Publicat al Blog AL NORD DEL SAHARA
El passat dissabte juntament amb els i les companyes de l’Associació Diversitat LGTBI Alacant vaig participar en el rodatge d’un lipdub al Barri de la Santa Creu de la ciutat. Un lipdub és segons la Wikipedia un vídeo que combina sincronització labial i doblatge d’audio per a fer un vídeo de música sense talls i suportat en quatre pilar fonamentals: l’humor, espontaneitat, versemblança i participació. Podeu veure alguns exemples ací oací. Es tractava de visualitzar diferents col·lectius i associacions del sud del País Valencià que treballen o donen suport a la tasca per la promoció de la cultura i la llengua valenciana en aquestes comarques.
Aquesta iniciativa sorgeix curiosament en un moment d’important convulsió en les polítiques de normalització lingüística que s’han dut a terme en els darrers trenta anys en totes les comunitats autònomes on el valencià/català és oficial o el seu ús administratiu es troba regulat dins alguna norma. La crisi especialment està servint d’excusa per a quasi tot i la llengua no n’és una exepció.
El Parlament d’Aragó amb els vots del Partit Popular i el Partit Aragonés aprovava en maig la seua nova Llei de Llengües que venia a sustituir l’anterior impulsada sota una arc ideològic diferent per socialistes i Chunta Aragonesista, ja nascuda amb importants mancances però que tot i així suposava un pas molt important per a la pervivència dels idiomes propis d’eixa regió diferents del castellà: l’aragonés i el català/valencià.
A diferència del que ocorre al País Valencià o a Navarra on també hi han zones on predomina l’idioma propi i on no, però en canvi aquest sí gaudeix d’oficilitat segons els seus respectius Estatuts (en el cas valencià a totes les comarques, en el navarrés enaquelles bascparlants), Aragó no va oficilitzar a la seua Llei Orgànica, malgrat reconéixer les llengues i modalitat lingüístiques com “les manifestacions més destacades del Patrimoni històric i cultural aragonés”, cap de l’elles (llevat del castellà que ho és de facto constitucionalment) supeditant al desenvolupament d’una Llei la seua regulació.
Amb els companys de Diversitat LGTBI moments abans de començar el rodatge del lipdub
S’estima que el català/valencià té vora cinquanta mil parlants a Aragóconcentrats a la Franja limítrof amb Catalunya i l’aragonés al voltant de la meitat arreplegats a la província d’Osca. Amb la comparativa feta per la Plataforma per la Llenguarespecte a 1) L’anterior Llei. 2) La nova. 3) La seua proposta de minims i 4) La comparativa amb l’estatus de l’occità-aranés en la Vall d’Aran, observem com la feble legislació que almenys garantia que l’ús del català es seguira amb criteris que garantiren la unitat de la llengua i el bilingüisme obligatori en part de les accions de l’Administració Pública desaparéixen per a donar pas a la constitució d’un nou ens anomenat “Acadèmia Aragonesa de la Llengua” que ve a omplir el lloc deixat per l’anterior “Acadèmia Aragonesa del Català”. Un nou organisme, ara que el Govern espanyol parla tant de suprimir duplicitats que té com a únic objecte el de crear un conflicte lingüístic, allà on mai no el va haver.
I és que la dreta aragonesa sembla tindre com a referent la valenciana. Dècades de secessionisme lingüístic promogut des de la política i no mai des del món científic, ni literari, ni cultural, van tindre amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el seu punt i final almenys des d’eixa vessant lèxica i ortogràfica. Però en les hores més baixes del Partit Popular des que governen la Generalitat i de la mà d’un President que ni tan sòls sap parlar en valencià, el seu Grup Parlamentari majoratirari en Les Corts ha presentat una iniciativa per tal d’instar a la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua a modificar la seua entrada de valencià per tal d’esborrar qualsevol rastre que la identifique amb el català de Catalunya. El que fins el moment ja era només una qüestió de noms, dir-li valencià o català, però sabent que totes dues afeccions es referien a un mateix idioma parlat en dos territoris diferents i diferenciats ha acabat amb una rocambolesca argumentació en la Proposició No de Llei del PPCV que parla del valencià com una llengua preromànica, com el basc, però en aquesta ocasió heretada dels ibers.
Barri de Santa Creu en una de les pauses del la gravació.
Però aquesta entrada l’havia encetada des d’una visió positiva. Eixe lipdub per tal de mostrar a través d’Internet que al sud hi ha qui baralla pel valencià. Com a formiguetes, algunes vegades organitzats i altres de manera individual hi ha qui dedica bona part del seu temps a eixa guerra entre societat civil i Govern, com David contra Goliat, a fer el possible per a que els drets lingüístics siguen respectats per l’Administració. Al rodatge va acudir molts col·lectius i gent compromesa, menció especial vull fer al Tempir i els seus esforços per pal·liar eixa onada castellanitzadora que la nova corporació municipal està duent a terme a Elx de manera obsesiva, fins al punt de practicar una inversió brutal en temps de crisi per a canviar contenidors de la brossa en bon estat només perquè estaven retolats en valencià per un altres que ho estigueren en castellà, intolerància en estat pur. Per suposat a Escola Valenciana i la seua campanya constant de promoció de les línies en llengua pròpia i de les dificultats que hi posa laConselleria d’Educació per a que tots i totes les xiquetes matriculades puguen estudiar en la llengua elegida al contrari del mantra habitual de que l’únic problema amb els idiomes oficials a Espanya està a Catalunya amb els nens i nenes que volen estudiar en espanyol. També per suposat enrecordar la gent que fa teatre en valencià, que practica la pilota valenciana, als que han recuperar les danses alacantines i als qui han tret del calaix quantitat de tradicions i celebracions oblidades i les han tornat a posar en funcionament.
L’any 2011, des el perfil de Facebook “Sí al valencià” vaig promoure centenars de queixes per vulneració de la Llei d’Ús per part de diferents Administracions públiques tal i com reflexa l’Informe del Síndic de Greuges del País Valencià, eixe any l’àrea “ús del valencià” fou la que més denuncies va enregistrar només per darrere de les no classificades, gràcies a la involucració dels i les seguidores. Tot i així l’Informe citat no considerà que existisca un conflicte lingüístic ni una clara negligència i passivitat per part dels governs municipals i autonòmic en allò referent al compliment de la legislació en matèria de cooficialitat lingüística, és a dir, el propi Síndic va desmentir les seues dades. Amb tot, està vist que a dia de hui només des de la societat civil es pot forçar un canvi en la política lingüística a tots els territoris de parla valenciana i evitar, a més, que des de l’Estat hi hagen ingerències en els sistemes educatius d’immersió. Vindran temps millors, però la crisi i el desmuntatge del Sistema del Benestar i les prioritats socials del moment no poden ser excusa per a deixar de banda el nostre principal tret identitari, la nostra llengua.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada