El Ministerio de Cultura prepara el desembarcament a les
biblioteques catalanes: http://bibliotecarisperlaindependencia.wordpress.com/
Bibliotecaris per la independència - 12/06/2013
El Ministeri de Cultura oferirà el préstec de llibres
electrònics als usuaris de les
biblioteques públiques quan no té competències en el terreny de les biblioteques.
*El requisit
per a la selecció de les obres és que estiguin en castellà.
*Amb els diners que el Ministeri de
Cultura nega a la Generalitat per a la
compra de llibres munta un servei propi.
La premsa és plena d’exemples de l’esperit neocolonitzador
de l’actual govern del PP.
L ’estratègia de l’Administració General de l’Estat contra Catalunya és clara: no es tracta només
d’ofegar Catalunya econòmicament (via
espoli fiscal) i obligar-la a l’augment del dèficit per mantenir els serveis mínims, sinó que el ministre Wert va
més enllà.
Sense cap mena de
pudor, sense embuts, Wert vol espanyolitzar (castellanitzar, suposem que vol dir) els nens catalans a
l’escola i també espanyolitzar els
lectors, decidint quins llibres electrònics
han de llegir els usuaris de les
biblioteques públiques catalanes. Fent una lectura totalment desproporcionada
de l’article 149.1 de la Constitució, el
Ministeri de Cultura ha anunciat la contractació d’una plataforma de distribució dels llibres
electrònics per als usuaris de les
biblioteques públiques espanyoles. Les competències en qüestió de lectura
pública, a tota Espanya, són dels municipis.
A Catalunya, la Generalitat, les diputacions i els consells comarcals són els responsables
de prestar serveis de suport (nacionals
i regionals) als ajuntaments.
Amb tot, el Ministeri de
Cultura manté la titularitat de les anomenades biblioteques provincials (tres, a Catalunya) tot i que la gestió (i
per tant, la despesa) és competència del
Govern de Catalunya. En conseqüència, les competències de l’Administració
General de l’Estat en matèria de
biblioteques són residuals. Es revesteix,
tanmateix, d’un poder que no té, suplanta els legítims i legals responsables, per endegar un macro projecte
de distribució de llibres electrònics. Convé
evidenciar-ho? No és que el Ministeri tingui previst de donar suport econòmic a les CCAA i als ajuntaments. No, no es tracta d’això.
El Ministerio vol ser el titular i el gestor del servei. N’hi ha per preguntar-se si, arribats a final d’any, Wert enviarà
una factura a la Generalitat pels serveis prestats o els descomptarà de la balança de pagaments tal i
com ja ha dit que farà amb el cost de
l’escolarització en col·legis privats d’estudiants catalans que desitgin l’ensenyament en
espanyol. D’acord amb la informació que s’ha fet pública: “Se prevé que el servicio pueda empezar a funcionar a
comienzos del año 2014, con una dotación
básica de más 200.000 ejemplares o licencias de libros electrónicos, a los que podrán tener acceso
todos los ciudadanos con carnet de
biblioteca pública. La inversión por parte de la Secretaría de Estado de Cultura asciende a un total de
2.064.000,00 euros”.
Cal recordar que, avui per avui, amb l’argument que la Generalitat té més dèficit del previst, les biblioteques
catalanes no estan rebent cap ajut
econòmic estatal per a la compra de llibres? Cal recordar que pel que fa al repartiment de les
subvencions en matèria de digitalització
-ja n’hem parlat anteriorment- Catalunya,
sistemàticament, en rep les engrunes?
La perversió és absoluta: la partida amb la qual el Ministeri bastirà aquest servei és precisament la
partida que hauria de servir per signar
acords amb les CCAA per tal de comprar llibres per a les biblioteques públiques.
No només no se signaran aquests convenis sinó que el Ministeri utilitzarà aquests diners
per crear un servei que és de
competència autonòmica (o municipal). I el Ministeri no es conforma amb la
contractació de la plataforma. Farà una selecció de llibres amb el criteri que
“con carácter general, todas las obras a
ofertar, salvo las que formen parte del Lote
5 “Idiomas”, deberán estar en lengua castellana”. És a dir, el Ministeri
de Cultura: * Incompleix allò que
disposa el marc constitucional.
* Atempta contra els principis de la llibertat
intel·lectual que deixa molt clar que
les obres de els biblioteques han de respondre als interessos dels usuaris.
* Atempta contra la
legislació catalana quan diu (art. 4.1.b del
Decret 124/1999) que el model de col·lecció és competència municipal.
*
Menysté, una vegada més, les llengües de l’estat (oficials o no) que no són la castellana Cal gaire imaginació per suposar que els
usuaris –en genèric- tenen interès en
disposar de llibres en català, gallec,
asturià o en euskera? I l’interès no té
perquè ser circumscrit als usuaris que tinguin
aquestes llengües com a pròpies tot i que representen, evidentment, el major gruix. S’ha de dir tot: no prohibeixen que hi hagi llibres en català o
en les altres llengües.
Hi seran sempre que els pagui la Generalitat (o el govern autonòmic de cada territori).
En definitiva, com de costum, els contribuents catalans pagarem el doble amb
els nostres impostos: els llibres electrònics en català i castellà que
es consideri adient de posar en aquesta
plataforma i els llibres (en castellà) que el
Ministeri hagi decidit que cal comprar.
Potser el ministre Wert opina com l’expresident Suárez que la física no es
pot estudiar (ni llegir) en català. Potser
el Ministeri ignora que el 48% de la població espanyola viu en territoris amb llengua pròpia diferent de la
seva.
Què ens hauríem de sentir
dir si les biblioteques catalanes decidissin comprar només obres en llengua catalana?. No ens consta que la
Generalitat o altres governs autonòmics hagin
proposat al Ministeri un projecte d’aquestes característiques.
Sí que ens consta,
que demanen diners per a la compra de
llibres. Només és possible de concloure que aquest projecte pot respondre a dues lògiques: o bé és una demostració – una
més- de la força taurina de què es vantava el ministre Wert, o
bé, aquesta contractació respon a
pressions comercials.
No serà que algun
grup gran editorial té interès en
monopolitzar la distribució de llibres electrònics
a les biblioteques públiques?. Potser seria més
encertat pensar que no existeix cap disjuntiva i les dues lògiques se sumen. De fet, aquesta barreja entre força
animal i monopoli són les dues grans
estratègies que ja des dels govern Aznar s’ha anat consolidant en allò s’anomenat, “els negocis de la
tribuna del Bernabeu”. Esperem, en tot cas, que les institucions polítiques i
bibliotecàries catalanes denunciïn i
impedeixen el desenvolupament d’aquest projecte.
Denúncia i oposició pel que suposa un nou atac a les competències de la Generalitat, als principis
legals i tècnics de la selecció de fons bibliogràfics i,
probablement, a les lleis del lliure mercat
en establir una única plataforma de distribució de llibres electrònics en castellà per als usuaris de les nostres biblioteques.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada