de ca i moix deixarem de parlar mallorquí. En primer lloc, no tenim cap necessitat ni obligació de dir gos i gat, però si aquesta és la reflexió, podríem proclamar l'existència d'una llengua diferent per a cada vila, perquè totes tenen paraules pròpies, només usades en aquella localitat. Anau a Sóller i sentireu mots combabaiana o aubaïna i altres que només sentireu entre sollerics; o anau a Manacor i sentireu paraules com nito i camiona. Implica això que solleric i manacorí són dues llengües?
D'altra banda, el mot gat és ben mallorquí, com ho demostra el fet de trobar-lo en una partida de locucions i refranys ben arrelats a Mallorca des d'antic: "El vetlava com un gat sa rata"; "De gat a gat no hi ha més que arpades"; "Qui no té més que un gat, amb aquell se combat", etc.
Per tant, no facem prejudicis per enganar o embullar més la troca.
No hi ha cap llengua químicament pura, sobretot si són llengües de països cultes i que tenguin tracte amb països veïns. El castellà s'ha apropiat centenars de paraules franceses, italianes i catalanes, i ni pels gal·licismes ni pels italianismes ni pels catalanismes ha perdut el seu caràcter idiomàtic propi; ben igual que el català no ha de perdre el seu caràcter pel fet de tenir mots del mallorquí, del valencià, de l'alguerès o del rossellonès. Això vol dir que una llengua no és una col·lecció de paraules, sinó que és un sistema, una estructura complexa.
El català, el castellà, el francès, l'italià, el portuguès, etc. són llengües romàniques, són el resultat de l'evolució o descomposició del llatí vulgar durant l'alta edat mitjana (entre els segles VI i IX). L'evolució de mots del llatí al català és la mateixa que del llatí al mallorquí, o menorquí i eivissenc: és una mostra més que parlam de la mateixa  llengua, de mil, de tres mil, de deu mil paraules que resultarien idèntiques en llenguatge de les Illes i en el de Catalunya. Aquestes paraules presenten diferències amb el castellà i una absoluta identitat entre el català i el mallorquí.
Per tot això, insistim que potser el conflicte és el nom del nostre idioma, però és superflu demanar si és justificat el nom de català aplicat a la llengua de Mallorca, Menorca i d'Eivissa. Si el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc formen un conjunt que s'identifica amb el parlar de Catalunya i que prové del fet d'haver-nos duit aquesta llengua els repobladors catalans, el nom de l'idioma és català, tan justificat com ho és el de castellà aplicat a l'espanyol de Ciudad Real, de Granada, de l'Argentina i de Mèxic, perquè Castella la Vella va ser el nucli impulsor de la reconquesta que propagà la seva llengua a l'Espanya meridional i a l'Amèrica espanyola.
Altre aspecte és la llengua escrita. Si en escriure per al públic cadascú escrigués exactament tal com parla en el seu poble, hi hauria tantes maneres d'escriure com pobles o comarques, i un diari de Valladolid seria difícil d'entendre per a un lector de Múrcia o de Sevilla, i una revista de Sóller per a un de Son Servera. La missió d'unificar la llengua en una varietat estàndard és reduir tant com sigui possible les divergències locals o regionals, de manera que un llibre o un periòdic escrit a Salamanca pugui ésser llegit còmodament a Guadalajara o Almeria. De la mateixa manera que puguem llegir un diari català i que els catalans trobin la mateixa comoditat en llegir els escrits d'un mallorquí, d'un menorquí o d'un eivissenc.
Molts pensen que aprendre català a l'escola significa renunciar a les paraules mallorquines que no s'usen a Catalunya i substituir-les per les del Principat. Aquesta creença és falsa. No hi ha cap gramàtica que mani dir gos ni gat ni noi en lloc de camoix i nin. Com hi podríem renunciar en nom del català, si camoix i nin són paraules completament catalanes?
A Catalunya han estat parcialment substituïdes per unes altres, però continuen essent tan catalanes com abans. En el diccionari de Pompeu Fabra, que molts pensen que exclou totes les paraules mallorquines no usades a Catalunya, hi trobarem els mots camoixnin, etc. Totes les paraules d'una comarca, si no són barbarismes innecessaris o deformacions incorrectes, tenen dret a ser usades en la llengua literària.
Podem usar legítimament mots com esclatasangespirafadrí i jugueta en lloc de rovellóespurna,solter o joguina; i fins i tot en el mateix territori n'hi ha que poden dir pèsolxítxero o estiragassó, etc.
En la morfologia verbal, les gramàtiques catalanes que s'usen a Mallorca ensenyen d'emprar les nostres formes cant en lloc de canto, i cantam i cantau en lloc de cantem i canteu. I els catalans no se'n queixen, perquè les formes cantcantamcantau són justament les catalanes clàssiques, que nosaltres conservam i ells han perdut.
Altre fet que retreuen els anticatalanistes baleàrics és que de vegades usam els articles el i la en lloc de es i sa. En podem fer aportacions, referents a aquesta qüestió. Entre mils d'aspectes que coincideixen entre català continental i mallorquí no significa res aquesta variant, i més si tenim en compte que es i sa són articles tan catalans com el i la, i que encara són emprats a la Costa Brava catalana, i que els pollencins usen eu i la des de sempre sense deixar de ser mallorquins. A més, l'article el i la és molt usat a totes les Balears en una llarga sèrie de paraules com el rei i la reina, el papa, el bisbe, el Bon Jesús, la Mare de Déu, el dimoni, la Seu, la mar, la terra, i una multitud de locucions: a la llarga, a les bones, a les males, a les fosques, a la fotrenca, etc.
D'altra banda, la substitució de es i sa per el i la en l'escriptura no és una imposició de cap gramàtic, sinó que és un ús i costum a les nostres illes des de sempre, des del segle XIII fins al XIX, en els documents oficials municipals i de tot orde, i en les obres literàries que no fossin de to vulgar. Això vol dir que existeix aquí una tradició constant, des de sempre, de posar el i la quan s'escriuen documents o obres literàries. El que diu que això són imposicions dels gramàtics moderns, demostra no haver vist mai cap document antic de les Illes Balears d'ençà que el rei En Jaume i els seus successors les van repoblar.
Molts de mallorquins presenten mossèn Alcover com a exemple a seguir en això dels articles el i la: diuen que ell sempre escrivia salat, però això també és fals. Només ho feia quan escrivia rondalles o altres coses de to dialectal o de pagesia; quan escrivia llibres de filologia, d'història o de religió, usava sempre el i la, fins i tot en les cartes particulars.
Insistim en la possible objecció. Tant al País Valencià com a les Illes Balears existeix una massa de públic que es resisteix a admetre el nom de "català" perquè creu que hi ha el perill d'imperialisme o d'un predomini de Barcelona o català central sobre el de les illes. Aquest recel existeix, i la consegüent antipatia contra els catalans, cosa injustificada. És normal que la normalització de la llengua literària s'hagi fet des de Barcelona, ja que és el català central el dialecte més estès i per ser Barcelona el centre de gravitació de la vida intel·lectual i literària del tot el país on es parla la nostra llengua: les normes surten dels lingüistes i aquesta classe sol habitar a les grans ciutats on hi ha els centres universitaris i la vida intel·lectual que permet l'organització de càtedres i acadèmies.
La normalització del castellà s'ha fet a Madrid, i la del francès a París, i això no ens ve de nou. Si es demostra que hi hagi una tendència a centralitzar la llengua estàndard adaptant-la a l'ús de Barcelona, depèn de nosaltres que aquesta tendència prosperi o no. Si tenim gent preparada i capaç de neutralitzar-la amb raons sòlides, podeu estar segurs que ens escoltaran. No es pot fer recessió per una simple aversió capritxosa i apassionada contra el nom de català.

divendres, 20 de setembre del 2013

UN DIA DE VAGA

Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Em dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica. Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més, feliçment!

«És evident que la vaga no pot durar eternament, però sí que hauria de poder-ho fer el suficient com per enviat un missatge clar de rebuig a la política de persecució del català»

La comunitat educativa de les Illes Balears duu a terme una vaga indefinida en els centres docents, a favor d’un ensenyament de qualitat, el qual no serà possible, entre altres coses, si cada cop més es va empenyent la llengua pròpia cap a la irrellevància més vergonyosa, com ha denunciat la mateixa Universitat de les Illes Balears. Una veritable marea verda i enllaçada s’ha ensenyorit de les escoles i mestres, pares, mares i alumnes es mantenen ferms en defensa dels seus drets bàsics. És més que penós que una societat hagi de plantar cara al seu govern, justament perquè aquest és qui condueix, amb ferotgia, el combat constant contra la dignitat i la normalitat d’ús de la llengua catalana. Deu ser aquest, segurament, l’únic govern del món, al costat del valencià, clar, que té com a objectiu prioritari esborrar tots els senyals d’identitat del poble al qual representa, començant per l’element més visible, característic i identificador, com és la llengua pròpia.

A la resta del país, en complicitat amb aquestes reivindicacions i recollint les iniciatives del moviment “Enllaçats per la llengua”, hi ha hagut tot de mostres de solidaritat, arreu del territori, de Girona a Elx, passant per Barcelona, Tarragona o València, entre altres indrets. En totes aquestes concentracions s’ha deixat ben clar el motiu de la protesta i la voluntat de solidaritat que cal esperar d’un mateix poble, quan una part d’aquest és agredit d’una manera tan barroera i directa. Han estat, sobretot, si bé no exclusivament, mestres, els protagonistes d’aquesta revolta cívica. I mai, aquest país, no podrà agrair prou als nostres mestres, en qualsevol punt del territori nacional, tot el que han fet, fan i faran, per construir una societat d’homes i dones cultes, preparats i amb consciència cívica, capacitats per accedir en condicions al futur mercat laboral i també per a esdevenir ciutadans aptes per a conviure en una societat democràtica. Sort en tenim, de comptar amb la qualitat humana dels nostres mestres i el seu exemple de compromís amb el país, la cultura i la llibertat.

La seva actitud se situa als antípodes dels alts càrrecs polítics i governamentals del PP “balear”, és un dir, que estan fent ostentació d’una arrogància estúpida, d’una altivesa grollera i d’una fatxenderia de barri, més pròpia d’altres latituds, justament d’aquelles de les quals depenen i a les quals, amb un provincianisme de dimensions còsmiques, presten la primera i única fidelitat, abans que al seu propi poble. Un diputat del PP ha arribat a presumir, en la millor línia històrica de la delació, que serà molt fàcil saber qui ha fet vaga i que, d’ara endavant, ja tindran, els noms i cognoms dels vaguistes perfectament identificats, per tal de poder dur a terme, impunement, les represàlies que considerin convenients. D’altres, a més, diuen que la vaga s’haurà d’acabar aviat, ja que els vaguistes no podran suportar per gaire temps, que els vagin retallant 100 euros del seu sou, per cada dia de protesta. Juguen amb el xantatge dels diners, en uns moments de crisi econòmica intensíssima, sense cap sentit de la dignitat més elemental, mentre ells no arrisquen i tenen el sou institucional assegurat i, com els fets han demostrat ben bé prou, alguns també alguna més i tot.

És evident que la vaga no pot durar eternament, però sí que hauria de poder-ho fer els dies suficients com per enviat un missatge clar de rebuig a la política de persecució de la llengua catalana, talment una croada obsessiva i personal, menada pel govern del PP. I també és ben cert que, sols, aquests mestres que avui representen la punta de llança de la nostra dignitat, no podran resistir gaire temps. És el moment, idò, que des de Catalunya i el País Valencià, els fem arribar un missatge clar que estem amb ells, que la seva lluita és la nostra i que estem al seu costat. Tant els que creiem en els Països Catalans com a l’única pàtria nostra, com els que, si més no, no tenen el més mínim dubte de l’abast de l’àmbit lingüístic i cultural comú i, per tant, de l’existència d’una comunitat catalana per la llengua, hem de ser ara conseqüents amb el que diem. I, al costat de les paraules, hi ha d’haver els gestos concrets. Cal que, ara en espècies, sentin el nostre escalf  i la nostra solidaritat.

Si per un dia de vaga, el govern del PP descomptarà 100 euros diaris a cada mestre, nosaltres també podem fer vaga, almenys un dia de vaga. Ben cert que, en molts casos, hi haurà qui no hi arribarà i aquest serà un esforç econòmic excessiu. Tant se val, si en comptes de cent, són menys. I tant de bo hi hagi molta gent que es pugui permetre, o que vulgui fer-ho, més d’un dia de vaga. Ara és el moment de poder demostrar que som un sol poble i que la seva llengua és la nostra i que, per això, responem solidàriament, perquè ens sentim també agredits, com a membres d’una mateixa comunitat lingüística, per a uns, i d’una mateixa nació, per  a d’altres, entre els quals em compto. Més enllà dels discursos, les manifestacions i les paraules, ara cal rascar-se la butxaca. Per això jo també faig vaga per la llengua i una educació de qualitat a les Balears. El sindicat majoritari d’ensenyament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, el STEI-i, juntament amb el moviment pioner “Enllaçats per la llengua”, han obert un compte corrent que funciona com a caixa de resistència per als ensenyants en vaga. És aquest i ens espera: 0081-0268-24-0001564159!

dimarts, 17 de setembre del 2013

LA VAGA, EL LLAÇ, UN PARE I ELS PAÏSOS CATALANS

LA VAGA

EL LLAÇ

Còpia de llaç x la llengua

EL PARE

ESCRIT ENVIAT A LA CONSELLERA PER UN PARE DE MENORCA

Sra. Consellera
Li contesto a l'escrit que via e-mail he rebut aquest matí, dia 13 de setembre, primer dia de curs, sense data
Moltes gràcies, primer de tot, per desitjar-nos sort en aquest curs, als meus fills i a nosaltres mateixos. Realment, la necessitarem, tant nosaltres com tots els altres actors implicats en l'educació dels nostres infants. Primer, per la situació de crispació unànime i generalitzada que hi ha en totes les escoles, instituts i personal tant administratiu com de gestió de la conselleria. M'agradaria em digués vosté on està aquesta garantia total de la qual em parla i com pot començar un curs amb normalitat en les condicions que intentaré resumir-li - i espero ja sapiga:
- No hi ha delegat d'educació a Menorca, i els dos darrers, han dimitit per estar en desacord amb les seves formes i manera d'abordar el conflicte creat entre la conselleria i el personal docent
- Tots els directors d'institut s'han manifestat molestos i agraviats per la seva política
- Hi ha tres instituts amb directors provisionals, i tres directors expedientats simplement per complir els acords del Consell Escolar
- La majoria de mestres i practicament totes les escoles secunden una vaga indefinida al començament de curs
- Els sindicats de professors i mestes convoquen vaga en contra de la seva política educativa
- Les associacions de famílies estan espantades i alarmades per la situació de crispació que es viu a les escoles
- No hi ha cap iniciativa, per part de la seva conselleria, per tal d'abordar el conflicte a part del "ordeno i mano", que sols fa que agravar i perllongar el conflicte i el converteix en una guerra total
- Hi ha falta de material, mestres, inspectors i personal administratiu a les escoles i a la conselleria
Estic segur que tots els claustres de professors i que totes les famílies estem a favor de les bones intencions manifestades per vosté mateixa a l'escrit i recollides en el P.I.L. i en contra de com les vol aconseguir. Entre altres motius, per que no hi ha professorat preparat per portar-la a terme. Un professor amb competències per donar classes en anglès no es prepara en un mes ni en un o dos cursos a l'escola d'idiomes
En una cosa estic molt d'acord amb  vosté, a part de les bones intencions - de les que, com diuen, l'infern està ple -. Els nostres excel·lents professionals dels centres educatius. Porto ja molts anys - uns 20 - amb fills a diferents escoles de Menorca. Manco dos o tres casos que són l'excepció, sempre m'he trobat amb mestres molt preparats i motivats per ajudar-me en l'educació del meu fill. I entre els arguments i actituds de la conselleria i els arguments i actituds del personal educatiu, no tinc cap dubte. M'els crec molt més a ells que a vosté; en definitiva, ells són personal preparat i professionals de l'educació, i vosté mateixa ha reconegut publicament que d'educació, no en té ni idea, sols sap de política. I si creu que són tan bons professionals, per favor, com és que no els fa cas i els escolta?? O simplement són paraules hipòcrites i per quedar bé??. L'educació, sra Consellera, hauria d'estar fora de motivacions i objectius mesquins dels polítics de torn, i si realment es sincera quan diu que "un altre dels objectius essencials per a tota la comunitat educativa és l'èxit escolar", hauria de ser la primera en treure l'educació de l'àmbit polític, com fan els paisos on l'éxit escolar és una senya d'identitat
Realment, Sra. Consellera, li agraeixo aquest opitimisme que ens vol transmetre, i en un acte voluntari i voluntariós de fe, li voldria donar la confiança que em demana, ara, vista la situació abans esmentada, li asseguro que a mi i a tots els pares i mares amb els que he parlat, ens costa de creure com pot ser tan optimista. Sols em queda pensar que o és una incompatent que viu fora de la realitat de la conselleria i les seves motivacions són unes altres de les que manifesta explícitament, o tal vegada, té una visió tan esbaixada i personal de la realitat en la que viu que, al meu entendre, la fan totalment inadecuada per assumir la responsabilitat d'organitzar i dirigir la Conselleria que en definitiva, és responsable de l'educació dels meus fills
Li agraeixo la salutació tan cordial que m'envia...i en tot cas, li demanaria responsabilitat i seny, i si no sap d'educació, escolti els qui s'han format i en saben, o es dediqui a alguna cosa de la que entengui
Molt bon dia
Jordi Gutierrez Jané
Pare de tres fills
Menorca
Jordi Gutierrez Jané
Psicòleg i contista
Menorca

ELS PAÏSOS CATALANS

Alacant, Barcelona, Castelló, Eivissa, Elx, Girona, Maó, Palma, Tarragona, València….

Palma Elx Palma Palma València Palma Eivissa Barcelona

Catalunya i País Valencià s'enllacen per les escoles illenques

400 persones s'han concentrat avui a Barcelona per donar suport a la vaga indefinida de les Illes

Concentració a Barcelona en suport a la vaga de mestres a les Balears

Les dades de la vaga desglossades confirmen un seguiment massiu als centres públics de les Pitiüses

Enllaçats amb les Illes! Escola Valenciana dóna suport a la comunitat educativa de les Illes

Suport a la vaga indefinida dels docents balears des de Catalunya i el País Valencià

Concentració a Maó

















divendres, 13 de setembre del 2013

VAGA DOCENT INDEFINIDA A LES BALEARS. COMPTE ENRERE

VAGA DOCENT INDEFINIDA. COMPTE ENRERE


Els sindicats STEI i FE CCOO, convocants de la vaga indefinida, s 'aixequen de la Mesa Sectorial i se'n van perquè l’administració no ofereix cap proposta a les reivindicacions presentades. La consellera d’educació, Sra. Juana M. Camps i el secretari autonòmic, Sr. Guillem Estarellas, reiteren que el TIL no es retira,  ni se n’ajorna el calendari d'aplicació per al 2013-2014, ni retira els expedients als directors de Menorca, ni tampoc els lleva la suspensió cautelar... tal com hem demanat els sindicats per poder començar la negociació. L’Administració educativa només només té voluntat negociadora d'aspectes dels quals te l'obligació de negociar amb els sindicats. 

Hem exigit que es convoqui el comitè de vaga integrat per dos dels sindicats presents a la mesa i convocants de la vaga. Ells ens han proposat només negociar aspectes laborals. 

Així mateix hem fet constar en acta que qualsevol proposta que ens faci l 'administració la durem a l'assemblea de treballadors i treballadores en vaga perquè la prenguin en consideració, la coneguin de primera mà i puguem prendre conjuntament les decisions oportunes. 

La plataforma reivindicativa inclou la recuperació de les plantilles, la millora de les condicions laborals dels interins i de la resta de professorat, l’oferta pública d’ocupació, les ràtios dels alumnes, les beques de menjador i transport per als alumnes... etc.

De moment, per tant, la convocatòria de vaga indefinida es manté. El professorat està disposat a fer vaga indefinida per defensar els interessos dels alumnes i el seu dret a una educació de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats i basteixi una escola inclusiva i en català. També es mantenen les concentracions previstes davant el Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, per dia 16 de setembre a les 12.00h. Serà el dia de l’inici de la vaga indefinida a les illes Balears. També hi haurà concentracions a les altres illes. 

Per dia 13 de setembre, posat que la Llei de símbols encara no s’ha aprovat, des de l’STEI, hem proposat als centres que pengin els llaços quadribarrats, símbol de la defensa de la llengua pròpia de les illes balears, que és la llengua catalana, ara que el govern l’ataca per tots els costats, intentant reduir la seva presència a l’administració autonòmica (eliminació requisit català), als mitjans de comunicació (tancament de ràdio televisió de Mallorca), i a l’educació el Decret TIL (més anglès, més castellà, menys català- Laboratori Lomce.) 

Així mateix també hem anunciat que els sindicats STEI i FE CCOO anuncien que impugnaran els serveis mínims abusius prevists per la conselleria.

CONCENTRACIONS DIA 16/09:
A les 12:00 h.
Mallorca, Consolat de Mar
Menorca, delegació d’Educació, Maó
Eivissa, delegació d’Educació, Eivissa
Formentera
, plaça de la Constitució, Sant Francesc

A les 19:00 h.
València, Plaça Manisses

Caixa de resistència d'STEI-i, Enllaçats per la Llengua
o Banc de Sabadell
o Oficina Carrer 31 de desembre, Palma
o Núm. de c/c: 0081 0268 24 0001564159


dimarts, 10 de setembre del 2013

PANORAMA DE LA BATALLA PER LA LLENGUA

Recorren contra la llei de llengües d'Aragó al TC
Una seixantena de diputats d'IU-ICV-CHA, el PSOE, CiU i ERC impugnen al Constitucional la norma, que elimina el nom del català i l'aragonès.
Defensen que no respecta la carta magna i que retalla drets.
   
El Punt Avui, 14 d'agost del 2013
    
La “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”, la denominació que es van inventar el PP i el PAR per al català dins de la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer ahir contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l'aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip.

En el recurs, promogut per la CHA a través del grup d'Esquerra Plural a la cambra espanyola, es denuncia que la nova llei de llengües vulnera els drets lingüístics dels aragonesos. I que incompleix la Constitució i l'Estatut. “L'aragonès i el català són dues llengües mil·lenàries que són pròpies d'Aragó i que tenim l'obligació de protegir”, remarcava el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, ahir erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant del Constitucional. Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel·la així a l'ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l'aragonès són llengües “pròpies i històriques” d'Aragó.

La “riota”

El diputat de la CHA va denunciar que el govern espanyol “no s'atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims han estat una constant des que l'executiu d'Aragó va revelar la nova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d'entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. El mateix ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en una entrevista recent a Catalunya Ràdio, admetia que “la Lapao no és res, és català”.

A més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d'Aragó, José María Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d'IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava ahir que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.

Els suports

La majoria de les signatures de suport al recurs al TC provenen del PSOE –de diputats de tots els territoris–, un total de 49. Però també de CiU, ERC i ICV. El cap de files dels ecosocialistes al Congrés, Joan Coscubiela, va veure en la impugnació “l'evidència que hi ha gent a Espanya disposada a defensar el català”. I des d'ERC, el seu portaveu a Madrid, Alfred Bosch, malgrat que desconfia del Constitucional, pensa que pot ser el primer pas abans de “recórrer a Europa”.
 
El català, en el punt de mira del PP

El català està en el punt de mira del PP. No és només la llei de llengües d'Aragó, amb l'absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l'acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l'administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística a les Illes.

I, a més, la llei Wert

La llengua catalana no és només l'obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d'un PP que en aquesta legislatura ha obert la caixa dels trons amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOQME), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l'escola.

Focus català


La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.

#stopvalencianofobia
Vicent Sanchis

Els fets s'han encadenat en els darrers mesos. I els fets són agressions. Un veí d'Almenara es va dirigir en valencià a un agent de la Guàrdia Civil, que li va retirar tots els punts del carnet de conduir. Un altre de Puçol va haver d'aguantar una falsa denúncia perquè també va intentar parlar a un altre agent en català. Un altre més d'Elx va ser retingut perquè es va dirigir a un policia nacional en el seu idioma; en el seu, no pas en el del policia nacional. I encara, un guarda de seguretat del festival Arenal Sound de Borriana no va deixar entrar una assistent si no li parlava “espanyol”. En els incidents els agents implicats o alguns dels seus companys van deixar anar frases que els valencians han hagut de suportar durant segles: “Es que cuando te empiezan a hablar en valenciano te jode bastante” o “A mi no me hables en el valenciano de los cojones”. No deia la clàusula Camps que els valencians no renunciaven a cap competència que assumís una altra “comunitat”? President Fabra, per a quan Mossos o Minyons valencians?
El Punt Avui, 12 d'agost del 2013

Política lingüística del Govern del PP durant aquesta legislatura i resposta del poble

Joan Lladonet 
Indirecte.cat, 9 d'agost del 2013 

 El Govern autonòmic actual del PP és el que ha suscitat més controvèrsies, confrontacions i polèmiques de tots els que han existit fins ara. No era necessari que això hagués passat perquè és el que ha governat amb una més àmplia majoria absoluta. El que ha ignorat aquest govern és que una vegada que es troba en el poder, ha de governar per a tots i no per a un grup, perquè no tots els seus votants estan d’acord amb totes les propostes que presenta en el seu programa, i tampoc no es pot parlar massa del programa quan han incomplert la part principal d’aquest, que era que no pujarien les contribucions dels ciutadans. No poden continuar usant l’argument sobre el fet que no fan més que complir el seu programa. El que haurien d’argumentar és si governen o no per al poble de les Illes Balears en el seu conjunt, és a dir, si defensen l’estat del benestar, els drets adquirits i conquerits i si han aconseguit disminuir l’espoli al qual ens té sotmesos el Govern central.
 
            En aquest article, vull parlar de la política lingüística del PP, de les mesures que han posat en marxa el Govern i el grup parlamentari per desmuntar tot el que s’havia avançat durant més de trenta anys en qüestió de normalització lingüística, que s’havia previst en totes les lleis i en l’Estatut. Quan una petita part de la població, amb una clara opció colonialista, ha volgut fer marxa enrere en totes les passes que s’havia avançat, els governants del PP s’han posat a incomplir les lleis existents i a fer-ne de noves per fer retrocedir l’ús de la llengua catalana a l’àmbit col·loquial, com si es tractàs de tornar posar en vigor el Decret de Nova Planta del borbó Felip V. No han tingut en compte per res els beneficis que produïa mantenir la situació tal i com s’havia establert amb molta feina i molta efectivitat per a mantenir la pau social. Les mesures de política antilingüística que han produït  més alarma social han estat els reiterats atacs contra la llengua, que unes vegades de manera directa i altres emprant la manya han fet servir per a, tot dient que volien fer les coses bé, cavar una fossa ben profunda per anar-hi enterrant la llengua catalana d’una manera descarada i vergonyant. També intentaré reflectir la resposta del poble que ha estat clara i contundent. El poble no està disposat a perdre la seva personalitat..
 
            Analitzem, doncs, les mesures que ha adoptat el PP des de les institucions de Govern i podrem jutjar la seva actuació:
 
1. Han posat en marxa la “lliure elecció de llengua” al primer ensenyament a partir del curs 2012-2013. Varen enviar la normativa una i una altra vegada perquè hi havia pocs pares que reclamassin l’ensenyament en castellà. Només varen aconseguir que un 7% dels pares sol·licitàs fer el primer ensenyament en castellà. Han introduït les inscripcions “online” i altres tipus de control, perquè volen que surti així com desitgen. Enguany segurament voldran aplicar la doctrina del TSJC que ha dictaminat que si un sol alumne demana ensenyament en castellà, així s’ha de fer a la resta de l’aula. Si la sentència és aquesta, queda clar que és un exemple de llibre de justícia colonialista. Es violentarà el PEC (Projecte Educatiu de Centre) i el Projecte Lingüístic de cada escola. Es deixa de banda l’autonomia del centre i continuarà essent una injustícia i una discriminació que no es respectin els drets individuals de tots els pares i mares, ja que hi haurà sol·licituds per a alumnes de més de cent llengües maternes diferents que no hauran pogut triar la seva llengua.
 
2. Quan surti aquesta revista, s’haurà aprovat un decret que haurà anul·lat el de mínims i s’haurà implantat un model trilingüe o multilingüe. Si la seva boca és mesura, a l’hora de sortir als mitjans de comunicació, prometen o diuen que donaran la possibilitat que l’alumnat en acabar l’ESO domini quatre llengües. Quan això seria molt fàcil demanar-ho a les escoles i els dirien quines són les possibilitats d’aquest aprenentatge o els explicarien com s’aprèn una llengua. El model que comença repartint una tercera part al català, una altra al castellà i la restant a l’anglès, aconseguirà que en acabar l’ESO només es domini la llengua espanyola, objectiu que s’havien proposat.
 
3. Han modificat la Llei de la Funció Pública i han aconseguit que el català no sigui requisit per a accedir a un lloc de feina a l’Administració. L’han deixat com a mèrit, segurament amb menys valor que un màster qualsevol. El retrocés que ha suposatla nova Llei de Funció Pública ha suposat eliminar el català com a llengua preferent de l’Administració i han establert l’obligatorietat per part del Consell i de l’Ajuntament de Palma de respondre als ciutadans en la llengua en què han fet les actuacions administratives. D’això ells en diuen igualtat, quan molta gent no usa el català perquè no el va poder aprendre quan anava a escola o per moltes altres circumstàncies, que fan que la gent esculli l’espanyol, perquè sap que aquesta és la llengua preferida per l’Administració.   
 
4. S’han eliminat els cursos de reciclatge de català per als professors des del 2011 i s’ha congelat el programa. Es veu que cadascú podrà ensenyar en la seva modalitat. Si qualque professor no domina un llenguatge oral correcte, no és cap problema, perquè aquest llenguatge oral defectuós serà vist com a modalitat.
 
5. S’han reduït els cursos de català que oferien les institucions, al públic en general, però s’han reduït especialment els que es dedicaven als estrangers. Aquest fet és un altre que vol demostrar que no interessa que s’aprengui la llengua catalana. N’hi ha suficient amb l’espanyola.
 
6. El Govern de les Illes Balears ha anul·lat les ajudes per a dinamització lingüística, integració de nouvinguts i mediació. Una mesura més que vol demostrar la inutilitat de la llengua que només ha de servir per anar per casa als indígenes. 
 
7. Han reduït fins a la mínima expressió els pressupostos de normalització lingüística i han eliminat totes les àrees encarregades d’impulsar el procés normalitzador de la llengua catalana a les tres institucions principals: Govern de les Illes Balears, Consells i Ajuntament de Palma.
 
8. Han tancat la Televisió de Mallorca i l’emissora de ràdio Ona Mallorca, que eren les úniques emissores d’àmbit mallorquí que emetien en català. Ara s’intenta a partir d’aportacions i mecenatges engegar Sa TevaVisió. El poble conscienciat es nega a patir aquest espoli als mitjans de comunicació en català.
 
9. S’ha eliminat la llibertat d’elecció de llengua a IB3. Abans, amb el sistema dual, es podia triar, es tenia la llibertat d’escollir en quin idioma s’havien de mirar les pel·lícules. Ara han imposat que no pugui esser així. Abans les pel·lícules s’emetien directament en català, ara ho fan en espanyol. La televisió autonòmica no compleix la funció per la qual va ser creada.
 
10. Han eliminat els correctors lingüístics d’IB3. Com que gran part de la programació no es fa en català, i a més, com que volen que els qui la parlen ho facin de la manera que sigui, com més incorrecta possible millor, no necessiten cap corrector. Ells d’això en diran modalitat.
 
11. No s’han concedit les subvencions que s’havien atorgat i que ja s’havien gastat, a les entitats que feien cursos d’ensenyament en català, i també als mitjans de comunicació en català i a la premsa forana.
 
12. S’han bilingüitzat els premis Ciutat de Palma, cosa que ha provocat que la majoria d’escriptors conscienciats no hi vulguin participar i que organitzin un acte paral·lel quan es concedeixen per Sant Sebastià.
 
13. El Consell ha eliminat les ajudes que atorgava per a la retolació de comerços i per a la normalització lingüística de les empreses. Són fets normals si tenim en compte que totes les actuacions responen a una política lingüística contrària a la llengua catalana i de potenciació de l’espanyola.
 
14. Han ofert 70.000 euros a les editorials que es dediquin a preparar llibres en modalitat. No se sap ben bé que serà el que faran ni en quina modalitat els prepararan, ja que han defugit l’òrgan consultiu corresponent que és la UIB, que està totalment en desacord que es vulgui dur endavant aquesta aberració lingüística.
 
15. Eliminació de totes les ajudes a associacions, premis Mallorca, grups en català a les festes, etc. que feien feina per la llengua catalana o que la potenciaven.
 
16. Han donat un termini de dos mesos als centres perquè planifiquin com durant endavant el decret de trilingüisme, quan la majoria de centres no tenen possibilitats de fer-ho (professorat d’anglès, professorat amb domini de l’anglès, mitjans, etc.). La majoria de centres es troben que encara s’ensenya l’anglès amb el suport de l’espanyol. Si es vol fer una assignatura en anglès s’haurà d’ensenyar amb subtítols. Aquesta és la preparació que poden dur a terme les escoles, quan l’Administració planifica amb els peus i té l’obsessió de minimitzar l’ensenyament de la llengua catalana.
 
Totes aquestes actuacions han topat amb una forta oposició per part dels altres grups polítics que formen el Parlament i per part de la societat civil (STEI Intersindical, OCB, Jubilats per Mallorca, Plataformes per la Llengua, Joves per la Llengua, Professors i professores en català, etc.). El poble de les Illes Balears se n’ha adonat que aquesta decisió de fer que la llengua catalana deixàs de ser necessària era un cop mortal a la llengua i s’ha disposat a lluitar fins a les darreres conseqüències, a més de sol·licitar ajuda i conscienciar la resta de Països Catalans de la necessitat d’unir les forces per a poder fer accions conjuntes i per a difondre a tot l’àmbit lingüístic i als àmbits internacionals aquesta decisió antidemocràtica del Govern del PP de destruir una llengua mil·lenària com la llengua catalana.
 
“Jubilats per Mallorca” ha organitzat una vaga de fam que ha durat 41 dies, i que l’han duita a terme Jaume Bonet (26 dies) i Tomeu Amengual (16 dies), un dia la varen fer junts. Varen exposar la seva salut i la seva vida amb l’ànim de fer veure la magnitud del desastre que el PP volia dur a terme, a veure si alguns dels seus parlamentaris tenien consciència i abandonaven la disciplina de partit per defensar la seva pròpia personalitat. També es varen dur a terme 4 Camins contra mentides, que varen durar uns quants mesos, i els caminants varen passar per tots els pobles de Mallorca, varen denunciar les mentides del Govern, varen repartir material en què explicaven les malifetes que duen a terme i la política antilingüística nefasta que practicaven.
 
Es va fer una gran manifestació per part del poble on varen acudir 50.000 persones que d’una manera totalment pacífica varen reivindicar el català i varen exigir al Govern que no modificàs l’aspecte del requisit per a accedir a la funció pública, modificació que implica canviar la Llei de Normalització Lingüística, que havien promès que no tocarien, i altres decrets, com aquell, el decret 100, que mana als càrrecs del Govern de parlar en català, cosa que no han complit des que varen començar el seu mandat. Així han ensenyat el poble a no obeir les lleis.
 
S’han presentat més de 12.000 al·legacions en contra del projecte de Llei de Funció Pública que no han tingut en compte, menyspreant una altra vegada el poble.
 
S’han organitzat protestes a tots els indrets on acuden les autoritats governamentals (a la plaça de Cort i a la plaça de la Porta Pintada de Palma, a Felanitx, a Sa Pobla, a la UIB, a Sencelles, i a tots els indrets on van. Mai des de la mort del dictador, el poble no s’havia alçat com fins ara, i mai tampoc no s’havia fet tan poc cas de les protestes i reivindicacions, tot amb una arrogància estúpida per mor dels vots rebuts.
 
S’ha posat en marxa la campanya “Enllaçats per la llengua”, que ha consistit a posar llaços quadribarrats a les escoles i instituts. La conselleria ha encarregat a les seves brigades, aquelles que no acudeixen a solucionar les avaries, perquè els despengin de les façanes, i això ha aconseguit que molta gent se’l penjàs al jersei o l’utilitzàs com a referència de les diferents xarxes socials, igualment s’ha estès la campanya a la resta de Països Catalans, per a la diada de Sant Jordi. Segurament a hores d’ara ja hauran fet un Decret que limita la llibertat d’expressió del professorat i que permetrà sancionar els directors que consentin a tenir llaços penjats a les façanes dels centres on treballen. Contra llibertat, responen amb repressió.
 
S’ha duit a terme una altra campanya que s’ha anomenat “Enllaçats per la paraula”, que ha suposat que cada setmana s’ha llegit a un lloc determinat (Can Alcover, Lluc, Monestir de la Real, davant el Parlament, etc.) durant 24 hores seguides textos relacionats amb la llengua i els drets lingüístics. Una sola persona, Antònia Lladonet Riera, ajudada per altres va organitzar a la plaça del Rei en Jaume o de la Porta Pintada, una diada de músics per la llengua, que varen dur a terme l’acció un dissabte, durant set hores seguides. Actuació que es va denominar “Enllaçats per la música”.
 
A principi de maig es va rebre la Flama de la Llengua a Palma, quan ja havia recorregut la majoria de pobles de Mallorca, acte en el qual hi havia participat més de 10.000 persones. Durant el mateix dia es va fer una cadena humana per la llengua,des de la plaça de la Porta Pintada fins a la plaça de Cort. Hi havia tanta gent (més de 4.000 persones), que varen poder fer una cadena doble.  
 
Aquestes i moltes altres mesures han estat la resposta del poble que no quedarà impassible davant aquest intent de lingüicidi i genocidi.
 
En definitiva, el PP duu endavant una política lingüística dirigida per la FAES-Aznar, que té com a objectiu aconseguir que Espanya sigui una, gran i lliure com en els millors temps del dictador. Per això vol acabar amb el galaicoportuguès, amb l’euskera i amb el català. La persecució que pateix la llengua pròpia al País Valencià i a les Illes Balears, també arribarà al Principat. És hora d’oposar resistència des de tots els indrets dels Països Catalans. És hora d’anar més units i enllaçats que mai.
 
(Article publicat a Pissarra, núm. 143, d’abril, maig, juny de 2013)


Prou d'indefensió lingüística!
Anand Torrents Alcaraz. Cornellà del Llobregat
   
El Punt Avui, El lector escriu, 31 de juliol del 2013
   
Sé que aquest és només un cas més… Divendres passat dia 26 de juliol m'assec en una terrassa vora la feina amb una companya de feina. Es tracta de l'Orange Claris Café, al n. 143 del carrer Pau Claris de Barcelona. El cambrer que ens atén, i que resulta ser l'amo, ens diu rudement que no ens entén, i nosaltres li traduïm el que volem al castellà i li diem que ha d'entendre el nostre idioma, si més no una mica. Ell respon de forma hostil: “Estoy en España y no tengo que entender el catalán.” Jo li replico que potser no estem al mateix país i que vull un full de reclamació. Esperem llargament (potser es pensa que marxarem?) i li exigeixo els fulls de nou… Sense cap vergonya, el nostre agressor diu que no en té! Quan l'amenaço de trucar a la guàrdia urbana si no me'ls dóna, els fulls apareixen immediatament. Abans de sortir de l'establiment, m'adreço en veu alta al públic assegut dins l'establiment en català i en anglès, i els dic que en aquell establiment es discrimina les persones que parlem en català. Ara em disposo a fer lliurament a l'Agència Catalana del Consum del full de queixa pertinent i n'informo també a la Plataforma per la Llengua… Prou arronsar-nos! Prou indefensió lingüística!