Google+ Google+

TRADUEIX / TRANSLATE

dilluns, 25 de setembre de 2017

Quo vadis, TSJC?

«Només em resta aconsellar que si cap persona es troba que el criden a declarar davant els tribunals no declari»



El món del dret català sempre havia defensat que un element imprescindible per a fonamentar l’autonomia política era un tribunal en què culminessin els recursos contra les sentències, suplint el Tribunal Suprem espanyol, i que a més tingués unes funcions ordenadores de la justícia catalana. Això es va assolir en bona part amb l’estatut de la República, que conformava una justícia catalana, amb àmplies funcions del Tribunal de Cassació de Catalunya i la Generalitat. El Tribunal de Cassació, sota la presidència de Santiago Gubern, va ser l’òrgan que va defensar de manera aferrissada l’autonomia catalana durant el Bienni Negre, quan es va suspendre arran dels Fets d’Octubre del 1934.
Res a veure amb l’estatut del 1979, en què el Tribunal Superior de Justícia, a banda de ser la culminació dels recursos en dret català, poques més funcions té, tret de la poc gloriosa d’enjudiciar els aforats del govern català. Cap mena de funció rectora dels tribunals catalans, que seria objecte d’un altre article.
Aquests darrers dies el TSJC ha arribat a prendre un seguit de resolucions que em fan avergonyir com a advocat i que no m’hauria pensat mai que en un estat democràtic s’arribessin a prendre. En vull destacar dues. Una, la d’atorgar funcions de policia judicial a les policies locals, unes funcions que –d’acord amb la legislació vigent– corresponen bàsicament als Mossos d’Esquadra. En segon lloc, una de molt més greu: ha creat un dispositiu de suport i de control als jutges per al referèndum del dia 1 d’octubre.

Crear un òrgan de control dels jutges és un atac a la independència judicial que ha denunciat l’Associació de Jutges per la Democràcia. En la situació actual, no tan sols el govern i la fiscalia han trepitjat tant com han pogut la independència judicial, sinó que el TSJC, prenent-se atribucions que no té, col·labora amb la repressió política a cor què vols: coordina i impulsa per mitjà de la fiscalia i els jutjats actes contra la llibertat d’expressió, reunió, manifestació ideològica, de sufragi i secret de la correspondència; interromp mítings; amenaça la premsa pel fet de publicar anuncis del referèndum o informar-ne; persegueix la impressió de publicacions sobre el referèndum, i un etcètera que ens sorprèn cada dia. La culminació ha estat aquest atac contra la independència judicial.

El 1937, un catedràtic madrileny de dret penal, Sánchez Tejerina, va fer un informe per a dilucidar si era delicte ser maçó. I concloïa que al món no, però que a Espanya era ‘un estat de delinqüència’, perquè anava contra els ‘principios del Movimiento, la España católica y la unidad de la patria’. Proposava de crear un tribunal per perseguir-los, que no calia que tingués gaires jutges, però que fossin de confiança. Un dictamen que va dur a la creació del Tribunal Político de Represión de la Masonería y el Comunismo, que de fet configura la doctrina dels tribunals especials polítics, com després va ser el TOP.

En la situació actual, hem arribat a un punt greu, en què el TC actua de fet com a jurisdicció especial amb funcions polítiques i el TSJC s’atribueix funcions per a acabar de reblar el clau i controlar que no hi hagi cap jutge que no resolgui amb el sentit ordenat. És a dir, que configurem un trencament absolut de l’estat de dret, fonamentat en la independència dels tribunals. Això vol dir que cada jutge analitza els fets i aplica la llei d’acord amb la seva consciència, sense cap pressió ni imposició, i serà un tribunal superior que pot revisar o no aquesta sentència o resolució amb un recurs.

Ara el TSJC pretén assegurar que totes les resolucions siguin ‘correctes’ i no s’escapi res. De fet, els membres d’aquest òrgan semblen els auditors de guerra franquistes que revisaven les sentències dels consells de guerra i podien rebaixar-ne o agreujar-ne la pena. Ara han creat un mètode molt més expeditiu de control de les resolucions in situ. Una veritable monstruositat jurídica.

L’actuació del jutjat d’instrucció 13, dimecres, ordenant els escorcolls de departaments de la Generalitat, ha estat la culminació d’aquesta intervenció repressora, perquè ha vulnerat tota mena de drets fonamentals i ha col·laborat amb el govern i la policia espanyola a aixafar l’autonomia del nostre govern. S’ha imposat de facto un estat d’excepció, bo i menystenint les garanties fonamentals.

Els magistrats no s’adonen que anorreen la justícia i que, sense vergonya, es trepitgen tots els drets i garanties inimaginables. No comprenc com els magistrats que conec i en formen part han arribat fins a aquest punt. Han millorat, i de molt, les propostes de Sánchez Tejerina. N’hauria estat gratament sorprès.

La justícia que afonen haurà de ser refeta per la República Catalana.

Només em resta aconsellar que si cap persona es troba que el criden a declarar davant els tribunals no declari. Que s’aculli al dret de no declarar, sobretot pel fet que ha estat requerit per l’exercici de drets fonamentals i de llibertat d’expressió. Ningú no pot ser obligat a declarar sobre les seves creences o pensament, ni sobre l’exercici dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, reunió, manifestació, premsa, lliure exercici del sufragi o secret de la correspondència, protegits per la constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. És l’actitud que sempre s’ha de prendre davant tribunals polítics i que ara hem de reprendre. No ens hi trobàvem des del franquisme.

Josep Cruanyes i Tor, advocat

Font: Quo vadis, TSJC? | VilaWeb

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

dissabte, 23 de setembre de 2017

La resta del país no pot callar davant el setge que es duu a terme a Catalunya


El conjunt d'entitats d'arreu dels Països Catalans que integren la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) han expressat el seu «total suport a la celebració del Referèndum per a l'autodeterminació i al procés democràtic que està duent a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya amb el suport de la majoria social de Catalunya». En aquest sentit, han afegit que essent conscients que la «vulneració dels drets socials i polítics per part del Govern espanyol de l'Estat afecta directament una part del territori, la resta dels Països Catalans no podem romandre en silenci».
Per això, des de la FOLC han recalcat la seva «ferma» defensa a la democràcia i el dret a votar al referèndum de dia 1 d'octubre. «Condemnam la repressió que el Govern espanyol està exercint de forma impune a les institucions catalanes i als partits polítics. Encoratjam els ciutadans i les ciutadanes de tot el territori a manifestar-se als carrers de manera pacífica i permanent mentre duri la vulneració dels drets i les llibertats fonamentals per part del Govern de l'Estat», han finalitzat.

Font: FOLC: «La resta del país no pot callar davant el setge que es duu a terme a Catalunya» » Balears » Balears » dBalears.cat

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

divendres, 22 de setembre de 2017

El 60% dels catalans vol participar en el referèndum del 1.O

  • El baròmetre especial elaborat per Celeste-tel per a eldiario.es assegura que el 'sí' guanyaria amb un 59,9% si se celebra el referèndum
  • El bloc de ciutadans que es decanta entre no votar o votar 'no' (47,5% del cens) supera els decidits a participar amb un 'sí' (35,6% del cens)
  • L'aposta per la independència és majoritària entre els votants d'ERC i PDeCAT, però es divideix entre els votants de Catalunya en Comú (33,3% a favor, 62,2% en contra)


La participació l'1 d'octubre rondaria el 60% si el referèndum s'arribés a celebrar. Així ho assenyala el baròmetre especial elaborat per Celeste-tel per a eldiario.es. Segons l'enquesta, un 59,9% del cens ha decidit prendre part en una consulta, considerada il·legal pel Govern central i pel Tribunal Constitucional. D'entre els que pensen votar, l'opció del sí és majoritària i aconseguiria un 59,5% dels vots, davant del 30,7% que ha decidit que anirà a votar per dir no a la independència.

Segons Celeste-tel, un 5,4% dels que han decidit votar ho faran per dipositar vots en blanc o nuls en les urnes que prepara la Generalitat, sota l'estreta vigilància de la Guàrdia Civil. Hi ha un altre 4,4% dels que han decidit anar a votar que assenyalen desconèixer encara quin serà el sentit del seu vot.

L'estudi aporta una dada reveladora: el bloc de catalans que ha decidit no participar-hi o fer-ho per votar en contra és més gran que aquells que tenen decidit el seu suport a la independència en el referèndum.

La suma de catalans que s'agrupen entre els que no aniran a votar i els que ho faran per dir "no" representa un 47,5% del cens català. Davant d'aquest bloc, els que han decidit participar per votar si, representen un 35,6% del cens.

Comparació del nombre total de vots estimat al Sí en l'1-O, amb els vots a JxSí i la CUP a les eleccions autonòmiques del 2015 i els vots Sí-Sí a la consulta del 9-N

Independentisme a l'alça

Les dades aportades per Celeste-tel confirmen un ascens del suport ciutadà a les tesis independentistes. Només cal comparar les dades de la consulta del 9N, l'evolució en les eleccions de 2015 (convocades amb vocació plebiscitària) i la nova xifra que ofereix aquesta enquesta per comprovar que el nombre de ciutadans a favor de la desconnexió de Catalunya s'incrementa any a any .

El 9 de novembre de 2014 un total de 1.861.753 catalans es van manifestar a favor de la independència. Un any després, Junts pel Sí i les CUP es van presentar a les eleccions com a opció electoral amb la independència com a principal objectiu: obtenir 1.966.508 vots. En l'actualitat, segons Celeste-tel, el nombre de catalans a favor de la ruptura s'ha incrementat: 2.153.381.

Intenció de vot en el referèndum de l'1-O




L'enquesta encarregada pel eldiario.es ha desenvolupat el seu treball de camp (entre el 12 i el 15 de setembre) en els dies posteriors a la celebració de la Diada i després de l'aprovació de les lleis de desconnexió que el Parlament va aprovar a principis de mes i que el Constitucional va suspendre al cap de pocs dies.

Analitzat per partits, entre els votants d'ERC i PdCat són majoria els enquestats disposats a participar per votar sí a la independència. En el cas dels votants d'Esquerra Republicana de Cataluya, el 93,9% manifesten la seva intenció de votar "si". Similar percentatge ofereix el tram de votants de PdeCat, consultats per Celeste-tel: el 92,1% votaran "si".

A l'entorn de Podem és on es troba la major franja de dubtes. Entre els enquestats que s'ubiquen com a votants de Catalunya en comú, la majoria -el 70,3%- assegura que participarà en el referèndum. No obstant això, només un terç d'ells, el 33,3%, assegura que votarà "si" a la independència enfront d'un altre 62,2% que diu que votarà en contra.

Pel que fa a les intencions dels votants de la resta de formacions, Celeste.tel aconsella no establir conclusions. Segons el director de l'estudi, "el pes de votants de PP i CUP en un estudi de 800 entrevistes és molt reduït, inferior al 10%, pel que aporta marges d'error a l'entorn del 15%. Aquesta desviació obliga a tractar amb prudència les opinions manifestades pels votants d'aquestes dues formacions, fins i tot a desestimar-les".

"Un altre cas diferent és el de l'electorat d'Esquerra, PdeCat, Ciutadans i PSC, i fins i tot CEC. La seva entitat numèrica permet treure conclusions fiables amb un marge d'error entre el 7% i el 9%".

Pel que fa al PSC, el 37,1% dels seus votants assegura estar decidit a participar en una consulta que la seva direcció qualifica com il·legal,. En el cas de Ciutadans passa una cosa semblant: un 31,9% dels seus votants assegura que participarà en el referèndum. En ambdós casos, l'opinió majoritària entre els que diuen que aniran a votar és que ho faran pel "no".



FITXA TÈCNICA

Univers: Ciutadans / es amb dret a vot a Catalunya
Mida de la mostra: 800 entrevistes
Treball de camp: 12 al 15 de setembre de 2017
Metodologia: Telefónica.
Nivell de confiança i error mostral: Per a un nivell de confiança de 95,45% (2 sigmes) i per a P = Q, l'error és del 3,5% per al conjunt de la mostra.


Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 


dijous, 21 de setembre de 2017

Ja hem guanyat


Nosaltres volíem votar i ells han declarat la guerra. Un estat de setge sense precedents. Urnes contra armes i querelles. Fa temps que estàvem, més o menys, intervinguts. Més o menys controlats. Més o menys ocupats. Però mai havia estat tan evident. Tan visible. Ara ens ho han demostrat a plena llum del dia. Sense intermediaris i sense màscares. Ara ja ho sabem. I, per tant, ja no es pot ser equidistant. Ja no val. No hi ha termes mitjos. Ara no. L'equidistància ha mort.

Ara és el moment de resistir. Pacíficament, però resistir. I de fer-ho units. Com el granit. No ens han deixat cap altra alternativa més enllà de resistir. Resistir per avançar. I avançar per ser lliures. L'única sortida que tenim, si no volem ser esclafats i residuals, és guanyar.

Ells, sense ser-ne conscients, ens estan alliberant. Ens estan fent obrir els ulls. Després de l'1 d'octubre —votem o no- res tornarà a ser igual.

Estem perdent la por. Estem trencant els marcs mentals que ens havien (i ens havíem) imposat. Cada cop estem més a prop del mur. I ara, vulguin o no, acabarà caient. Han anat massa lluny. I ara ja es qüestió de temps. Som a l'alba d'un nou començament. Aviat sortirà el sol.

dimecres, 20 de setembre de 2017

El parlament balear condemna l’estat d’excepció encobert a Catalunya

La proposició s'ha pogut aprovar gràcies a l'abstenció del PSIB


El Parlament de les Illes Balears ha aprovat una proposició no de llei que, entre altres qüestions, expressa el seu rebuig a la persecució de la llibertat d’expressió, la llibertat d’informació i el dret de reunió pacífica a Catalunya per part de l’estat espanyol. Per això insta el govern espanyol a deixar d’instrumentalitzar la fiscalia per a afrontar conflictes de naturalesa política. La proposició s’ha pogut aprovar gràcies a l’abstenció del PSIB.

El diputat menorquinista Josep Castells ha aprofitat la seva intervenció a la sessió plenària per denunciar la crisi de drets i llibertats fonamentals a Catalunya. ‘Es tanquen pàgines web; es donen ordres a operadors de telefonia perquè impedeixin als seus clients d’accedir a continguts d’internet; hi ha prohibicions i pertorbacions d’actes’. I ha afegit que també assistíem a la intimidació i a les amenaces a mitjans de comunicació pels continguts que publicaven.


Pots seguir Boladevidre

dimarts, 19 de setembre de 2017

La normativa europea impedeix al govern espanyol de blocar els seus comptes

El govern espanyol va fixar un termini de quaranta-vuit hores per a acceptar la intervenció dels comptes



Avui s’acaba el termini de quaranta-vuit hores que el govern espanyol va donar a la Generalitat perquè presentés el compromís de no disponibilitat pressupostària, que a la pràctica implica la intervenció gairebé total dels comptes del govern. El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va amenaçar que, en cas que el govern es negués a presentar-lo, l’hi forçaria; per exemple, ordenant a les entitats bancàries que bloquessin els comptes bancaris de la Generalitat. Segons la Directa, Caixa Bank ja ho té tot a punt per a blocar els comptes del govern. Però fonts del Departament d’Economia van informar ahir VilaWeb que aquesta entitat bancària els havia dit que no havien fet cap canvi en aquest sentit.

Segons les mateixes fonts, Caixa Bank diu que no farà cap moviment sense haver-ho estudiat abans amb la seva assessoria jurídica. I, de fet, recorden que la normativa europea impedeix al govern espanyol de forçar aquest blocatge dels comptes: tant la directiva europea de serveis de pagaments com la d’emblanquiment de capital.

Recurs contra la intervenció
El vice-president, Oriol Junqueras, va dir ahir, en una entrevista a TV3, que presentarien ‘recurs amb efectes de suspensió’ contra l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que implica la intervenció de les finances de la Generalitat.

Junqueras va explicar que la intervenció dels comptes de la Generalitat que vol fer el govern espanyol significaria un blocatge pressupostari que afectaria nombrosos àmbits de l’economia, sobretot el pagament de serveis socials, com ara la renda garantida. Per això explicava que la decisió de Montoro té unes conseqüències de magnitud social que van ‘més enllà del debat sobre la independència i fins i tot del debat sobre la democràcia’. La intervenció del govern espanyol compromet les partides pressupostàries per al sector empresarial, la internacionalització de l’economia, agricultura, ramaderia i pesca, joventut, cultura, esports, habitatge i renda garantida. Junqueras ho va resumir així: ‘Ho bloquen tot i no permeten que nosaltres ho puguem assumir.’

Així mateix, va criticar que el govern espanyol s’escudés en la llei d’estabilitat pressupostària per adoptar un a mesura com aquesta, perquè Catalunya compleix els paràmetres de reducció del dèficit, creixement i pagament a proveïdors. ‘Ens intervenen i ens prohibeixen d’ajudar la gent aquells que s’han polit el fons de la Seguretat Social’, va reblar.


Pots seguir Boladevidre

diumenge, 17 de setembre de 2017

Neix la declaració de Menorca pel dret a decidir

ERC, Compromís, EH Bildu, BNG i MÉS signen un acord conjunt per reivindicar la “democràcia real”

LES CARES López, Iriarte, Martí, Balaguer i Campomar, ahir durant l’acte a Maó.
Més democràcia i més democràcies. Això és el que demanen les formacions polítiques que ahir es varen trobar a Maó per redactar i signar la Declaració de Menorca, un document conjunt que té com a objectiu ser una declaració d’intencions i un compromís en la defensa de la “democràcia real, el dret a decidir”. Els partits signants també volen que el text sigui una eina per expressar “el fracàs de l’estat espanyol per resoldre les necessitats de la gent i dels pobles”.
Impulsada per MÉS per Menorca, la signaren representants d’ERC, Bloc-Compromís, EH Bildu, el BNG, MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca després d’haver-lo consensuat. I, amb les consignes, es vol demanar “més democràcia en general” pel que fa als “afers polítics i socials” i “més democràcies, en plural, pel dret a decidir el seu futur cadascun dels pobles que així ho desitgin”.

Intenció

L’objectiu de la trobada va ser redactar la declaració, però també, segons varen informar en un comunicat els seus participants, acordar “mantenir els lligams” i dur a terme una “col·laboració permanent” entre les formacions “amb vista a la realitat política i social” i per tal de mantenir la “interacció de les realitats concretes de cada uns dels territoris de les formacions signants” (Galícia, Euskadi, el País Valencià, les Balears i Catalunya).
Durant la trobada, cada un dels partits polítics va determinar les principals especificitats que afecten el seu territori. En el cas de MÉS per Menorca, foren quatre: la necessitat de fixar per llei una tarifa plana de 20 euros per al transport aeri, reformar i aprovar un nou Règim Especial de les Balears (REB) que ajudi a combatre els efectes negatius de la insularitat, insistir en el rebuig a les prospeccions petrolieres a la Mediterrània (una proposta que aquesta mateixa setmana el PP i Ciutadans han vetat al Congrés dels Diputats) i potenciar les polítiques de l’àmbit social, posant especial èmfasi en les educatives i en les sanitàries.
Per part seva, Joana Aina Campomar, diputada al Parlament balear i representant a la trobada de MÉS per Mallorca, va defensar ahir, després de la reunió, el compromís entre les formacions, ja que va afirmar que , tenint “un Estat ineficient i agressiu davant els problemes socials, els partits de l’esquerra sobiranista d’aquesta terra hem de fer front comú per tal de poder donar resposta a les demandes de la ciutadania”.
Segons varen informar en un comunicat, totes les formacions sobiranistes, a banda de defensar el dret a decidir i d’exigir més democràcia, amb la declaració volen evidenciar “el fracàs de l’estat espanyol” perquè consideren que el seu projecte polític està “esgotat” i és “incapaç”, i, a més, opinen que aquesta situació d’incapacitat “es demostra cada dia” quan l’Estat es troba sense capacitat per “resoldre les necessitats de la gent i les diverses reclamacions polítiques i socials dels pobles”.
En concret, la declaració denuncia que “els pobles que componem l’estat espanyol trobam en ell sordesa davant les demandes socials, econòmiques i polítiques”. Així mateix, s’hi afirma que l’Estat és ineficaç a l’hora de “generar millors condicions per a les classes treballadores i per generar canvis reals en el model institucional i d’organització política i territorial, com també el prejudici que això genera per als nostres pobles”.
És per aquest motiu que la Declaració de Menorca “inclou també l’exercici de la sobirania”, entès, segons afirmen els partits que la signen, “com el reconeixement de la pluralitat dels pobles de l’estat espanyol, els quals tenen la capacitat de decidir fins on volen arribar cadascun d’ells segons la voluntat social i democràtica”.

Els signants

Els assistents a la reunió i, per tant, signants de la declaració varen ser Maddalen Iriart, portaveu al Parlament basc d’EH Bildu; Eduard López, vicesecretari general d’Acció Política d’Esquerra Republicana Catalunya; Joana Aina Campomar, representant de MÉS per Mallorca; Mentxu Balaguer, membre de l’Executiva Nacional de Bloc-Compromís, i Nel Martí, coordinador General de MÉS per Menorca. Tot i que també són signataris de l’acord, cap membre del BNG va poder assistir a la trobada.
El text de la declaració critica una “democràcia de molt baix perfil, en què de la divisió de poder se n’ha fet una quimera” i un Estat que no lluita contra la desigualtat social, la precarització laboral o la fuita de joves i cervells.
Per això, consideren que l’esquerra sobiranista és “l’única eina possible per avançar, des de l’internacionalisme, cap a una democràcia plena, unes institucions netes i laiques i una vertadera separació dels poders legislatiu, executiu i judicial”.
La “monarquia anacrònica i caduca” i la corrupció com a “marca” són alguns altres dels aspectes que es denuncien en la declaració, on també es demana cercar un discurs “a favor de la pau, l’equitat, la sostenibilitat i la solidaritat”.


Fonts:
Pots seguir Boladevidre

PROMOUEN

ENLLAÇATS FEM XARXA