 |
| VIUS I LLIURES ENCARA A L'ESTAT ESPANYOL, ELS SEUS MÈTODES TRIOMFEN DE MANS DELS SEUS FILLS IDEOLÒGICS |
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques
Gironines 11-04-2013 Pàgina 23
- El Punt Avui. Edició
Nacional 11-04-2013 Pàgina 2
La
interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga
a impartir les classes en castellà a les aules on així ho hagi demanat un
alumne, i la seva demanda hagi obtingut una sentència judicial favorable, és un
graó més en el despropòsit social i lingüístic amb què l'Estat espanyol, aquest
cop per la via del poder judicial, intenta combatre la normalització lingüística.
Una aberració com aquesta només pot emanar d'unes estructures estatals
decidides a enfrontar-se amb la que consideren la seva pròpia població a
Catalunya; concentrades a dinamitar la convivència lingüística si és necessari
encenent els focs que convingui perquè el conflicte agafi força. La temeritat
dels poders de l'Estat espanyol no només està posant en perill la convivència
política, perquè són una fàbrica constant d'independentistes, sinó que intenta
llançar uns ciutadans contra els altres en una espiral demencial.
No cal oblidar que la interlocutòria
del TSJC no és cap altra cosa que l'esclat d'una de les mines judicials que va
sembrar la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. No ha estat
el primer ni serà l'últim d'un seguit d'atacs que aconseguiran situar Catalunya
fora de la legalitat espanyola, no tant perquè Catalunya incompleixi la llei,
sinó perquè es demostrarà que les lleis espanyoles estan fetes contra els
catalans, que majoritàriament abonen amb els seus vots reiteradament la
política lingüística i altres fonaments polítics de l'autogovern. El TSJC suma
un altre argument a la llista de motius pels quals la població d'aquest país
cada cop té més clar que l'única solució per sobreviure com a poble a la
península Ibèrica és situar-se fora d'una Espanya intolerant i intolerable.
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques
Gironines 05-04-2013 Pàgina 32
- El Punt Avui. Edició
Nacional 05-04-2013 Pàgina 2
Josep M.
Fonalleras
Per si hi havia
algú que dubtava de la càrrega política que s'amaga rere cada una de les
reivindicacions de la llibertat que han de tenir els pares a Catalunya per
poder triar la llengua en la qual aprendran els seus fills, la resposta de la
consellera d'Ensenyament al diputat Millo és del tot concloent. En la frase que
encapçala aquest article hi hauria d'haver escrit una altra cosa. M'hi he
deixat “castellà”, que és la llengua amb què, pretesament, tota una gernació de
famílies catalanes voldrien que s'eduquessin els seus fills, tot i que no
poden, perquè el poder, a Catalunya, advoca per una política quasi estalinista
d'imposició. És a dir, la llibertat, per a ells, vol dir exclusivament fer-ho
en castellà i capgirar l'estat de les coses que es va instal·lar en aquest país
en el moment d'implantar la normalització lingüística, que no va significar en
cap moment una discriminació sinó un afany per salvar, almenys, els mobles del
català. Doncs bé, de tot aquell maremàgnum, després de totes les sentències i
els crits a favor de carregar-se allò que n'hem dit cohesió social, de tot
aquell cafarnaüm de declaracions i d'intempestives notes a peu de pàgina, ara
resulta que hi ha, a Catalunya, disset famílies que demanen que els seus fills
siguin escolaritzats en castellà. Disset! Contra 748.000 alumnes matriculats.
I, per més inri, resulta que hem passat de les cent sis peticions del curs
passat a les escarransides disset d'ara. Què ens demostra, tot això? Que els
que bramen a favor de la convivència de les dues llengües com a llengües
vehiculars de l'escola ho fan sense cap tipus de criteri pedagògic. I pitjor:
sense tenir cap fonament real en les demandes i les voluntats concretes dels
pares i les mares que duen els seus fills a l'escola. I què més? Que tota la
bateria de despropòsits i de projectils llançats contra l'ensenyament en català
són justament això: armes que s'utilitzen en benefici d'obscures maniobres que
es plantegen amb la voluntat de fer creure el que no és i de provocar un estat
de coses que només respon a l'objectiu d'atacar, de desestabilitzar, de
corrompre.
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques
Gironines 05-04-2013 Pàgina 29
- El Punt Avui. Edició
Nacional 05-04-2013 Pàgina 2
Catalunya és un
país que té la desgràcia, de moment, de pertànyer a un estat que l'ataca a cops
d'intents d'imposar el castellà, però alhora té la gran sort de tenir uns
ciutadans castellanoparlants molt més assenyats i intel·ligents que els
polítics que diuen que en defensen els seus drets lingüístics. Una sensació que
no només es desprèn als carrers i a les aules, sinó que té el suport de dades
objectives facilitades aquesta setmana pel Departament d'Ensenyament,
demostrant que només 17 famílies del total de 748.000 alumnes que hi ha al país
han exigit expressament l'escolarització en castellà.
La dada és prou
concloent per posar en evidència que les maniobres ignominioses de determinats
polítics a casa nostra i l'ofensiva de tots els poders de l'Estat espanyol no
només són una injustícia objectiva que ataca la supervivència d'una llengua, el
català, que és percebuda com a estranya pels mateixos que consideren que
Catalunya és espanyola, sinó que no respon en absolut a les demandes polítiques
d'una societat catalana que considera absolutament normal allò que és normal:
educar-se en la llengua pròpia del país. Els castellanoparlants saben
perfectament que la immersió en català no només no va en detriment dels seus
drets sinó que permet adaptar-se a una societat multilingüe com és la catalana,
evitant el risc de marginació i ampliant les possibilitats de progrés social i
professional. Amb aquestes últimes dades a la mà, l'Estat espanyol hauria de
claudicar davant l'evidència que l'únic motiu de l'ofensiva contra la immersió
és una vocació monolingüe absurda que a qui més acabaria perjudicant seria als
ciutadans que vol defensar.
1 comentari :
Gràcies pels articles, tot i que assabentar-me del que passa em fa treure foc pels queixals. Ja ho sabia, però cada cop que llegeixo alguna altra cosa sobre el tema més m'indigno. Ara tinc mal d'estómac, ves. És molt frustrant tot plegat.
Publica un comentari a l'entrada